OLEGUER, CHACEL I QUÈ MATXO !

Presas enraona ja en idioma neerlandès en dos mesos. Els neerlandesos seran menys nombrosos  que els catalanoparlants. Oleguer i Casagran escrigueren un llibre recomanable.

A propòsit d’això, m’ha vingut al cap l’escriptora Rosa Chacel, exiliada española a Sudamèrica. Fa uns anys, li dedicaren un programa en la 2 de TVE, en el què posaven molt d’emfasi i lloança que malgrat de viure molts d’anys al Brasil sempre es negà aprendre portuguès/brasiler.
Llengua que, amb la mateixa regla compable dels español, té 180 milions de parlants, pel cap baix. La senyora escriptora era una esquerranosa radical.

Bonica i universal manera de relacionar-se amb el teu veïnat i la societat que t’acull.

També fa uns anys deambulàvem per Portugal, i aleshores viu que estaven entrevistant en la tv un entrenador español, famós per la suor de les seues aixelles.
Hi duia, ja, un parell d’anys per terres lusitanes.
 
Aquest entrenador, també seguia la regla Chacel, i li fotien -el que deia en un idioma inintel·ligible anomenat portuñol– la subtitulació traduïda d’aquell mastodòntic idioma en portuguès.
Nacionalistes lusos, necessiteu regir-vos per òrgans castellans! (Ortega y Gasset, dixit).

L’entrenador, com a bon esportista español, és apolític.
A l’igual que aquell cap d’estat español, que aconsellava de no ficar-se en política.

Conclusió: No és que aquells són d’una altra nació, és que són d’una altra galàxia !

   

Quant a josepblesa

Interdit destorbar el conductor.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a OLEGUER, CHACEL I QUÈ MATXO !

  1. emigdi diu:

    és tot un exemple. Els espanyols també són un exemple, de negativitat i de colonialisme.
    salut des de l’ebre

  2. x diu:

    Els trob uns verros, en general. A tots

  3. Aleix Cardona i Jordan diu:

    Els espanyols són un bon exemple, no hi ha dubte.

  4. borinotus diu:

    Quan era entrenador perico en una entrevista el periodista li va saludar en català i ell va contestar: Vamos a hablar normal. Frase que expressa molt bé el sentiment de motla d’aquesta gent.

    Quan la resta del món no és normal el que ho veu així deu ser (sub- o a-)normal.

  5. valldalbaidi diu:

    A vore… no us heu trobat mai alguna persona que duu ací més de 20 anys i no hi ha forma de fer-li dir “bon dia”…? Doncs això mateix… són “problemes” (com aquell a qui tu fas referència dalt) que van a una de les dues carpetes de damunt la taula del despatx:

    1. PROBLEMES QUE NO TENEN SOLUCIÓ
    2 PROBLEMES QUE SOLUCIONA EL TEMPS

    I ja està. Bon dia…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*