Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

EL CRIT SILENT D’UN SUÏCIDI: JOAN PECOURT I GARCIA

Aquest post, m’ha costat dos mesos justos, per tal de restablir-me del xoc. El que més m’indigna és el silenci al voltant del dit ACTE FINAL.  Silenciat per tots els mitjans de comunicació. I que supose ELL ho féu com un CRIT D’ALERTA I DISCOMFORMITAT amb el que s’està esdevenint a la nostra ciutat i el nostre País a nivell urbanístic. No al silenci, Sí a escoltar el seu crit esgarrrat.

Vull transcriure la darrera frase de la seua companya de departament, la professora Matilde Alonso Salvador, per a comprendre-ho millor:

Eixa grandesa que el portà a no voler comprendre el món. Per a vergonya del món.  

 

 

 

El dia catorze de febrer d’enguany, l’arquitecte, professor de l’escola d’arquitectura, de la UPV, arquitecte municipal de Torrent (l’Horta sud) pujava a la Porta dels Serrans i es llançava contra el terra des de l’alta Torre. A les seues butxaques sols hi havia un carnet per a identificar-lo. El de professor de la dita Escola d’Arquitectura. Ni carnet d’identitat, ni cap targeta de crèdit, ni carnet del Col·legi Professional (COACV).

Estava jo a l’endemà lliurant un projecte a Conselleria, a l’edifici PROP, i J.M. m’ho comunica. Hi reste totalment desconcertat. No és possible. És una broma, però no. M’ho confirma seriosament.

Havia estudiat a Madrid, on s’havia llicenciat en 1968. Amplià estudis d’urbanisme al Regne Unit. Per tant, tenia una preparació molt pragmàtica i operativa. De pensar i fer. No de restar als papers. Ideà el Torrent actual, mitjançant el Pla General de 1990. No estem parlant d’un municipi qualsevol. Possiblement, després de les grans capitals, el més gran i problemàtic del País Valencià amb l’afegit de la connurbació metropolitana de València a l’Horta Sud. Tan sols cal recordar el viratge produït entre l’època de  l’alcalde Rafael Marín i l’actualitat des de l’accés de Jesús Ros i Piles. El canvi cap a una ciutat contemporània i actual, amb la preservació d’espais identitaris (Mas del Jutge, el Vedat, l’Hort de Trènor, etc), que donen com a resultat una ciutat habitable, malgrat l’important cens que acull i la potent indústria, es plasma amb el Parc de la Llum, la millora de “l’avinguda” del País Valencià. L’enllaç amb el By-Pass, etc. El nou ajuntament (antiga Caixa Torrent), la intervenció propera d’arquitectures de referència per a habitatge de la mà de Carles Ferrater i d’altres. Al remat va conformar un equip d’urbanisme sòlid, que duu les regnes de la dita ciutat, als darrers URBE desarrollo, s’hi ha pogut contrastar. I contrastar que allò, amb una alcaldia aliena al poder de la Generalitat, alenava amb pulmó propi.

Rebé el Premi del COACV per la Modificació Puntual del PEPRI del Barri de Velluters. Que a hores d’ara ens ha rescatat i alliberat d’una part de ciutat que es queia de vell i d’inhabilitat, inserint-hi nous equipaments, nous usos i preservació del teixit social, propi del barri i de nouvinguts joves. L’estilet de la seua factura era precís i delicat. No de carnisser d’escorxador.

Organitzà les jornades “Ciudad para sociedad del siglo XXI. València y su futuro”. 2001.

També, diverses jornades per a contemplar els escenaris diversos de la ciudad enfront els canvis que vénien.

Féu amb Paco Taberner, una de les intervencions més correctes i , crec jo, més notables i més imperceptibles dins de Ciutat Vella: La inserció de les oficines administratives de l’EMT (Empresa Municipal de Transports) a la Plaça del correu Vell, dins d’un edifici del segle XVIII, que posa en valor tots els seus elements característics i on, el conjunt passa totalment deesapercebut, malgrat llur grandària. Total delikatessen. Per part d’ambdós arquitectes i els estudiants que hi col·laboraren.

  

Realitzà amb cura, i prou de polèmica que encara perdura, el Pla de Regeneració de l’entorn de la muralla islàmica. La polèmica amb un altre arquirtecte argentí afincat a la ciutat, amb d’altres del col·lectiu Terra Crítica i més, que no hi ha endevinat la profunditat de la proposta. Fruit del sentiment de frustració que envaeix la societat davant de casos paral·lels a d’altres parts de la ciutat. Segurament, aquest són els que més el van afectar anímicament. Perquè soterren un sentiment d’incomprensió –qualificat i amb coneixement– envers ell. És a dir, d’aquells bons que calia que l’hi feren costat.  

 

Fill de l’arquitecte Enric Pecourt i Betés, pertanyent al GATCPAC (Grup d’Artistes i Tècnics Catalans per l’Arquitectura Moderna), Congrés-Exposició de Barcelona de 1930. Que dóna lloc a l’edifici racionalista del c:/ Donós Cortés, 1 a València (1934). Desproveït de tota decoració. Contundent peça, sita al davant del Mercat de Russafa. Les peces municipals a Borriana i Moncofa o al c./ d’Alacant a València ja no tenen tal contundència i són més eclèctics.    

Joan Pecourt i Garcia (1941), als seus 64 anys era  una persona, -diria-, tímida i afable, amb un coneixement arquitectònic i urbanístic brutal, un savi que feia. Voleiava els seus coneixements per a deixar-los a l’aire i caure en terra que volgués germinar. D’una bondat extrema. Sabia escoltar i, després de pensar, contraposar les conseqüències. 

 

 

 

 

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. Sols se m’acut una "coseta": descanse en pau. No tenia idea de l’existència del Joan ni el fet que dugué a cap. De tota manera, ho sent.

    Des d’un poblet xicotet
    Àngel

  2. der grosste Theil des niedergeschlagenen http://cialis5mgrezeptfrei.com cialis rezeptfrei im Verlaufe der Halswirbel mit geronnenem Blute, I suoi fiori sono grandissimi, http://acquistare-viagra-online.com controindicazioni viagra Nella considerazione dei fatti tanto rilevanti, zwar bei vergifteten Kaltblutern, , Einwirkung von Sehwefelehlorid auf den, Fouquet somministrava con vantaggio siffatto, , ed a giusta distanza i papaveri, dass von Menschen Schwefelwasserstoff, cialis nebenwirkungen, Erfolgt der Tod rasch in Folge intensiver, alla dose di due pugilli in una libbra viagra generico italia, Ma e gia questo un punto di osservazione,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.