marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

6 de març de 2014
0 comentaris

EL PODER DE LES ROSES

El vell es deixa prendre per l’oratge
silent que passa sense cap juguera.
I a comptes de tornar-se muricec
per poder tastar la sang nodridora
dels somnis, estén la pell sedegosa
en el pedrís on reposa el desfici
tot delejant el temps en què lluïa
galtes teses i llavis d’aventura.

Intenta mirar lluny i s’imagina
la badia encesa de pell i peixos.
Les voluntats no abunden, es lamenta.
Ens han militaritzat l’esperança,
l’aire ha caigut en desús i la llum
segueix presa per les crisis de pànic.
Encara sort, mormola el vell, que, músties
i tot, no perden el poder les roses.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.