Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

EL PREU DE L’HABITATGE. REFLEXIÓ SOBRE UNA DÈCADA (1).

Estem preparant el website, ho portem intentant fa més de dos anys. La gran quantitat d’urgències ens impedeixen, una volta sí i l’altra també, de no poder reflexionar sobre el format, el disseny, continguts, etc………generalment queda ajornat.

Hem intentat, ara, de fer-ho de manera inversa: sobre l’arquitectura construïda realment, adequar el web, que si veiem d’altres (la majoria) són més "virtuals" que reals. Observem per experiència, que fets urbanístics, arquitectònics, escultures, detalls de pintures, etc. et mostren el "costat" el perfil, etc. més agradable. És com si  els actors estigueren tot el dia maquillats. I quan els hi veus al natural, veus que són d’allò més normalet. En tot aquest negoci, passa el mateix, fins i tot, als grans. Recorde visitar obres de Le Corbusier i quan feies la volta a la part mai no vista et queia l’ànima als peus. Doncs amb l’explosió dels webs tenim quelcom de similar.

Arran de l’escorcoll i una lectura passatgera dies passats sobre l’encariment de l’habitatge -i és un tema que col`peja de fa més de tres anys als medis de comunicació, indicadors, ipc’s, etc.; i trobar-me aquestes fotos d’una unifamiliar que vam acabar farà uns deu anys………….hem reflexionat sobre què, com, quan i quant.

Com a bestreta: sols dir que l’habitatgfe que veieu aquí dalt costà 17.000.000 pts. Avui el seu cost de venda estaria, pel cap baix, d’uns 450.000 € i en tindria molts nòvios. Vull desar una sèrie de comentaris a debatre, si és possible, però aquest bloc rep sols comentaris quan la cosa va de política i de la resta poca cosa o res.

Quan TOT té component social, tot interacciona  amb tot. Hi haurà més posts que aniran desenrotllant el tema per experiències viscudes. Jo gairebé m’ho llegesc tot, d’ací d’altres portals, i detecte mantes vegades grans paraules i poca experiència viscuda.

Com digué aquell: Una teoria sense pràctica és inutil i una pràctica sense teoria és cega 

LOCUS.

La parcel·la costà 900.000 pts, més ITP. Es troba situada en un pujol que permet divisar des de Cullera a Sagunt i tota la mar. Uns seixanta Km de vistes. La superfície de la parcel·la gairebé 1000 metres quadrats.

Les terrasses que veieu a les fotos s’orienten cap a llevant, ço és cap a la mar, tot i que és interior. Quan hi vam arribar els promotors van establir com a hipòtesis de partida la qüestió prioritària la predominància de les vistes i l’isolament. Volien parcel·la per a plantar vegetació, arbres, hortalisses, etc. a parcel·la té un desnivell del 100 %, és a dir, fa el pendent un angle de 45º, per tant, és molt pronunciada.

PROGRAMA.

Tenien un fill i en volien tindre un/a altre/a. Podien rebre una parella d’amics i/o familiars. Volien una composició de tall contemporàni però no excessiu, per por a que es disparara el preu de construcció preu d’execució material (PEM).

Ambdós són funcionaris de l’estat. Treballen o treballaven al mateix lloc. Volien i en són prou amants de la natura. Són castellans d’origen i no van posar cap problema en que el projecte es redactara íntegrament en català.

Posseixen dos automòbils.

 COMPOSICIÓ.   

S’estructura en tres plantes, adaptant-se topogràqficament al terreny. El semisoterrani té espai per ubicar 3 cotxes i una sala de bricolatge i quartos per a col·locar andròmines. També ubicàrem un llavador, ja que les ordennaces interdien poder estendre la roba a la vista. Per això crearem un petit patiet on fer-ho i que entràs el sol, ja que els raigs maten microorganisme danyins.

La planta d’accés és la planta baixa. Rebedor, escales, aseo, cuina i estar menjador. La cuina té doble accés direstament a la zona de menjador i d’aquesta a la terrassa de planta baixa. La zona de estar és un espai de doble altura, concepte espacial manllevat a "l’arquitectura del fum" d’arrel nòrdica. A banda dels finestrals correguts hi ha la paret de vidre lateral, orientada  a nord que permet tenir tot el dia la dita estança il·luminada naturalment.

L’escala, d’un tram i tirada és metàl·lica i la petjada de vidre (2 llunes de 8 mm apegades) que dóna a l’espai a doble altura.

La planta primera és zona de nit amb els dormitoris als que s’arriba per un corredor perimetral sobre el buit de doble alçada.

Les baranes interiors són d’acer inoxidable i cable trenat de velers amb tensor graduables d’acer inoxidable.

 Les façanes són de maó massís blanc silico-calcari. No se n’usà el bloc patentat per Carles Ferreter a les seues obres.

Tots aquests detalls volen donar entendre la bona qualitat de l’acabat interior i l’emprempta del propietari que maldà per obtenir a bon preu certs elements que llavors eren novedosos i eren cars.

Possiblement no es detecta, però cal dir que les terrasses són lloses massisses de tan sols 12 cm.

Quan es divisa des del by-pass per la nit es veu tota una llanterna de llum, que li dóna un aire molt eteri.

Certament vam col·laborar a cercare un constructor que tenia bona traça i professionalitat i un preu raonable.

La superfície construïda és de 185 m2 de casa i 70 m2 de garatge, per això, qui pense que l’arquitectura amb una certa qualitat és cara, s’autoenganya. L’heroi de l’arquitectura, no és l’arquitecte, sinó el promotor. Allò dels arquitectes estrella, és pura reminiscència del segle XIX.

 COSTOS SENSE IVA.

 17.000.000 pts. Avui en val uns 450.000 €.

Continuaré en un pla més general en el següent post. Això sols és una entrada d’aperitiu. Parlarem de les grans i petites promotores, les xarxes de corredors superposades, la LRAU, etc.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.