Notices from nowhere

Estic molt enfaenat i no he pogut muntar aquest apunt abans. Sabem que han escapçat el programa “Si més no“.
Aquest serà un més de la nova poda que se’ns acosta, després del Referèndum.

 

El senyor Pros, al seu bloc personal ens torna a delectar amb un nou apunt “EXCUSATIO NON PETITA, ACUSSATIO MANIFESTA”.

En l’apunt anterior –l’autor- es va despenjar amb frases – amb tan  poc de tacte i meditació- com la següent:

Marzoa, de la mateixa manera que el seu antecessor, no pot amagar (ni falta que li fa) la seva obsessiva passió per pontificar en benefici d’un ideal de nació endogàmica, tancada, victimista i monocolor. Són gent, com molta altra, que fan de la professió periodística el seu espai polític. Són gent que aprofiten l’oportunitat que els hi dóna la ràdio pública per fer una excel·lent feina al servei d’una opció política determinada: Marzoa, ERC; Solé i Sabaté, CiU. Un model que jo respecto profundament però que no és el meu, ja que no inclou en el seu diccionari les paraules: pluralitat i diversitat.”

En l’apunt d’avui, ens disserta en resposta al primer apunt, després de la bateria de comentaris desats al seu bloc amb aclariments i matisos:

Quan després de l’allau de crítiques rebudes l’única idea que se li acut és que vénen del mateix cantó. Com sol passar en aquest país, s’entra a la rondallística familiar i la declaració de principis nacionals. ?eYo soy más valensiano que ninguno” ens diuen els blavers més conspicus, d’ací baix. Puix vosté, igual.

I hi fa èmfasi en les: pluralitat i diversitat.”

Sr. Pros, vosté no ha seguit el programa. Toca d’oïda. Pel programa han passat gent de tota mena i pelatge. Empresaris, estudiants de moltes especialitats, arquitectura, disseny, galeristes d’art, cuineres, ecologistes, excursionistes, lletraferits, gent de teatre, internet, immigrant, món del cine, etc.

Clar, al començament, els participants eren de tot l’àmbit de l’EURAM, més que darrerament, curiosament després de l’eixida d’ERC del govern de Catalunya, els participants s’han reduït a l’àmbit del Principat. Per a que veja que sí hi ha una correspondència entre política i mitjans de comunicació. El món, per si no s’havia adonat, funciona en anglés. I el món està, ja, globalitzat, per si no s’ha adonat el regidor de poble i opinió de campanar. Per tant ens pertoca consolidar-ne un que ens servisca –simultàniament-  tant per a veure’ns com per a projectar-nos i que ens veja la resta del món. L’espai comunicacional català, funciona com qualsevol altre espai: com a espai econòmic d’intercanvi.

Intercanvi d’idees, de propostes, de reptes de transport, d’estratègies comercials, etc.De connexions: marítimes (ports), terrestres (autovies i trens) i aèries (aeroports coordinats).

Aquest punt de vista és transversal, contemplada per gent tan distant ideològicament i políticament parlant com Ferran Villalonga, Juan Roig, Salvador Poveda (PP), Joan Romero, Vicent Soler, Ricard Pérez Casado, Salvador Ordoñez (Pspv), Jaume Ciurana (CiU), Pere Esteve, Max Canher, F. Burguera, Alfons Cucó i els Valencians pel canvi….i supose alguns Ciutadans pel canvi, Rubert de Ventós, Cirici i Pellicer, Oriol Bohigas, etc.  Gent de totes les universitats del Lluís Vives. No cal ni dir-hi noms.

Empresariat de tot pelatge: La Caixa, els Taulellers de la Plana, Antoni Serra Ramoneda, el lobby del Ferrmed (TAV) amb la intenció de connectar Algesires amb la Mar del Nord. Armadors dels ports de Sagunt-València , Barcelona i Tarragona en dura competència amb els ports de Marsella.

Vosté, Sr. Pros, veu molt independentistes els Òscar Ribas, els empresaris del moble i del tèxtil, els representants de grups turístics com els Escarré i els Barceló?. I als arrossaires de l’Ebre i de la Ribera Baixa?. O ha esdevingut un nou Quixot amb els molins manxecs?

L’àmbit virtual del programa no té res a veure amb les picabarelles que vós pugueu tindre amb els castellers de Valls i encontorns. Sols és un miratge en la vostra ment. La quantitat de gent diversa que ha passat pel programa fa que el sentit de pluralitat i diversitat estiga fora de tot dubte. Això no vol dir que estiguessen a favor dels Països Catalans, però sí se’n desprenia que hi havia moltes coincidències de problemàtiques i de solucions.. Sí que és cert, que poc temps, enrere, ha estat ERC, qui ho ha pres per bandera. I això és el que li fa a vosté, segurament, l’enrònia de creure que és una opció partidista. Doncs no.  

Professors com Josep Vicent Boira han teoritzat des de postures valencianes, de regionalisme ben entés” per la preponderància en el vessant econòmic de l’EURAM. Ell un senyor, precisament, que s’ha atipat a dir que és contrari a un plantejament polític dels Països Catalans. Però també s’ha atipat a dir que és una de les poques –o l’única-  eixides viables que ens resten amb autocapacitat pròpia. Basada en la col·laboració intrarregional. Pactes i consensos.

Estem al mateix cas de Catalunya Nit del Gaspar Hernàndez, del Postres de músic del J.M. Solé Sabaté, de programes dels Jordi Vendrell, Barnils, Monzó, etc.

Pot ampliar, per a la seua informació, la llista ?enegra” amb el ?eSense fronteres”  dels Montse Gené i Q. Cebrià, si d’això es tracta. I algun nocturn del Joan Bosch.  

Aquesta manera d’actuar també em recorda la manera d’actuar dels socialistes valencians, amb Lerma com a inspirador i Amadeu Fabregat com a botxí, deixant caure damunt de la freqüència de TV3, Canal 9. Un mes abans Vicent Pitarch (membre hui de l’IEC), ens ho advertia, en un article a l’Avui advertia “Nàixer matant”. Que encara guarde entre els retalls de diari d’aquella època.

Açò és tres quarts del mateix, que s’esdevingué amb el programa en l’època socialista de C9 amb el “La cosa nostra” dels F. Torrent, Manolo Jardí, M. Galiana i J.Ll. Seguí.

El problema que tenen és que aquest programa –Si més no- s’escapava del tutelatge i l’àmbit mental que ens proposen vostés no sols el de la Constitución, sinó del que se’n deriva dels mitjans de comunicació –privats (de què?) – com ara: ABC, El País, El Mundo, TVE, Antena 3, Tele 5, etc.

És a dir, un àmbit mental estret i avorrit el que ens ofereixen. Sempre pegant-li voltes a la sénia, on l’ase va (anem) afonant-se cada vegada més.

La sort d’avui, és que via internet podem connectar –com és el meu cas- amb ràdios franceses que ens fan des d’una posició nacionalista i jacobines d’Estat, amb correspondències amb la COPE, que també sent via directa, inclòs al Sr. Jiménez Losantos i no passa res, i amb Onda Cero i amb la Ser, els del Barril-Ollé, el Bassas, els de canal 9, etc; i coincideixen amb la seua, pam amunt, pam avall.

Vós amb una flaire una miqueta més regionalista, no cal dir-ho.

No estaria de més, que vos plantejàreu que la vostra situació (PSC) és la mateixa dins d’Espanya que la que representa el Bloc Nacionalista dins de la Comoditat Automàtica Valenciana. Coincidències.

Vós, Sr. Pros, em recordeu aquell l’alt càrrec militar austríac que renyà G. Verdi, en l’estrena del Nabucco, a la Scala milanesa,  tot dient-li que era el culpable de l’esvalotament dels llombards i piamontesos contra els austriacs.

Verdi li repongué: si són israelites i sols demanen llibertat.

I l’austríac li replicà: Sí, però ho fan en italià.

                                                                            Atentament: JB