L'ameba digital
Bloc sobre viatges, periodisme, internet i d'altres obsessions
La lucidesa d’Steve Jobs
La veritat és que m’ha sorprès força, l‘article que ha publicat avui el president d’Apple, Steve Jobs. I més després de l’iPhone, que es distribuirà en un model tancat de pactes i convenis amb operadores de telefonia mòbil concretes. M’ha sorprès per la lucidesa de l’anàlisi que hi fa el president d’Apple. Des d’un punt de vista purament empresarial, arriba a la conclusió que el millor que poden fer les botigues de venda de música en línia és vendre-la sense restriccions anti-còpia, sense les implicacions de les tecnologies DRM. És clar que això és obvi, les úniques que es beneficien d’aquestes tecnologies són les grans distribuïdores de música que copen el 70% del mercat (Universal, Sony, Warner i EMI). Ni els usuaris, ni els fabricants d’MP3, les botigues de venda en línia o la majoria de grups en treuen cap profit. Perquè haig de comprar les cançons en línia si m’acaben sortint al mateix preu que comprar el disc compacte en una botiga, i a sobre tenen limitacions de còpia? Les del disc no en tenen, puc comprar-lo i copiar-les tant com vulgui…
Però la lucidesa d’Steve Jobs no és tant dir el que tothom sap, que seria millor que la música venuda a internet no tingués restriccions, sinó fer una crida a les distribuïdores perquè abandonin la seva aposta per les tecnologies DRM. Perquè deixin d’imposar la seva voluntat als usuaris. Ha posat en evidència el model de negoci de les distribuïdores en un text clar, fàcil d’entendre i que sacsejarà la indústria musical a internet. Tot i això, és difícil que les distribuïdores deixin de banda el seu model de negoci caduc i cada vegada més car: implica renovacions periòdiques dels sistemes DRM a mesura que els hackers i crackers aconsegueixen desxifrar-les i fer-les inútils. Les grans distribuïdores, si venguessin la música sense DRM i més barata (cal tenir en compte que s’estalvien els costos de fabricació dels discs, la imatge gràfica…), farien més negoci. I és que la major part de la gent preferiria pagar vint cèntims per una cançó sense restriccions que arriscar-se a ser acusat de ‘pirateria’ fent servir els programes P2P com l’e-Mule.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
el que dius te rao. Jo a les botigues
on-line hi afegiria cançons outtakes, cares-b o grabacions de
prova, directes.
La gent que es fan d’un grup quan ja a comprat
tota la discografia oficial en segueix volen més.
Abans
s’havia de gravar tot en suport plàstic i distribuir-ho per
les botigues arreu del món i potser perdien calers però
ara desde una botiga on-line totes aquestes despeses ja no hi són,
només tens que penjar un mp3.
Aquests discs existeixen
són els bootleg i és mouen per internet o per correu
ordinari, crec que no deu ser il.legal moure un disc il.legal o
no-oficial.
Això només pels músics
que saben compondre, els cantants de laboratori no crec que tinguin
cap outtake que valgui la pena.
Seria com robar a un lladre.
No tothom pensa així… mira’t l’article de Ricardo Galli (FSF – Mallorca)
Él es mayor accionista de Pixar , está bajo su control, y siguen
vendiendo sus películas con DRM, más o menos lo mismo con Walt Disney.
Lo comentan en Boing Boing, también Scobler.
No permite que haya desarrollos externos para el iPod, todo está bajo el control férreo de Apple.
No menciona que este movimiento sea porque el volumen de ventas
de música vía iTunes (que tienen DRM) es ridículo comparado al de los
iPods.
Tampoco menciona que quizás esté relacionado con las
investigaciones y las presiones de la Unión Europea para que “abra” su
sistema (lo comenta Carr),
así que todo es una cuestión de coste-beneficio. El coste de mantener
el DRM en el iPod/iTunes supera con creces al beneficio de no tenerlo.
Ya hay discográficas y autores que quisieron vender sin DRM en
iTunes y Apple le contestó que tenía dificultades técnicas para poder
hacerlo.