Notices from nowhere

Fa uns dies E. Subirats i Sebastià feia un apunt sobre la literatura barroca, reivindicant lletraferits de les comarques centrals d’este país, m’ha vingut al cap uns textos en que treballe a hores d’ara, precisament d’aquella època.

Dir que estàvem en decadència, és una visió parcial, d’influència literària i esbiaxada del conjunt d’activitats de la societat. No és d’estranyar que des de les comarques centrals, tan menystingudes des dels dos pols ciutadans més importants, els ebrencs intenten de fer-se un lloc al sol i entrar en l’imaginari col·lectiu. Tampoc no és d’estranyar que darrere de les grans ciutats hi ha un rerepaís oblidat que s’ha fet fort a força d’ignorar-lo. Les grans línies que es plasmen als llibres, i llurs pensadors que són les del establishmen. Quan escorcollem la realitat comença a aflorar molta faena feta calladament. Ens han ficat a la testa que tota aquella època era un marasme, el no-res, però els venia molt bé per a explicar la reviscolada de què ells eren els (nous) protagonistes. L’estat de la qüestió no va per ací.

Sí, vull posar una comparativa actual entre la situació de la professió en l’actualitat i allò que se’n desenvolupava pel darrer quart del segle XVII. 

Quan avui en dia serem uns 20.000 arquitectes en este país, que sols tindran estudi obert menys de la meitat. I d’aquests darrers, estaran en disposició de parir un projecte en català un 5 % -si m’apureu- amb tots els ets i uts pertinents. I si, per contra, considere que estem en el moment més reixit i òptim (amb més esperances i possibilitats d’obertura cap enfora) dels darrers quatre segles, amb permís del Modernisme i el Noucentisme.

La qüestió quotidiana no és menor ni vàcua. Veiem-ho:

1. Quan parim un projecte fem que tots els col·laboradors s’hi posen les piles. Delineants, aparelladors, arquitectes i enginyers. I col·loboracions externes. 

2. El promotor fa el mateix, si no és ell mateix, el promotor de l’idioma.

3. Havent acabat el projecte, aquest se’n va al col·legi corrersponent, a obtenir visat. També al d’aparelladors, si cal, per a designació d’aparellador i obtenció de l’estudi de seguretat i salut.

4. A demanar llicència d’obres a l’ajuntament corresponent, on els tècnics hi han de tenir un coneixement adequat.

5. Pot ésser que siga de protecció, i d’ací a Conselleria d’Habitatge.

6. Simultàniament anirà a fer, aconseguida la llicència a ca’l notari a fer Declaració d’obra nova i divisió horitzontal.

7. Ítem a l’entitat bancària corresponent a obtindre els préstecs corresponents, delerosos com estan de tenir-ne la del promotor i les successives del compradors.

8. Elaboració de fullets publicitaris, etc.

Per tant podem concloure que l’elaboració d’un projecte en l’idioma propi del país és una eina IMPRESCINDIBLE  de normalització. Perquè toca tots els ressorts on es mou la quotidianeïtat i els "cèntims".

Per a que veieu la crisi en que es movia la València barroca pel 1681 comprendreu de què parle. Com diria Supertramp: Crisis?, What crisis? 

1681, 8 d’abril. València. A.P.P.V. PROTOCOL Nº 1908, folis 401rº-452 vº. Notari: Joan Simian.

Die octavo Aprilis, anno a Nativitate Domini MDC. Lxxxj./

Noscant omnes: Quod nos Bernardus de Salafranca, sacrarom canonum, doctor Parochialis Ecclesiae invicti Martyris Sancti Laurentijs, in hac vurbe, rector, Philippus Cosme in ipsa Ecclesiae beneficiatus presbyteri, Don Franciscus Belvis, dominus villae de Belgida, Hieronymus Barbera, generosus, Joseph Eleutherius Torres, vtriusque iuris doctor, et Joseph Soler, agricola, tamquam electi per Parochiam praedictam medjis instrumentis a notario subscripto diebus vigesimo octavo octobris et vigesimo sexton januarij, nuperorum cum facultate ad subscriptum aedificatis in structionem et fabricam subscriptas, in ipsa Ecclesia acciti et congragati, praecedente auctione, seu licitatione, medio Augustino Benet, collocursore, qui medio iuramento in Deum et sancta Evangelia, apud Notarium subscriptum, coram testibus, quibus infra retulit subhastasse publica et voce preconia structuram praedictam, cum capitibus infrascriptis et neminem comprisse tam exigurem praemium seu quaestum expetetem, quam subscriptum Augustinum Mayques, qui eam absolvedam spopondit bis mille quattuorcentum octoginta quinque libris Valentinae pecuniae; deliberate et consulto tenore praesentis vice et nomine dictae Parochiae, concedimos, tradimus et committimus tibi, dicto Augustino Mayques, archirtecto Valentiae vicino, praesenti et infla accipienti structuram et fabricam dictarum Ecclesiaer et Turris, iuxta graphiades factas per  Gasparem Diez, architectum, a nobis selectas et manu ideo infrascripti notatij syndici Parochiae, subscriptas pro dictis bis mille quattuorcentum octoginta quinque libris, pecuniaer Valentiae, modo, forma et sub capitibus voce patria in faciliorem intelligentiam sequentibus.

Transcriurem el contracte, per capítols, amb l’actualització normativa gramatical actual (A.V.L i l’I.E.C.) i posteriorment farem un comentari sobre el mateix per tal d’anar aclarint en profunditat què pretenien fer-hi i comparar-ho amb el que ens hi ha arribat.

j. Primerament: S’ha de compartir l’Església en esta forma: s’ha de fer un cap d’altar que tinga de fondo trenta-un pams, amidant des de la part del retaule fins una mitja pilastra que hi ha al costat de l’arc abotzinat. I el restant de l’Església s’ha de compartir en quatre capelles o navades en pilastres o rebranques (chambes) en els mateixos pams i engrossir-les de parets, que està compartit en la traça per a dita Església fins arribar al cartabò de la porta principal; i aquell s’ha d’igualar conforme està en la traça o compartir-lo en la forma que pareixerà als elets per a que no cause deformitat en la dita Església.

Abans de començar a analitzar cal ressenyar que un pam valencià són 22.75 cm. Que un peu és 30.33 cm. I una polzada és 2.56 cm.

Per tant la distància de fondo de l’altar seria de 22.75 x 31 = 705.25 cm.

La qual cosa concorda amb les dimensions actuals del presbiteri (cap d’altar) de l’església.

Certament el que és la nau principal està repartida (compartida) en quatre navades o crugies d’ample igual pròxim a 4.00 m. A ambdós costats, el que no pogueren evitar és la distorsió de les directrius dels estreps que no corren paral·lelament en els quatre casos.

L’alçada de les rebranques dels arcs seria la mateixa que hi ha a la porta principal. Alhora que serien “doblades” per a engrossir-les, conformant-ne els contraforts que separen les quatre crugies (navades).

Ij. Item: Que s’ha de fabricar dita Església en esta forma: S’hi ha d’obrir els fonaments dels estreps de les capelles i de les parets del cap d’altar que confinen a(amb) l’arc abotzinat; i estos fonaments s’han de baixar al tenor de la fondària que tenen els altres de l’Església. I si d’un cas en la dita manera no s’hi aplega a bon terratge, s’ha d’afonar fins a topar on s’hi puguen carregar dits estreps de les quatre capelles de l’arc abotzinat i de les parets del cap d’altar; i que per a satisfacció de la Parròquia s’hagen de visurar per dos experts que els elets nomenaran, i hi haja de pagar el mestre que farà dita obra de visura.  

Com calia engrossir els nous contraforts (estreps) demanen d’ampliar i eixamplar els fonaments, tot baixant fins el ferm (bon terratge). Ja que estaven reconvertint un edifici gòtic amb càrregues de component horitzontal  menor a un edifici d’estructura renaixentista/barroca amb accions verticals amb unes components horitzontals majors. I a més a més, caldrà ser examinat i reconèixer visualment (visurat) per dos experts a costa del mestre. Calia fer-ho a tots els estreps de les capelles i de les dues parets laterals del cap d’altar. Estranya sobremanera que l’arc abotzinat hi ha haja quatre capelles. ¿Hi hauria dos capelles laterals més, endemés de les dos que veiem a hores d’ara?. Amb direcció perpendicular a les actuals. En el mateix sentit que la nau central?.

iij. Item: Que després que s’estaran donats per bons dits fonaments per als efectes abans dits, s’han d’omplir en esta conformitat, donant-los tot el que tenen a la traça d’amplària als estreps i rebranques de capelles i un pam més de rabassa, que còrrega tot al voltant per cada part d’estreps, branques i òculs. I així mateix, ha de córrer en dita conformitat l’estrep de l’arc abotzinat  i les dues parets del cap de l’altar. I dits fonaments s’han d’omplir de bones pedres, reblit i morter blanc.

És a dir: que els fonaments tindrien l’amplada ressenyada als dibuixos, més un pam de (rabassa), ço és, de relleix sota terra. Ës a dir conformant rasa seguida: estreps-branques-òculs (els vans). Omplint-se’n de pedres, pedruscall amb argamassa de calç.

iiij. Item: Que després (de) que estiguen tots els fonaments de les quatre capelles per banda i el cap d’altar i el cartabò de la porta principal, que s’ha de massissar a la cara de terra, després s’ha de replantejar amb tota perfecció l’Església conforme està  a la traça, les rebranques i pilastres, l’arc abotzinat i paret de cap d’altar fins l’alçada dels sòcols de les bases de pedra picada de la què hi ha a l’Església, i a les bases amb la mateixa conformitat.

És a dir: que els fonaments tindrien que ser massissats i esplanat fins l’alçada del terreny del pou, replantejar sobre ell, enbolcallant les bases dels pilars de  pedra gòtica. El perímetre seria el sòlid capaç augmentat un pam (de rabassa).

v. Item: Que fet sia el fins ara capitulat, s’ha d’amitjanar (separar) l’Església a gust i disposició dels elets per a que es puga celebrar (missa) sens comunicar-se’n amb l’obra; i si fos necessari per a la celebració alçar les dues capelles que estan en entrar, per la porta principal, que corresponen a la capella de la Comunió, s’hagen d’alçar i deixar coberta la navada, sense  tocar la resta d’obra, i a disposició dels elets.

No resta molt clar, però segurement es refereix a la capella dels Català de Valeriola i a l’actual de la Puríssima Xiqueta. Totes dues als peus de l’església. O bé la segona, correspon a una petita capelleta que apareix en el plànol de 1892, amb accés des de la del Combregador dels Català. És un dubte que caldria esclarir.

vj. Item: Que trets que estiguen els fonaments a la cara de terra i replantejada sobre l’obra conforme en l’altre capítol s’ha disposat, s’haja de descobrir l’Església que avui hi ha, arreglant tota la teula, fusta i d’altres pertrets[1]  on els elets  disposaran.

Quan estiguen els fonaments a la vista, s’ha de desmuntar la coberta i arrenglerar (arreglar) materials: teules, bigues i biguetes i d’altres estris.

vij. Item: Que s’ha de desfer els arcs sense fer perjudici a les sepultures que hi ha a la dita Església, ara sia encindriant-los i ara baixant les pedres, una a una, o en el mode que el mestre arbitrarà. Si reben dany, però, ho haja de refer a la seua costa el dit mestre. El qual haja de posar també fusta, cordes i tot gènere de ferramentes per a desfer els dits arcs.

Pel que es diu, hi havia sepultures per l’interior de l’església. S’hi havia de desmuntar els arcs gòtics, posant-hi les eines escaients a costa del mestre.

viij. Item: Que desfets siguen els dits arcs, s’hagen de desfer tots els estreps que avui hi ha de pedra fins la cara de terra, deixant les parets de la caixa de l’Església a l’alçada de les teulades de les capelles, perquè aquelles parets han d’aprofitar per a dita Església. I si algú dels estreps entràs incorporat en aquelles parets, s’haja de tallar arran d’elles a punta de pic sens maltractar-les.

Pareix curiós , per antieconòmic, que sols es deixe la caixa de l’església a l’alçada de les teulades de les capelles; tot enderrocant els estreps de pedra fins a terra, retallant a pic la trava d’ells s’hi se n’entren als murs perimetrals.

viiij. Item: Que tota la runa i pedres d’arcs, estreps i coberta de l’Església haja el mestre de traure a la plaça i posar la pedra on pareixerà als elets.

 x. Item: Que el continent que estiga tot desembarassat, s’hagen d’alçar els estreps i parets de cap d’altar, rebranques i pilastres fins l’arrancament dels arcs de les capelles; els quals es troben d’alçada de  vint-i-dos pams, poc més o menys; i la manera de pujar dites parets i estreps ha d’ésser així: que el que diu la pilastra, rebranques de les capelles i arc abotzinat, ha d’estar paredat de rajola i morter, i el d’endins dels estreps s’ha de posar de pedres de les que eixiran dels estreps i arcs  vells, de manera que vaja fent travada una filada de pedra que se’n entre devers la pilastra, i damunt d’aquella filada hagen d’entrar uns travons del mateix paredat devers dels estreps, perquè aquells facen l’assentament per igual entrant-hi algunes llosanes a la paret vella que tenen les capelles. I pujada que estiga dita obra fins l’arrancament dels arcs de les capelles, s’hagen de traure dues filades de rajola en les rebranques  per a quan es farà la cornisa o capitellada que ha de córrer per les capelles. I totes les filades de pilastres i rebranques  s’hagen d’abeurar en morter i aigua.

Alçada dels arrancs dels arcs formers de les capelles és de 22 pams. 22 x 22.75 = 500.50 cm. COINCIDEIX, amb l’actualitat. Que els estreps, pilastres, etc. Ha de ser paredat de rajola i morter (de calç) exteriorment i l’interior amb les pedres de la runa de pedres desmuntada dels estreps i arcs gòtics. Que es col·loquen traves (perpanys), adesiara, entre pilastres i estreps, per a que puguen assentar “per igual”. Conformar uns relleixos, amb dues filades que conformen els arrancs dels arcs formers.

xj. Item: Que quan estiga anivellada l’obra fins dites capitellades i arrancaments d’arcs ha de parar l’obra que els elets voldran per a que s’eixugue per a poder carregar els arcs.

xij.Item: Que s’hagen de (re)plantejar els arcs de les capelles de mig punt redó, conforme en la traça, i a un tenor anant pujant els estreps i carcanyols de paredat que hi ha dels arcs a dits estreps, pujant sempre el plom de les pilastres fins igualar en la corona dels dits arcs, advertint que els arcs de les capelles han de ser de dues rajoles de duella paredats d’algeps i rajola grossa, i d’amplària el que diu la rebranca de baix, no perdent aquells ploms, així en la paret que es formarà damunt dits arcs com els mateixos arcs.

xiij. Item: Que damunt la corona dels arcs per la part de dalt de la duella, s’ha de pujar l’obra un pam de paredat més que menys, i damunt d’aquells s’ha de formar arquitrau, fris i cornisa, hi ha de córrer per tota l’obra, així en la testera de la porta principal com en la una part i l’altra de les capelles, entrant pel cap d’altar, i fer dues girades que topen el retaule, i en l’arquitrau, fris i cornisa; hi ha de quedar formats tots els ressalts de les pilastres i arc abotzinat, no perdent els ploms de l’arquitectura; amb advertència que la cornisa ha de tenir tres pams i un quart de vol, conforme en la traça, i s’ha de forjar d’algeps i rajola i unes llosanes per a la corona, com s’ha referit, tots els ressalts i aquelles que entren calcigant[2] dins la paret tot el que puguen.

Vol de la cornisa 3 pams i un quart: 22.75 x 3’25 = 73’94 cm. No coincideix. En té uns 60 cms.

xiiij.Item: Que damunt dita cornisa s’ha de pujar un peu dret o rebanc, que tinga d’alçada quatre pams i tres quart, que carregue tota l’obra en els mateixos ploms de pilastres i arc abotzinat, forjant-li una filada de rajola per la cornisa que es farà quan es perfeccione.

Rebanc: 4’75 x 22’75 = 108.06 cm. Coincideix.

xv. Item: Que damunt d’aquell rebanc s’ha de pujar tota l’obra, així parets com estreps, fins buscar la rostària de la teulada tot el que siga menester. I dites parets i estreps i parets han d’anar ben paredats de rajola i morter abeurats, deixant endret de cada capella una finestra, conforme està en la traça, de quatre pams i tres quarts d’amplària i set d’alçada, açò s’entén de llum per la part de dins de l’Església, fent-li els seus arcs de rajola i algeps amb els seus biaixos, així pels costats com per la part de dalt, hi s’adverteix que al temps de pujar dites parets s’hagen de (pujar o voltar? ) els arcs i arrancaments de voltes fins l’alçada de sis pams del banc en amunt, deixant assentament per a carregar els arcs.

I muntada que estiga tota la dita obra, haja de parar el temps que als elets pareixerà.

Finestres: ample, 4’75 x 22’75 = 108’06 cm. Alt: 7 x 22’75 = 159’25 cm.

El gàlib de les voltes i arcs a de ser de sis pams sobre els arrancs: 6 x 22’75 = 136.50 cm. Coincideix.

xvj. Item: Que s’hagen de fer els arcs de la navada de l’Església de punt redó, comptant de la part de damunt del rebanc de la mateixa amplària de les pilastres i rajola i mitja de duella; i així mateix s’ha de fer de l’arc cap-i-alt (abotzinat) i d’altres remembrets?, conforme en la traça.

Arcs torals: de mig punt. Estant l’arranc sobre la línia del rebanc. Amb els relleus que vénen de la pilastra inferior. Coincideix, tot i que són, – més aviat- d’ansa-paner.

 xvij. Item: que en el cap d’altar, fets que estiguen els arcs, s’ha de fer una volta d’aljub de punt redó que acompanye els mateixos arcs, arrancant-la damunt el rebanc, conforme està en la traça; i en el restant de l’obra, com són les navades, i de pilastra a pilastra, s’ha de fer unes voltes d’aljub amb llunetes en cadascuna d’aquelles, en la forma que està en la traça; i dites voltes, així les de les navades com la del cap d’altar, han de ser closes de rajola prima i algeps i doblades rajola grossa per damunt, fent-les que entren en unes regates en els arcs i en els formers, perquè estiga tot unit.

No hi ha volta d’aljub (esquifada), ja que és de canó al presbiteri. Segurament confonien d’aljub amb volta de canó, de mig punt, i construïda de maó pla d’un gruix amb rajoles primes, per després doblar amb rajola grossa. S’adonem que dóna el mateix nom a les que conformen les llunetes que ataquen sobre aquelles. La gruixa que hem obtingut és de 13 cm., ço és, una prima d’una polzada més una grossa de dues polzades. Total 2’56 x 3 = 7’68 més les dues abeurades una sobre el maó en pla (0’5 cm. i l’altra la superior que veiem  per l’extradós 2 cm.) i els enlluïts interiors de l’intradós, total 13 cm.

xviij. Ítem: Que coberta que estiga tota l’Església en la forma que fins ara està capitulat, s’ha de encarreronar per a fer la teulada a dues aigües; i dits carrerons han de ser de cloenda de rajola grossa ben posades, juntes i travant; i de carreró a carreró s’ha de cobrir d’un cabironat de rajola, i pel mig de la navada de l’Església ha de córrer un carreró que tinga quatre pams d’amplària, i d’alçada quatre i mig de la volta de baix a la corona de la volteta de baix, per  a poder assentar les claus de la dita Església, advertint que la dita teulada, més que el terç, ha de tenir de rostària  perquè estiga guardada de les goteres, i a la part de baix de l’encarreronat, que fineix, segons la rostària de l’encabironat dels carrerons, s’ha de fer un xamfrà segons els elets voldran; i dit xamfrà ha de córrer per tota l’Església, ço és, en les parets dels costats per  a poder assentar allí damunt la teulada, i en cada testera s’ha  de deixar dos forats per  a que passe l’aire pels carrerons; i que en dits carrerons deixe forats d’uns als altres.  

La teulada serà a dues vessants, segons l’eix de l’església. Desaiguarà pels costats llargs. Sobre les voltes s’alçaran envans de sostremort o a portell sobre els quals s’assentaran cabirons de fusta que seran coberts per rajoles grosses. S’hi deixarà un carreró lliure central de 4 pms d’ample i 4’5 pams d’alçada. El pendent de la coberta serà major del terç (de l’ample) per a que hi haja bona escorrentia i evite filtracions. En aquest cas parla de xamfrà com a sinònim de ràfec o cornisa d’aiguavés, corregut en els dos costats llargs. Quan arriba a les testeres s’han de fer dos finestrons per a que l’aire calent no s’hi acumule i trenque el tauler inferior.

xjx. Ítem: Que s’ha de fer la teulada en esta forma: Com  és no  embagar-la³ ampla, i enllaçar bé els nucs de les teules, i per la part de dalt, on fineix l’una part i l’altra de la teulada, s’ha de fer un cavalló pavimentat de teules grans de sant Cristòfol. I per la part de baix, tot el que diu l’amplària dels estreps, s’ha de fer de teulada ben pavimentada, conforme la resta, a dues aigües fins els dos xamfrans dels costats, i els estreps pavimentats de rajola, fent bardes al voltant.

La teulada serà ben subjecta i enllaçant i sobremuntant teules. A la carena les teules seran de gran format, de Sant Cristòfol (de peu i mig almenys), com si fossen cobertores en tortugada invertida. I a la coronació dels estreps, també enteulats, a dues vessants, fent per la part inferior volada de bardeta. Tot fent-hi ràfec.

_{3.embagar: v. tr. Subjectar amb baga o bagues}

xx. Ítem: Que s’ha de cobrir les capelles en esta forma: Com és fent en cada una d’aquelles una volta per igual, i/o d’aljup, segons voldran els elets, closa de rajola prima i doblada per damunt; i sobre dita volta s’ha d’encarronar i encabironar conforme la de dalt, donant-li bona rostària  la teulada , ben pavimentada, i en la paret on carrega s’ha de fer un xamfrà conforme el de dalt, que córrega per igual totes les capelles amb tal que la volta de la capella s’ha d’arrancar del nivell de la capitellada conforme l’altre.

Les capelles s’han de cobrir amb volta d’aljub o per aresta de maó en pla. Encarreronar-se amb pendent igual que la teulada de la volta de la nau central. Fent-hi un ràfec semblant al superior. La construcció actual no atén a que les voltes tinguen l’arranc a l’alçada de la capitellada, sinó de zona més baixa.

xxj. Ítem: Que tota l’Església per fora, així la paret del sagrari com la de la plaça i la que cau a la porta principal i estreps de la dita Església, ha d’estar arrebossats de morter prim blanc, ben picades totes les tàpies perquè siga permanent; i després que estiga eixut, esllavassar-ho en morter prim, i tots els xamfrans i bardes de taulells que hi haurà, han d’estar espessits d’almangueva. I així mateix, els arcs de les finestres de les capelles i de la finestra que s’ha de fer damunt de la porta principal al mig de la paret de l’Església, com més avall s’hi dirà.

La primera modificació conceptual és que la porta situada als peus, passa a ser la principal. Ës aquella per on accedien els Català de Valeriola. Arrebossar murs, estreps, etc. Donar una capa de morter de calç fina per ràfecs, bardes, etc. amb almagra (òxid de ferro; terra roja).

 

xxji. Ítem:  Que s’ha de perfeccionar l’Església en esta forma, com és: Traient arestes als arcs torals i referir-los (lafardarlos) d’algeps per baix pels dos costats, compartint en dits arcs set florons de bona talla de relleu; i entre floró i floró fer un coixí que estiga rellevant el que (es) diu una mitja canya ; i damunt dels dits coixins fer un paper de trepa de bon dibuix; açò s’entén en els arcs de la navada de l’Església conforme es demostra en la traça; i en l’arc abotzinat s’ha de fer un compartiment de  (tambanillos)  conforme està en la tarja; i damunt dels dits (tambanillos) una targeta derelleu; i de tarja a tarja unes bandilles  amb uns fruiters, segons també en la traça, i el pilastró que reïx més; l’arc abotzinat s’ha de compartir en set floronets, i de floró a floró un paper de trepa.

La primera constatació és que dits adorns no hi apareixen en l’actualitat. No hi ha relleus. modificació conceptual és que la porta situada als peus, passa a ser la principal. Ës aquella per on accedien els Català de Valeriola. Arrebossar murs, estreps, etc. Donar una capa de morter de calç fina per ràfecs, bardes, etc. amb almagra (òxid de ferro; terra roja).

xxiij. Ítem: Que les voltes de l’Església s’han de referir d’algeps de paleta traient arestes a les llunetes; i a la punta de la lluneta s’ha de fer una targeta amb dos colgantillos que baixen per dites arestes, conforme ho mostra la traça, fent-li les seues faixes d’algeps pardo (sic: negre/guix) que córreguen per les arestes; i al voltant de les arestes i el resultat de les voltes ha d’estar reparat d’alabastre ben llavat.

xxiiij. Ítem: Que la volta del cap d’altar s’ha de fer un cassetonat (artesonat) de coixins de relleu,conforme està en la traça, fent uns florons de relleu en els quadres xiquets; i en els restants coixins s’han de fer uns papers de trepa de bon dibuix, fent els faixons al voltant de dits blancs per a que quede en tota perfecció.

xxv. Ítem: S’ha de perfeccionar el rebanc del mateix mode i forma que està en la teaça amb les seues faixetes en els ressalts dels arcs; i entre arc i arc s’ha de ressaltar el rebanc per a que reba l’adornat de la finestra amb els fruiters i tambanillos de la forma que estan dibuixats; i el restant del rebanc s’ha de reparar d’alabastre amb les seues faixes d’algeps, que córreguen pels extrems que demana l’art; i els dos coixins que estan en dit rebanc del cap d’altar s’han de trepar de bon dibuix, deixant tot el rbanc amb tota perfecció, sens que falte ressalt algú dels que demostra la traça.

xxvj. Ítem: Que s’ha de perfeccionar les finestres, fent-les una guarnició al voltant recalada en els colzets (codillos), segons la traça; i damunt dita guarnició s’ha de fer una corniseta que busque la circunferència dels colzets (codillos), fent-li una tarja en mig de bona talla; i als costats de les dites finestres s’han de fer unes polseres de bona talla, deixant les dites finestres ben perfeccionades amb ses arestes i uns encaixos per a posar vidreres i  filats( reixats); i el restant del former ha d’estar referit (lafardat) d’algeps i reparat d’alabastre en ses faixes al voltant, i açò en els huit formers de les quatre navades.

xxvij. Ítem:  En el former gran de la fatxada de l’Església s’ha d’obrir una finestra damunt el rebanc que correrà de cinc pams d’amplària i nou d’alçada, fennt-li un arc de rajola i algeps i perfeccionar-la per fora en els seus encaixos per a la vidrera i el filat (reixat). I el mode de perfeccionar dita finestra per la part d edins ha de ser conforme la que està en la fatxada de l’Església de Sant Miquel, així l’adorn d’ella com el que està davall en la cornisa.

xxviij. Ítem: S’ha de perfeccionar l’arquitrau, fris i cornisa en la mateixa forma que està en la traça i en les mides que estan referides en el capítol antecedent, que parla de forjar l’arquitrau, fris i cornisa, fent-li la goleta de fulles arpades i òvuls en el quart bocell, compartint en dita cornisa dos modillons (permòdols) d’un ressalt amb altre de pilastra; i en dits ressalts de pilastres fer unes targes de bona talla, així targes com modillons; i entre modilló i modilló en el fris s’han de fer uns coixinsde relleu, conforme ho demostra la traça, posant en aquells uns papers de trepa de bon dibuix; i en la corona de dalt (de) la cornisa s’ha d’enfloronar de florons de relleu de bona talla. I així mateix, s’ha de eprfeccionar l’arquitrau, conforme ho demostra la traça, en sos tambanillos que cauen damunts els arcs de les capelles: Un serafí en cadascú d’aquells, i el demés revestit de talla de bon dibuix. I el restant, com és la goleta, ha de ser de fulles arpades, com és el de la cornisa; amb advertència que tot el capitulat d’arquitrau, fris i cornisaha de córrer per tota l’Església, segons la traça.

xxjx. Ítem: S’han de perfeccionar les pilastres en esta forma; Com és fent un capitell composat en cada una d’aquelles. I així mateix, en els remembrets de cap d’altar i davall del capitell fins el terç de la pilastra, poc més o menys, s’ha de fer un tambanillo; i damunt dit tambanillo s’ha d’executar uns penjolls (colgants) de talla, i el restant de la pilastra fins on demostra la basa en la traça s’ha de fer recalada; dins el recalat de dita pilastra s’ha de fer un paper de trepa de bon dibuix. I açò s’entenga en totes les pilastres dels arcs torals i en l’arc abotzinat, corrent-se bases i sòculs per totes aquelles conforme ho demostra la traça, amb advertència que l’arc abotzinat no ha de tenir capitell sinó un penjant de bona talla en el mateix lloc que ocupa el que està dibuixat en dit arc abotzinat.

xxx  Ítem: S’han de tirar les impostes en els arcs de les capelles de bona motlura i fent-li que córrega una guarnició de tallapel voltant d’aquelles, ara sia de fulles arpades o un llorer, i el que resta d’imposta a l’arquitrau, com són els carcanyols, s’han de fer uns coixins de relleu conforme està en la traça; i damunt dits coixins amb paper de trepa de bon dibuix.