UN PRINCIPAT PLE D’IMBÈCILS.

aka61 | divendres, 9 de juliol de 2010 | 00:11h
No m’he equivocat de gaire. Potser, fins i tot, he estat un xic curt. Te pebrots vermells la cosa.

A dinar ens hem anat a La Pobla de Fanals. Un petit passeig prop de l’aigua. Un port marítim per a petites embarcacions i no tant. Un seguit de terrasses i restaurants on regne la bandera espanyola. Amb “toro” i sense.

Hi ha una mena de mercat ambulant amb deu o dotze paradetes. El cotxe s’ha quedat a quatre passes. No fa vent, una calitja que no deixa ni respirar amb normalitat. La roja ens dona cops de martell al cap. No hi ha qui estigui sota el sol més de cinc minuts. El producte principal de les botiguetes és el mateix. Banderes i més banderes. Grans i petites.

A l’interior del restaurant on hem quedat per a dinar, hi ha un parell de banderes i una tele de plasma d’unes quaranta polsades. Tenen el canal cuatro en marxa. Renoi. He vist el gol d’en Puyol vint-i-quatre vegades. Un gol que, per un altre costat, els culés ja el teníem molt present i en Casillas també. El Lamas de la playstation surt en directe pel rectangle que precideix el menjador. Tothom la mira de reüll o directament. Bocabadat tot el menjador no para atenció al seu plat. La roja és la roja.

Avui he passat el dia a València i sabeu que….?????? Ningú m’ha preguntat per l’Estatut, per la nostre insolidaritat amb les autonomies espanyoles, ningú m’ha preguntat com em va com regidor d’esquerra. Tothom es troba garratibadament enlluernat per la vermelló. I jo, desitjo tornar a casa. Dissabte anirem a la Manifestació i ens pronunciarem en forma quantitativa. I ells, els altres, miraran a la tele com el pop es mou dins la peixera.

Comentaris: 2
  • Gràcies Adrià per l’aclariment:
    josep_blesa | divendres, 9 de juliol de 2010 | 02:08h
    Gràcies a tu faré algunes coses:

    1. Trencar el carnet d’Esquerra de Catalunya. Possiblement el tinga d’abans que tu saberes que existia això. Vaig ajudar a baixar amb uns pocs valencians ERC al País València sobre l’any 1992. Després de la garzonada. Vaig arribar a ser President de la secció local, les reunions moltes vegades es feien a casa meua. Amb Valerià Miralles, Àngel Molina & Co. quan encara no teníem ni local on anar.

    2. He estat comboiant molta gent per a pujar a Barcelona a la manifestació des del principi que es va convocar. I ara, gràcies a un espaviladet miop pense que el millor és quedar-me.

    3. Eres un tio estupend fent amics.

    4. Diatribes com aquesta les tinc des de l’any 1978 començant des del Rosselló fins al Vinalopó passant per tot el meu expaís. Ha estat un temps inútil. No són sols els españols, sou, de més a més, els moniatos del Principat contra els que cal lluitar.

    5. M’hauré gastat en peles per a que la nostra gent poguera treballar, el que pot valdre tota la teua casa i el que no està en els escrits.

    6. En molts casos sou pitjor que els españols.

    7. Quan hi hagué el darrer congrès d’Esquerra, a València vam intentar fer pactar Carretero i Renyer per a fer front a la deriva de Puigcercós i Carod, i així que se’ls vam emportar a sopar, a Can Bermell, a una colla i allà es van forjar els petit rudiments del que seria després Reagrupament.

    8. Parafreasejant Séneca: ‘Un hom s’estima la seua pàtria, malgrat que estiga plena d’imbècils, perque és la seua”.

    Vinga figura, que vos vaja bé.

Quant a josepblesa

Interdit destorbar el conductor.
Aquesta entrada ha esta publicada en ARS-SCAENICA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a UN PRINCIPAT PLE D’IMBÈCILS.

  1. aleix diu:

    Aquests catalunyesos són una plaga. No es mereixen el país.
    Una abraçada i endavant!

    Aleix

  2. valldalbaidi diu:

    Catalunya n’està plena (de blaveros). Però, gràcies a Déu, totes i tots no ho són. Àngel

  3. rginer diu:

    Ja saps el que penso .. aquests partits dels valencias del nord (escindits inclosos) han estat més aviat una plaga i uns malcriats. Vosaltres heu de decidir amb gent del vostre país, i deixar-vos de romanços. I encara estem plens d’imbècils, és cert, però, bé aquest país ens l’estimem, amb les seves virtuts i els seus defectes.
    Ahir el poble va esclafar els partits, sense cap mena de dubte. Ara veurem que fan i a qui votarem per ocupar 68 escons …jo ja fa temps que la meua papereta és de color blanc i ja seria hora que pogués posar-hi un nom, no creus ? I si encara no pot ser, doncs esperaré, de paciència en tinc; ho he après del sudest asiàtic.
    Jo tinc esperances de veure gent i cares noves i poquet a poquet ho aconseguirem, segur !
    Salut ! 

Respon a aleix Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*