Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

REHABILITACIÓ EN PROCÉS.

Adjunte un vídeo que és part del procés. Millor veure les imatges. Respondré sobre cada part del procés i l’aniré descabdellat si vos ve de gust i hi ha alguna passa que vos siga interessant i no clara.

Hi ha, de moment:

1. Façana davantera.
2. Coberta-teulada.
3. Reforços estructurals des de planta baixa.

rehabilitation from Josep Blesa on Vimeo.

L’he deixat en silenci per a millor concentració i focalització dels fets.
Tanmateix, a l’altre bloc, ja vaig fer-ne una breu introducció al cas particular aquest, en obrir un apartat dedicat als constructors ( learning by doing).

En guarde centenars de fotos del procés de rehabilitació fins ara desenvolupat. En queda me´s de la meitst encara.  Conforme tingueu preguntes aniré afegint-les al post i llur explicació detallada.

Els passos següents són la intervenció dels elements comuns que hem inserit com si fos un edifici nou. Electricitat i telecomunciacions, i emergències. Així com l’intervenció contra xilòfags i reforços de fonaments i matxons, bigues, biguetes, forjats o pisos.
PS: el cas de façana era ben interessant perquè ens trobem amb una capa de morter de calç sobre la fàbrica de maó que hem mantingut allà on hem pogut. No en trobaríem de millor suport que aquest. Els vells oficis, com n’eren la mar de savis!

L’edifici és dels environs de 1885. Típica casa de renda. Hem convertit un infecte forat en una, més o manco, presentable i àmplia claraboia que il·lumina l’escala.

n’hi ha ( + )

Em fa gràcia que fa uns pocs anys ningú NO volia saber res de rehabilitació ni d’aluminosi. Al meu estudi sempre se n’ha fet i amb continuïtat fins el dia d’avui.

En això es guanya poca pasta i té molt de risc. Amb la crisi de faena molts companys hi han girat la mirada cap ací com a font d’ingressos.
Ara molts professionals volen improvisar sobre el tema i afegir-s’hi.
És un bon simptoma.

Fins i tot en el meu estudi hi havia un sector important que advocava per fer SOLS urbanisme i obra nova, i deixar de banda tot això que sols era, per a d’ells, una pèrdua de temps i diners.

Ara les tornes hi han canviat. Sort que un servidor era, i n’és, el cap, sense socis a qui donar explicacions, i en aquest cas decidia un mateix què s’havia de fer.
El problema, subsegüent, era tindre’n els diners el dia un de cada mes.

Les empreses, són per a guanyar diners, indubtablement, però, a més a més, cal que tinguem també una funció social paral·lelament.
En la rehabilitació particular i en l’aluminosi es treballa generalment amb diners molt escassos de comunitats de veïns, que és el nostre/meu cas.

Doncs no ho faig, malauradament, per a l’Administració. No per falta de ganes sinó perquè en comptades ocasions he tingut temps per a fer corredors. M’ho hauria de replantejar això >>>> 🙂  ?.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.