Notices from nowhere

Finn Erling Kydland assegura que l’Estat propi crearia ‘el mateix clima que va permetre a Irlanda créixer espectacularment durant 20 anys’

El Premi Nobel d’Economia de l’any 2004, Finn Erling Kydland, ha assegurat aquest dilluns que ‘no seria sorprenent’ que, en una Catalunya independent, ‘el govern català tingués més facilitat per demostrar la seva credibilitat que el govern espanyol en el seu conjunt’, en referència a la confiança financera que un Estat és capaç de generar de cara als inversors en temps de crisi econòmica. En el marc d’una conferència en el Parlament de Catalunya, l’economista Kydland ha fet diversos paral·lelismes entre Catalunya i Escòcia, i ha afegit que si la nació catalana assolís la independència ‘es podria crear el mateix clima de confiança que va permetre a Irlanda créixer espectacularment durant 20 anys’. Kydland és professor d’economia de la Universitat de Califòrnia (Santa Barbara) i assessor econòmic del govern escocès d’Alex Salmond.

L’economista ha criticat les polítiques governamentals ‘a curt termini’ i ha reiterat la seva aposta per les mesures que preveuen un escenari futur. ‘Pel creixement de la productivitat i del capital és molt important mirar a llarg termini. Les institucions han d’evitar la malaltia de la inconsistència en el temps’, ha argumentat.

Per Kydland, aquesta ‘malaltia de la inconsistència en el temps comporta ‘hiperinflació, devaluació i una moratòria de les obligacions dels governs que finalment resulten en una ‘manca de credibilitat’ dels països de cara als inversors.

El Nobel d’Economia ha lamentat que ‘malauradament’ moltes de les polítiques econòmiques dutes a terme per frenar la crisi no han ‘afectat la productivitat futura’ i no han estat ‘mesures adients’. ‘És una incoherència mirar només a un o dos anys vista’, ha destacat.

Per exemplificar-ho ha fet menció al cas europeu i a la ‘preocupació’ dels seus polítics per frenar l’augment de l’atur en els últims anys. Segons Kydland, les polítiques per generar ocupació dutes a terme per alguns estats, com el Plan E del govern espanyol, són mesures ‘poc eficients’ que no tenen en compte el llarg termini.

Polítiques benignes

L’economista també s’ha mostrat preocupat sobre l’acumulació de deute governamental i ha assegurat que la despesa d’alguns estats en els últims anys ‘no ha estat coherent’ i no han sabut ‘preveure el futur ‘. Pel Nobel d’Economia, aquest deute es pot reduir si l’economia creix i genera ingressos, però ha alertat del perill que arran de l’augment d’aquest deute ‘alguns països canviïn les seves polítiques en alguns sector ‘clau’, segons Kydland, per augmentar la productivitat d’un país, com el sector tecnològic.

PS. Informació recollida de la Closca. Particularment en pense sovint: i ara que estem a tocar, ens cal ocupar-nos del dia de després. Per nosaltres mateixos i els nostres fills. Això és creativitat. Venim del no-res però anem a molt.