Ulisses20

Bétera, el camp de túria

L’escola que volem (2)

 

Escola valenciana ha fet una crida a manifestar-nos dissabte a València. A partir de la presentació de ‘L’escola que volem’, Escola convida la societat a debatre un document que aplegue màxims, perquè és tracta de la futura llei d’educació valenciana, i de mínims ja n’estem farts i mòlts. Com?, es demanen alguns mestres bonhomiosos, sense ser un partit polític poden redactar una llei? Sense governar s’hi pot? Fóra possible, sense el poder real de les urnes?

Per què no? Escola Valenciana ha demostrat els últims vint-i-cinc anys amb treball  i molt de coratge una estima per l’escola que l’autoritza moralment a plantar davant una taula de negociació els mínims per negociar amb el futur govern valencià, siga quin siga. Sense aquests mínims, Escola Valenciana té suficient recorregut, que és l’autoritat moral i ètica, i també la capacitat professional, per dir que sense aquests mínims que ara aplega el document no obeirà qui governe, si no és que s’accepta de posar l’escola al capdamunt de tot de la societat, com el primer valor a protegir, a cuidar, a garantir perquè els alumnes, els fills, els valencians, tinguen d’una vegada una escola i un govern com mereixen, siga quin siga aquest govern.

Per això Escola Valenciana vol guanyar el carrer, dissabte a València, vol traure l’escola i explicar a la societat una reivindicació que és de calaix: qui voldria per al seu país, per als seus fills, una escola de segona? Qui voldria un horitzó mediocre per als seus?, que prohibís el coneixement, o la democràcia, o la igualtat?  Qui fóra capaç de negar la innovació, la inclusió, o la defensa de totes les llengües, sense excepció? Qui voldria una escola segregadora, sexista o xenòfoba? Una escola que castigués els alumnes per pensar diferent, per tenir criteri, per venir del sud o per negar-se a l’autoritarisme de decrets que no han tingut en compte els principals agents que intervenen a l’escola, que són els mestres o les famílies o la universitat? Qui fóra tan pervers de desestimar una oferta com ara llança Escola Valenciana amb tant d’altruïsme, que convida tothom a participar de l’elaboració d’una gran llei valenciana per l’escola, on intervinguen els mestres en la seua redacció (sí, els mestres), i els pedagogs, i els experts, i més gent com s’estima una escola que fa anys treballa per ser a primera línia del país, malgrat retallades, males arts i pensadors que peguen en xarraires.

Escola Valenciana fa un salt qualitatiu en favor de l’escola, de l’escola pública majúscula, amenaçada cada colp més per polítiques que voldrien segrestar als valencians l’educació dels seus fills, marginar-los d’Europa i dels avenços del segle XXI, per això és tan important que tothom els fem costat i ens apleguem dissabte a València, a dir que nosaltres els valencians estem cansats d’impostors, que volem aquesta llei d’educació que siga l’enveja d’Europa. No serà fàcil, que ningú no ho diu que obrir cada dia l’escola ho siga, però aquests mestres ho avisen, que n’hi ha prou de pensar el futur com una utopia, prou de ser ciutadans de segona, maltractats o submisos.

Com deia el professor Martí Tacó, ‘d’homes covardos no se’n canten romanços.’



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent