LA GRAN ESCALA URBANA.(2)

1. There is no architecture without action, no architeture without events,
    no architecture without program.
2. By extension, there is no architecture without violence.
                                                                                                                     
Architecture and Disjunction. Autor:Bernard Tschumi. MIT. 1994.

Passem ara a ressenyar alguns ítems que han estat aparellats
a la gran escala arran l’aparició dels edificis de gran alçada i
que formen part indestriable de l’actual concepció urbana.


1.“Edificis Etiqueta” o “Branded o Label Building”

 

La crítica internacional els anomena edificis de marca (brand),
tanmateix em sembla que els és més adequat el d’etiqueta o rètol (de label).

L’ús de la paraula Skyscraper (gratacels)  es regista per
primera volta fa 120 anys en referència a cert edificis de gran
alçada de l’Escola de Chicago construïts, llavors, en aquella ciutat.
Fou l’arquitecte suïssoamericà Tom F. Peters qui batejà el concepte
de construcció tecnològica.
La idea de construcció en alçada començà a veure-s’hi com a
mecanisme tecnològic complex. Dos elements coadjuvaven la situació.
La invenció de sengles mecanismes:  l’ascensor per part d’Otis i la
del suburbà metropolità que afavoriria el desplaçament de gran
quantitat de gents d’un lloc a un altre ben allunyats. El que comportava
el desplaçament públic entre llocs densament poblats.

Socioeconòmicament hi apareixen les grans empreses comercials
amb llur desig d’autoafirmar-se dins del context urbà. Vist l’enquadrament
així,  no és gens d’estrany que les dues ciutats capdavanteres en aquest
camp siguen Chicago i Nova York, on emergien les noves catedrals
comercials estodounidenques. Així que tampoc estranya que hi hagueren
crítiques ferotges, com la d’en Frank Lloyd Wright: “els edificis aquest no
cerquen més èxit que el comercial
    

 

2. La línia de cel o “Skyline”.

 

La proliferació d’edificis de gran alçada feia que la visió exterior d’algunes
ciutats quedara retallada sobre l’horitzó i féu concebre aquesta idea en 1908,
referida en particular a Nova York. El salt del concepte de la costa est fins a
EUROPA, trigaria a fer-se, tanmateix en fer-lo fou acollida amb il·lusió i entusiasme.
Bullia llavors l’expressionisme que el va deglutir  en pel·lícules com la “Metròpoli” de
Fritz Lang i pintures, grafismes diverses. Àdhuc, el filòsof social Theodor W. Adorno
reconeix respectuosament els “símbols esvelts i boirosos que una irreprimible
Babilònia estén al cel de la modernitat”.

Els gratacels són efectivament impressionants per la seua envergadura vertical,
però ofereixen poca informació comprensible semànticament. De qualsevol manera,
llur arquitectura suposa un avanç que es produeix a l’altra banda de l’oceà. Si no
havien reeixit en la còpia i reelaboració d‘esglésies, catedrals, etc.
Aquesta tipologia suposava un producte autòcton i simbolitzava l’esperit americà,
segons el crític estodounidenc Claude Bradgon. Convergien tipus d’edifici i la ideologia
de progrés americana. Aquesta conjunció és, en part, la que continua mirant amb
recança aquesta tipologia a Europa. També amb la tendència de creixement salvatge
i els desigs de creixement individual que a Europa entra en conflicte amb el patrimoni i
les ordenances reglades de l’urbanisme i el planejament. En aquest punt Louis Sullivan,
un dels pioners en aquesta mena d’edificis, s’esmerçarà a resituar la qüestió assenyadament
mitjançant certs escrits teòrics.
Però això ho explicarem en el proper dia. 

Quant a josepblesa

Interdit destorbar el conductor.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*