EL PREU DE L’HABITATGE. REFLEXIÓ SOBRE UNA DÈCADA (2).

 

                      Aquest escrit estigué fet el 20 d’agost de 2004.

                       Crec coincideix bastant amb la realitat actual.

                Uns mesos abans vaig tenir una intervenció poc

        lluïda, en directe, al programa “Catalunya Nit”.

                       Un parell de mesos després li vaig fer arribar al seu

                       director G.H., un correu electrònic a nota explicativa

                       i exculpatòria alhora que feia així:

  

A G.H., PERIODISTA DE LA SUBTILESA PERSISTENT.

M’HE PRES LA LLIBERTAT DE PRENDRE-LI UNS MINUTS PER TAL DE DISCULPAR-ME PER LA INTERVENCIÓ -DESAFORTUNADA- QUE VAIG TINDRE EN EL SEU PROGRAMA FA UNS MESOS, EN LA QUAL HI INTERVENIEN ELS SRS. CAROL, COLOMINES I MANCHÓN, ENTRE D’ALTRES, CREC.

EL TEMA TRACTAT GIRAVA AL VOLTANT DE CAOS URBANÍSTIC, EL PREU DE L’HABITATGE I LES IMPLICACIONS EN EL TURISME, BÀSICAMENT COSTANER.

LLAVORS ATRIBOLAT, POSSIBLEMENT I FRUIT D’UN EXCÈS DE FEINA, NO VAIG SABER EXPLICAR-ME CONVENIENTMENT  DEIXANT-NE CONFUSES UNA SÈRIE D’EXTREMS QUE SÓN D’IMPORTÀNCIA ESTRUCTURAL EN LES SOCIETATS DE L’ARC MEDITERRANI (EURAM).

SÉ DEL DESINTERÈS QUE CREA EN L’AUDIÈNCIA UNA INTERVENCIÓ D’AQUESTES CARACTERÍSTIQUES QUE SOLS S’ENTÈN EN EL CAP DE QUI ENRAONA I NEGUITEJA QUI L’ESCOLTA, PER TANT, LI REITERE LES EXCUSES.

SI HO CONSIDERA D’INTERÈS, POT CONTINUAR LLEGINT, DE FET EN LA INFORMACIÓ  ESTIUENCA S’HI HA CONTINUAT INSISTINT-NE ADESIARA, FRUIT DE LA DAVALLADA TURÍSTICA QUE PATEIXEN ELS AGENTS IMPLICATS.

ARA MÉS ASSOSSEGAT I DESCANSAT -CREC-  PASSE A EXPLICAR-ME AMB MÉS CONCISSIÓ  I RACIONALITAT, MALGRAT QUE SIGA EN out-time JA:

EXISTEIXEN UNA SÈRIE DE FACTORS QUE ENS HI ABOQUEN A LA SITUACIÓ ACTUAL QUE ARRANCA EN LA SEGONA MEITAT DE LA DÈCADA DELS NORANTA I QUE PROPICIA LA GRAN EMBRANZIDA EDILÍCIA DE NOVA PLANTA PRODUCTE D’UNA CONFLUÈNCIA DE:

1. ELS BAIXOS TIPUS D’INTERÈS BANCARIS AMB PERIODES DE REEMBORSAMENT A MÉS LLARG TÈRMINI.

2. UN DESCRÈDIT I INSEGURETAT A LES BORSES MUNDIALS AMB LA INSERCIÓ DELS VALORS TECNOLÒGICS QUE LES MENTALITATS CONSERVADORES NO CONTROLEN I COMPRENEN.

3. UNA ARRIBADA MASSIVA DE CONTINGENT HUMÀ DES DELS QUATRE PUNTS CARDINALS. A LA RECERCA DE FEINA UNS, I ELS ALTRES, UN ENTORN MÉS AGRADABLE PER ALS SEUS DARRERS DIES. PROCÉS, AQUEST DARRER QUE S’HI PRODUÍ ALS VOLTS DELS ’70 I ’80 AL ROSSELLÓ AMB LA GENT GRAN FRANCESA, A MÉS DEL RETORN DELS PIED-NOIR D’ALGERIA. CURIOSAMENT EL MAPA PIXELAT D’AQUESTA RESIDENCIALITAT COINCIDEIX AMB ELS PAÏSOS CATALANS.

4. UNA LLEI DEL SÒL (APLICABLE AL PRINCIPAT I LES ILLES) QUE SOLS ATÈN A CRITERIS QUANTITATIUS. MAI A CRITERIS QUALITATIUS, D’EXCEL.LÈNCIA, SOSTENIBILITAT FOCALITZAT DES DEL GRAN ANGULAR; D’AQUÍ LES CONNURBACIONS QUE ES PRODUEIXEN A HORES D’ARA ALS EMPORDANS, MARESME, BAIX PENEDÈS, TARRAGONÈS, EIVISSA I SUD DE MALLORCA (V.G. CALVIÀ ) I EL DESASTRE QUE S’ALBIRA I VA IN CRESCENDO AL  BAIX CAMP I BAIX EBRE.

EN EL CAS DEL PAÍS VALENCIÀ COMPTEM AMB UNA LLEI (LA LLEI REGULADORA DE L’ACTIVITAT URBANÍSTICA, LRAU) QUE MEREIX UNS COMENTARIS AD HOC:

DE FET HA ESTAT ESMENADA I “RECICLADA” RECENTMENT, I RECORREGUDA A BRUSSEL.LES PER ABUSOS A LA PROPIETAT PRIVADA I AGRESSIVA AL MEDI NATURAL I AMBIENTAL.

LA LLEI, DE TARANNÀ PROGRESSISTA, HA ESDEVINGUT UNA FONT  DE FINANÇAMENT DE PARTITS POLÍTICS. BÀSICAMENT DEL QUE SENYOREJA I DOMINA LA GENERALITAT D’AVALL.

INICIALMENTMENT PRETENIA DEIXAR EN MANS DEL MERCAT ELS TERRENYS I COMPLETAR LES URBANITZACIONS DELS PLAN PARCIALS DE MANERA SUBSIDIÀRIA FENT LA TASCA URBANITZADORA DELS ENS PÚBLICS SOTA LA SEUA VIGILÀNCIA I RAN LA TRANSPARÈNCIA DEL MERCAT, BAIXASSEN LLURS PREUS DEL SÒL.

EN LA PRÀCTICA HA PASSAT ALLÒ QUE HI HAVIA D’ESDEVENIR-SE:  

POSANT ELS TERRENYS DELIMITATS PELS PLANS GENERALS EN MANS DELS GRANS PROMOTORS QUE, A PESAR DE NO TENIR NI UN MIL.LIMETRE QUADRAT EN DITES BOSSES DE SÒL, SÓN ELS QUI TENEN ESQUENA ECONÒMICA PER A AFRONTAR UNA OPERACIÓ COMPLEXA I DURADORA EN EL TEMPS I SEGUITS PER ENTITATS BANCÀRIES PROCEDEIXEN A PROMOURE UN PAI (PROGRAMA D’ACTUACIÓ INTEGRADA) QUE CONDUEIX I GESTIONA LA URBANITZACIÓ.

SIMPTOMÀTICA FOU L’ACTUACIÓ D’EMPRESES SENSE ÀNIM DE LUCRE COM ERA L’ONCE DEL SR. DURAN VAN CREAR UN EQUIP DE TÈCNICS PER A RECOLZAR OPERACIONS D’AQUEST ESTIL QUE VAN ACABAR, -EN LA MAJORIA DELS CASOS- AL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA.

AQUESTS PACTEN AMB ELS AJUNTAMENTS L’OPERACIÓ. ARROSSEGANT MITJANÇANT ELS COSTOS D’URBANITZACIÓ- SEMPRE A L’ALÇA-  ELS PETITS PROPIETARIS QUE SÓN COMPENSATS COM A SÒLS RÚSTICS ABANS DE LA POSADA EN MARXA DEL MECANISME ADMINISTRATIU SI NO PODEN -ECONÒMICAMENT- MUNTAR SOBRE L’ENGRANATGE ADMINISTRATIU QUE LIDERA EL PROMOTOR COM A SUBSIDIARI DE L’ENS MUNICIPAL QUE HOM ESDEVÉ AGENT URBANITZADOR. PERMETENT-SE CANVIS DEL VALOR DE LES COSES PRESSUPOSTATS EN MOLTS CASOS. D’ACÍ CERTS EXCEDENTS QUE ES MENEN CAP ALS PARTITS.

DE TAL SORT QUE N’HI HA DOS NÍNXOLS DE NEGOCI LÍCIT:

A) LA URBANITZACIÓ DELS TERRENYS EN SÍ DE CONVERSIÓ DE SÒL URBANITZABLE EN URBÀ.

i B) I LA TRADICIONAL CONSISTENT EN LA SUBSEG?oeENT EDIFICACIÓ SOBRE LES PARCEL.LES.

LA VELLA IDEA DE LA CIUTAT LINEAL DE L’ENGINYER, ESPAÑOL I PROTONAZI, ARTURO SORIA D’UNIR CADIS AMB SAN PETERSBURG PREN COS -CARICATURESCAMENT- PELS VORANCS DELS NOSTRES PAÏSOS.

UN MENYSPREU ABSOLUT SOBRE EL TERRITORI I LA MANCA DE COMPRENSIÓ DE LES SINERGIES ENTRE LES ZONES DEL MEDI NATURAL COM SÓN L’ALBUFERA, BANYOLES, EL MONTGÓ,  LA CERDANYA, LA VAL D’ARAN, MORAIRA, LES MARJALS (PEGO-DÉNIA, MASSAMAGRELL, CABANES, DELTA DE L’EBRE, TORREVELLA,….) I L’OFERTA DE SERVEIS QUE ESTEM ESDEVENINT.

O MODEL DE QUALITAT, QUE S’ESBOSSA A LES ILLES O MODEL DE MASSIFICACIÓ QUE S’ESGOTA AL CONTINENT.

ELS CAMPS DE GOLF DEMOCRATITZATS JA NO SÓN L’EIXIDA VERS L’EXCEL·LÈNCIA. DARRERAMENT PREN COS LA Q?oeESTIO HÍPICA.       

NO EXISTEIX ABARATIMENT DEL PREU DE L’HABITATGE NI A CIUTAT NI A SEGONA RESIDÈNCIA, JA QUE S’HA CONVERTIT EL NÍNXOL D’AMAGAR DINER DE CAIXA B, D’UN CANTÓ I QUE ELS RÈDITS DEL NEGOCI SUPEREN, AMB ESCREIX, AQUELLS QUE PODRIEN PRODUIR DES DE L’ESPECULACIÓ BURSÀRIA. I MOLT MÉS SEGURS. EL FANTASMA DE LA BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA NO ÉS MÉS ENLLÀ D’UN MIRATGE EN LA MENT D’ECONOMISTES D’UNIVERSITAT DE L’ESTIL DEL SR. COSTAS & Cia. ALLUNYATS DE L’ULL DE L’HURACÀ QUE ÉS LA PRÀCTICA.

¡ QUE LI HO PREGUNTEN ALS REINA, NÚÑEZ, LA COLONIAL, METTING POINT, URBEN, BAUTISTA SOLER, GRUP BALLESTER, LUBASA, HOLDING LLADRÓ……..I EL DESEMBARCAMENT A CORRE CUITA DELS DE PONENT: FADESA, ACS, VALLEHERMOSO (Gª OBREGÓN), URBIS, ETC.!

NO HI HAURÀ ABARATIMENT DE L’HABITATGE. MALGRAT EL DEU PERCENT QUE ALBIRA LA NOVA LLEI VALENCIANA (LUV) D’HABITATGE DE NOVA CONSTRUCCIÓ PROTEGIT.

EL QUE HI HAURÀ ÉS LA INCLUSIÓ I ADOPCIÓ DELS PRÉSTECS DE LLARGA DURADA A CINQUANTA ANYS O MÉS. ELS ANOMENATS GERMÀNICS O INTERGENERACIONALS. EL PAS DE LA COMPTABILITAT CREDITÍCIA FRANCESA A L’ALEMANYA.

LA INSERCIÓ DE CRITERIS DE QUALITAT I DE SOSTENIBILITAT ENS MENEN A CONCEBRE EL TERRITORI COM A PRODUCTE NATURARTIFICIAL, COMPLERT I OBERT DE POSSIBILITATS.

LA CONSIDERACIÓ DEL TERRITORI COM A MAPA, COM A PAISATGE. EL VELL CONCEPTE DE CIUTAT A MULTICIUTAT. I AQUESTES EN XARXA. L’AGRICULTURA ARTIFICIALITZADA. NI HORTA DE VALÈNCIA NI DEL MARESME. INSERTIDA AMEDI URBÀ. NO SERVEIXEN ELS PLANTEJAMENTS CONTESTARIS DELS ’60, QUE DESPRÉS DE NO ACONSEGUIR-NE RES, ENTRA L’ELEFANT I SENS ADORNAR-SE’N TREPITJA EL SEMBRAT I ELS ESCLAFA A TOTS.

CONSTRUIR CAP ENDINS I ACÍ ENTRA LA REVITALITZACIÓ DE LA MULTICIUTAT JA CONSTRUÏDA COM A MECANISME MÉS SOSTENIBLE DE LES VELLES CIUTATS JA FETES.

COMPTAT I DEBATUT, SOLS ENS HI QUEDA, COM A SOCIETAT, EL PATRIMONI. INTERVENIR EN ELL , AVUI DIA , ÉS AUGMENTAR-LO.

COMPTANT-NE AMB LA VARIABLE ECONÒMICA, ÉS A DIR, ESTEM OBLIGATS A CONVERTIR-NOS EN SOCIETAT AVANÇADA, QUE GENERE:

1. MODELS GLOBALS DES DE LA INTERVENCIÓ LOCAL, O

2. SOM UNA ESPÈCIE DE FRANQUÍCIA, COM ÉS EL CAS D’ESPANYA.

I DE MOMENT, NO ESTEM UBICATS, NI EN UN CAS NI EN L’ALTRE, QUE ÉS EL PITJOR DELS TRES CASOS POSSIBLES.

VULL FINALITZAR PARAFRASSEJANT EL PRINCIPIA D’ISSAC NEWTON I DIR: ” SI AVUI PODEM VEURE UNA MICA MÉS LLUNY QUE ELS ALTRES, ÉS PERQUÈ ESTEM PARATS SOBRE ELS MUSCLES DE GEGANTS COM VÒS”.    

                                 A VALÈNCIA, VINT D’AGOST DE DOS MIL QUATRE.

                                                  ATTM: JOSEP BLESA I MORANTE, ARQ.

 

Quant a josepblesa

Interdit destorbar el conductor.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*