Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

Biblioteca a la Universitat de Tecnologia de Delft.

The library is designed for the Delft University of Technology (also known as TU Delft). It is the central library for the campus and is located across from an auditorium that was built in 1966 by Van Den Broek & Bakema. The design of the auditorium was considered a brutalist style, because it is an awkward looking building that resembles a giant frog according to Mecanoo.

El parany de les ajudes a rehabilitació. La “FINCA ROJA” com a exemple.

Els propietaris de la FINCA ROJA  rehabilitaren el seu edifici entre 2009 i 2011 i es van acollir al Pla E, i ara han de pagar un global d’impostos UN MILIÓ I MIG en concepte de l’augment d’ingressos.  Això és una constant en les operacions d’ajudes a la rehabilitació. Recorde totes les autoritats el dia de la cloenda de les obres oficialment i lliurament de l’edifici a la comunitat de propietaris. Batlesa, Delegat del govern de Rodríguez Zapatero, i altres autoritats fent-se la foto amb els veïns. Em quede perplex.

Des de l’any 1992 que faig rehabilitacions i m’he barallat amb totes les administracions de proximitat possibles: Generalitat, Conselleria, Direcció general d’habitatge, Comissió de Patrimoni conformada per Conselleria de Cultura y Ajuntament de València i ajuntaments de municipis menuts per a que simplificaren l’accés a subvencions. Com a bona colònia que som ens recapten els nostres impostos i una mínima part va a parar a la GV, i el gros a la Hisenda d’España. L’accés a subvencions està dividit en dos parts: una part del “ministerio” i l’altra de la Conselleria d’habitage o el nom que reba segons l’època. Un edifici “monument” arquitetònic i de decoració intel·ligent. Un edifici emulador de les “hof” socials vieneses que es feien en els països germànics en illes de cases amb pati interior compartit pel veïnat. L’edifici fou dissenyat i construït per Enric Viedma i Vidal. Una tipologia on encabir molt de veïnat i que fóra copartícep d’una vida social comuna que restava d’espai al pati interior.
Per tant no estem parlant d’un cas qualsevol. Això és unedifici senyer com puga ser la casa Batlló, la Milà o similar, amb la peculiaritat de que continua en actiu i amb el destí primigeni. 

FEM NÚMEROS GROSSOS que és com millor s’entén. Les obres costaren 4’09 milions d’€, i supose que manquen els honoraris de direcció facultativa encara. El pressupost oficial cobert és el 80 % que és d’on ixen els 3,27 milions (4,09 x 0.8). El 20 % restant dels 4.09 milions són aportats pels propietaris. És a dir, uns 0’82 milions d’euros. És a dir 136 milions de les antigues pessetes. Cada vivenda aportà 360.063 pts.(2.164,02 €). Ara han de pagar l’impost sobre l’augment del 80 % d’ajudes com a increment patrimonial directe. Dels 3’27 milions dividits pels 378 vivendes ens donen 8.656,08 €. I a més demanen un increment de 600 € aproximadament per penalització perquè l’oficina de projectes urbans qui fou qui gestionà l’operació, sembla, que no advertí aquest detall de la llei vigent. Amb la qual cosa  tenim que cada habitge ha de pagar 3.968,25 més 600 € de penalització anual, han d’abonar un total de 4.568,25 € que afegits als 2.164,02 donen un total de 7.932,27 € d’un total per càpita de 10.635,00 €,  si sumem l’impost al cost el valor de la subvenció veiem que ajuda i cost n’hi queden 2.702,73 €. Si veiem que la majoria dels propietaris són jubilats, donades les característiques socials són persones que han nascut al propi edifici i s’han maridat entre elles. I si afegim tots els maldecaps afegit escomentre una obra d’aquesta envergadura és una gran temeritat, doncs els que no podien pagar va estar amb derrames dels que sí podien. Són curiosos els comentaris vessats que hem sentit a favor de que els propitaris han de pagar la Hisenda española. Que els comentaris es posen del costat de l’enganyifa d’aquesta situació contra els propis ciutadans valencians, que són ells mateixos, no m’estranya gens. Però això passa en una finca gran com una petita. On l’ajuda de la subvenció queda neutralitzda pels impostos i taxes. És una característica típica de la nostra relació de submissió amb España. Amb els nostres impostos en la caixa d’España ells ens controlen i els diners nostres els manegen ells per a sotmetre’ns i a més putejar-nos quan realment la balança final o bé és zero o negativa. Els valencians més que una societat avançada semblem un gran cottolengo.
Gràcies, m’haveu ben indignat i la de vots que arribareu a tindre !
Si visquérem en el segle XVIII o XIX estaríeu a la Plaça del Mercat demanant que la inquisició Española empalara els propietaris de la Finca Roja.