Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

Fotuts i arrimats al marge.

Hui he arribat prompte a dinar a cala mare. Tenia reunió a primera hora de la vesprada.

Ja dinant, estem vegent el Notícies 9. Estos dies des del Palau de les Arts, puix es veu el Museu de les Arts i les Ciències de fons. Prop de l’escenari del Papa.

Hi havia eixit el Portaveu del Consell a donar explicacions no recorde de quin afer. Parlava en valencià.  I en això interrompen l’emissió i hi han donat la mala notícia. Parla Genar Martí, des de la parada del c./ Jesús. So telèfònic encara. Canvíem a la TV3, crec que era el Xavi Coral, que fa el mateix. Torne a C9, ja hi ha visió del periodista des del carrer. Diu que en són uns vuit morts i ferits. Hi ha una càmera fixa de circulació. Mostra el carrer de Jesús buit.

Retornem a TV3, i l’Empar Marco en diu, des del mateix lloc de laa parada, neguitosa:

 " N’hi ha més de  20, de morts i molts ferits". No tenien moltes més dades.

Hem "tocat" a ca ma tia Maricarmen, la meua madrina i germana de ma mare, que tots els dies l’agafa -el dit comboi- a eixa hora. Torna de la botiga que té a c./ Gaspar Aguilar fins al Centre. És la seua línia i la seua hora. Quasi jubilada com està, torna promptet a casa a fer el dinar dels fills i l’home.

 Tot seguit , ma mare li ha telefonat immediatament a casa. Jo li dic, dona, no…..tants trens que n’hi ha, no sigues……….. tràgica. S’ha posat ella mateixa, ens diu: és que havia arribat tard uns minuts i l’he perdut i he telefonat a Migue per a que vinguera a arreplegar-me. Hi havia perdut el tren de la mort. Mai no se’n sap si hi hauria agafat eixe vagó, el de davant o el de darrere. Uff, una tremolor ens ha envaït.

En això, tornem a la TV. El conseller de Presidència Vicent Rambla, ara ja en directe, en parla del tema, tot voltat de carxofes, i ja ho fa en castellà. Ara ja somos "nacionales". Tampoc no en té massa de dades. Diu que portaran els cadàvers al departament de Medicina Legal de la Ciutat de la Justícia. Que hi ha un telèfon gratuït i que estan investigant les causes. Bombers, policia i SAMU estan desenvolupant les faenes de "desescombro". Balons fora. 

* Hom diu que la línia 1 estava molt deixada, que és de molt de trànsit amb l’Horta Sud.

*Jo, que sovint agafe la 3, que porta a l’Horta Nord- la de Rafelbunyol-, tampoc no està nova de trinca, i grinyola d’allò més en el revolt de Facultats-Mestalla.

* Estem en esta ciutat en el trànsit de Ciutat mitjaneta a Ciutat Gran. No a Gran Ciutat.

Encara me’n recorde de la "vergonya de la inauguració", crec,  precisament de la línia 1. 

El dia de la inauguració el Conseller Burriel o Blasco, les personalitats i autoritats els fotografs, càmeres de C9, etc. col·locats a l’andana, que havien de fer el primer viatge, van haver d’entornar-se’n sense inaugurar res.

En arribar el tren, a la parada no havien fet l’assaig previ. Ací tot s’inaugura a corre cuita.

El motiu: en arribar el comboi a l’estació, el nivell de l’andana era major que el nivell inferior de les portes, amb la qual cosa, aquestes en desplegar-se per a obrir, topetaven contra el mur del moll de l’andana.

Total, que no van poder entrar al vagó, ni es va poder fer el viatge.  Mitja volta i tothom cap a casa, amb la cua entre cames.  Sans mise en scéne.   

En aquest país estem carregant-nos de raons. I mira que sabem tragar.

Ara que li han fet un homenatge a l’expresident Joan Lerma, amb Pepino Blanco i el periodista Lafora com a "encaradors" de l’acte a València, em ve a la memòria, aquella frase que deia l’expresident iterativament:

"¿Para qué queremos un país vertebrado?, si los gusanos son invertebrados y son muy felices".

I nosaltres, ingenus responíem, amb aquell: "No, No, No volem un ninot de President".

Avui ja tenim una resposta basada en la no-ingenuïtat i fruit de l’experiència viscuda:

Doncs, exMoltHonorable, per a estalviar-nos el d’avui i les vergonyes que passem, a balquena, diàriament des de fa vint-dos anys.

0 de Dignitat per al conjunt dels nostres dirigents. Inclosos els extraparlamentaris. Estic cansat i fastiguejat. No puc dormir-me. 41 famílies i amics tampoc…………….i…………. ploren.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. El meu condol més sincer i més sentit per a les famílies dels finats i per a tota la bona gent del País Valencià. És la primera vegada que escric al teu bloc. Sé que no és el lloc ni l’hora, però després de llegir el teu apunt necessitava treure uns mots de solidaritat i penjar-los on algú de València els pogués llegir.

    La sensació de dol s’estén, també, per bé que en tota una altra mesura i intensitat, respecte a la classe política, tant del País Valencià, com de Catalunya. No tenim dirigents, ni allí ni aquí. La dignitat política fa temps que va morir. Així ens van les coses. En fi. Algun dia, gràcies a la tenacitat, gràcies a alguna conjunció astral favorable i gràcies a l’acumulació de les evidències de tants anys de despropòsits, el nostre fat polític canviarà. 

    Ànims. Ànims i endavant.

  2. açò que contes està molt bé, però hi ha un però: quan van inaugurar la línia 1, canal nou encara era un somni en el cap d’algun il.luminat. no hi podien ésser les càmeres. Ara ens sembla que l’hem tinguda tota la vida, aquesta tele, però el mes d’octubre farà 17 anys. 9 d’octubre del 1989. Xelo Miralles, te’n recordes….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.