Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

29 d'agost de 2011
0 comentaris

Venècia 2011 · Fora de competició: “Il villaggio di cartone”, d’Ermanno Olmi

Il villaggio di cartone (Il villaggio di cartone)

El 2007, el veteraníssim i molt catòlic cineasta italià Ermanno Olmi va desmarcar-se obertament de l’Església institucional capitanejada per Ratzinger com a Papa Benet XVI. Amb Centochiodi, el qui s’havia mostrat més o menys proper a Joan Pau II, desenterrava el missatge regenerador i depurador de Joan XXIII amb aquell relat crístic que alguns han descrit com “evangeli de l’existència quotidiana”. Quatre anys més tard, hi torna —tot i haver anunciat que deixava de fer cinema—, amb la història d’un vell capellà que, en desmuntar l’església on s’ha estat tants i tants anys, s’adona de la força sacralitzadora de la nau, un cop desposseïda dels oripells ornamentals, i de com la seva missió sacerdotal pren un sentit nou en posar-se al costat del pobres i els indigents. Significativament, Olmi ha triat aquesta cita per presentar el film: … l’unica vera grande rivoluzione avvenuta nel nostro mondo occidentale è quella di Cristo il quale dette all’uomo la consapevolezza del Bene e del Male, e quindi il senso del peccato e del rimorso. In confronto a questa tutte le altre rivoluzioni – compresa quella francese e quella russa – fanno ridere (Indro Montanelli, Domenica del Corriere, 15 ottobre 1968). Val la pena pensar com Ermanno Olmi estrena aquesta seva nova pel·lícula el mateix any que Nanni Moretti, amb Habemus Papam, ha exposat la pèrdua de sentit de la institució eclesiàstica. Finalment, en la mesura que Il villaggio di cartone parla també d’immigrants refugiats a Itàlia i compta amb el suport de l’Alt Comissariat de l’ONU per als Refugiats, ve a ser com un complement a Terraferma, que E. Crialese presenta en competició.

Il villaggio di cartone (Il villaggio di cartone)

Director Ermanno Olmi. Guió Ermanno Olmi. Producció Cinemaundici (Milà, Itàlia), RAI Cinema (Roma, Itàlia). Durada 1h27.

Repartiment Michael Lonsdale (el vell capellà), Rutger Hauer (el sagristà), Alessandro Haber (el graduat), Massimo De Francovich (el metge); amb Elhadji Ibrahima Faye (el socorrista), Irima Pino Viney (Magdahà), Fatima Alì (Fatima), Samuels Leon Delroy (el bard), Fernando Chironda (el querubí) Souleymane Sow (l’advers), Linda Keny (mare), Blaise Aurelien Ngoungou Essoua (pare), i els nens Heven Tewelde (Miriam), Rashidi Osaro Wamah (el menut testimoni) Prosper Elijah Keny (nadó).

Sinopsi Talment un munt de parracs llençats allà, als esgraons de l’altar. És el vell capellà, tants anys rector d’aquella església que ara ja no serveix de res i ha quedat en desús. Els operaris van traient de les parets els quadres dels sants i els objectes sagrats més valuosos. Un llarg braç mecànic treu el gran crucifix de mida humana que era penjat a la cúspide per a deixar-lo a terra com un vençut. Fóra inútil oposar-s’hi: res pot aturar el curs dels esdeveniments que les noves realitats imposen a la història. Tanmateix, a mesura que va desapareixent la seva església, el capellà s’adona que brollen noves percepcions que l’animen. Li sembla que només ara aquelles parets despullades revelen una sacralitat que abans no tenien. A partir d’aquell moment desànim, doncs, li revifa una manera nova d’entendre la missió sacerdotal. Prou de l’església de les cerimònies litúrgiques, dels altars daurats, sinó la Casa de Déu on troben refugi i confort els pobres i els indigents. Ells seran els autèntics ornaments del Temple de Déu. I la vida del vell capellà trobarà nous camins de caritat, fraternitat i fins el valor de fer aquells actes d’amor que demanen també el màxim sacrifici, com a alt significat de la consagració sacerdotal. Som en un temps en què al món li calen homes nous i justos per a desemmascarar l’ambigüitat de les paraules amb l’objectivitat dels actes (Ermanno Olmi, Asiago, 17 de gener de 2010 – 6 de juliol de 2011)

Vídeos [Declaracions d’Olmi -1a part- (it)] [Declaracions d’Olmi -2a part (it)] [Declaracions d’Olmi -3a part- (it)] [Roda de premsa de presentació del film a Bari (it)] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]

Mostra de Venècia 2011 [Fora de competició: Il villaggio di cartone (it / ang) -enllaç que caduca-] 


Apunts de context en aquest blog [Venècia 2011: programa diari]


Més informació [MyMovies (it)] [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)]

Vendes internacionals [RAI Trade] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. it. [01]

***

Apunts d’actualització, en aquest blog, posteriors a Venècia 2011
[x]

Actualitzacions informatives posteriors a Venècia 2011 [x]

***

FOTO © 01 Distrib. Irima Pino i Heven Tewelde, a Il villaggio di cartone, d’Ermanno Olmi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!