EL JUTGE JOSÉ MARÍA VÁZQUEZ HONRUBIA, UN DELS NOSTRES.

Vos enllace l’àudio en el què manté una partida de ping-pong amb un dels encausats. Gran pel·lícula que podria fer Mel Brooks amb el nou Torquemada.

Tots s’ho passem molt bé. Tret dels que hi han hagut de fer despesa per a veure un circ d’ínfima qualitat. Ací tenim pallassos de gran projecció internacional com ara Charly Rivel, Tonetti, Tortell Poltrona, el Gran Fele, etc…no ens cal viatjar a l’estranger.

 

 

Jo només puc que estar-li agraït. Passeu a sota i m’entendreu.

Milers de gràcies, Senyoria, no seré jo qui li contradiga.

Quant a josepblesa

Interdit destorbar el conductor.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a EL JUTGE JOSÉ MARÍA VÁZQUEZ HONRUBIA, UN DELS NOSTRES.

  1. x diu:

    Sap fer conya. Només que el to de la conya és el dels que duen la batuta (o el fuet) i no el dels qui toquen la música o aguanten el xàfec. I els nois són massa joves i no li saben seguir la veta. Ja n’aprendran. En un Consell d’Administració els plomarien com si fossin coloms, perquè no aprofiten les oportunitats ni en creen, no duen la carrera que du na Montserrat Abelló.
    El problema que tenim les valencianes de Mallorca o els mallorquins de València com tu, és que som massa emfàtics (com els forasteros, igual: ha ha ha hahahahahaaaaaaa). Veus, els principatins adults, els que no necessiten diversos graus de maduració com aquests xics tan grenyals, no perden el compàs. Mira na Montserrat Abelló. No crec que coneguessis el poeta Andreu Vidal, mort als 39 anys. Eren germans bessons, i crec que tampoc no es varen conèixer, ells dos. Clavats. No s’immutaven per res, es podien beure tres ampolles de whisky seguides i no notaves res. Self control. Curiosament no eren nacionates, que jo ho sàpiga. Més transnacionals o cosmopolites o universals o el que tu els vulguis dir que na Montserrat i n’Andreu, ningú. Per això en amollar una parrafada com la de na Montserrat, fa efecte. I és la cosa més fàcil. Els va amollar que no entenia el castellà, mentre que els xics, cagats de por dins les calces i sense treure’s del cervell que saber castellà és obligat, van i deliren.
    Hem de dir mentides com ells. Hala, vénga, jo no sé el castellà. Van a la presó per no saber el castellà, encara que saber-lo sigui obligat? Aquests pardals s’estimaven més anar a la presó per haver cremat una foto del rei que per no saber castellufo… Hem de canviar de tàctica, matxo.

  2. borinotus diu:

    Em sorprendria que fes tot el contrari.

    Bé, que continuin. Ells treballaran per a nosaltres com dius, el problema és que tenim massa babaus que treballen per a ells ho sàpigan o no.