Notices from nowhere

Llegesc un apunt en el què s’explica que un jove ha estat multat per adreçar-se a un guàrdia civil en valencià. Els mecanismes per a mantenir l’estat de dret són indefugibles.
(segueix)

Aquesta polèmica ja se la varen plantejar Joan Fuster i Sanchis Guarner, quan en posar-los sengles bombes a llurs respectives cases, àdhuc pintades difamatòries. El president de la Junta Central Fallera digué que se les hi havien posat ells mateixos per a donar-se autobombo i notarietat.

Sanchis Guarner digué que estava disposat a arribar a les darreres conseqüències per via judicial i Fuster, per contra, va passar de tot. La qual cosa constituí un cras error. Deixar que diguen, que facen al seu antull va minvant les possibilitats civils de la societat.

Aquestes circumstàncies cal posar-les -immediatament- en mans de la justícia. Amb coneixement i amb voluntat guanyadora. Al·legant danys morals , psíquics o el que siga, que és ben real. No ho dubteu!!!!
 
Cercant els millors advocats en la matèria. Ni que siguen castellanistes. Guanyar-los amb costes.

Exigint, si hi ha possibilitat compensacions econòmiques, i de tota mena. Guanyar els judicis, en els seu camp de joc.

I donar els diners a qualsevol ONG, entitat per la Llengua, cultural, etc. o el què vulgueu.

Això dóna força moral a la parròquia i minva les bravates dels que ens volen ensorrats com a societat civil. I com a civilització del segle XXI.

Mai no vaig comprendre com n’Eliseu Climent deixà passar fa uns anys l’oportunitat d’encartar i judicar el President de la Diputació, quan aquest, en unes declaracions digué que calia aplicar-li’n  -retroactivament- la llei de partits.
 
I si anem deixant passar aquestes oportunitats quotidianes estan recuperant el terreny estratègicament guanyat a les urnes, i que ens és imprescindible en la vida normal.

Si arribem a "tocar-los" la butxaca serà ja molt més planer el camí.

Està perfecte guanyar sentències per l’idioma, al TSJ, al TC, etc. però el "pla del comú de la gent" és un nivell on tampoc no hem fet massa incidència. I on es remenen les cireres. I ens dóna seguretat tant com a individus i com a col·lectivitat humana. Autoesima necessària.

I en aquest conflicte Sanchis Guarner estava molt més encertat. De fet, es fan enfadar per aquest motiu entre ells. Extrem, aquest, no massa divulgat.

A Ciutat de Mallorca, un professor valencià, ha tingut una dolenta experiència d’aquesta índole darrerament i sembla que el camí empés per resoldre l’incompliment de la llei per part de les forces de l’ordre va per ací: busca dels culpables i seure’ls davant d’un jutge. I la cosa no és fàcil, però és el camí més efectiu.

Esclafar-los la seua llei en els seus nassos.
 
Com a mínim encetem el camí d’en Gandhi. Si encara creiem en la Justícia, amb majúscula.