Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

DEMOCRATITZANT LA SOCIETAT INFORMACIONAL…

Una entrevista al creador-activista Daniel Garcia Andújar. 1966. Nat a Almoradí (La Vega Baixa).

Des que creà el col·lectiu-denúncia Ex-amics de l’IVAM a causa de la nefasta i regressiva gestió dels seus directors Bonet, Kosme de Barañano i /o C. Ciscar, ha estat un dels creadors d’avantguarda més punyents i lúcids dels darrers temps. També creador dels portals e-Barcelona, e-València i e-Sevilla de debat socio-artístic.
Endemés, vos afegisc el vídeo d’una conferència-exposició de l’Arxiu Postcapital que recull la informació digital de la xarxa amb la finalitat de besllumar i de-codificar els missatges subjacents del món informacional dintre del qual ens trobem immersos.

  

e2:Architecture 2030

Segons el Rocky Mountain Institute (famós grup d’experts sobre el medi ambient) la humanitat podria quadruplicar la seua productivitat sense consumir més recursos. Aquesta idea, coneguda com el “factor quatre”, es basa en la creença de que per mitjà de tecnologies més eficients, un major ús del reciclatge, una millor gestió i dissenys més eficaços, la societat podria créixer sense causar més danys ecològics.

Sota aquesta teoria hi ha la noció del “capital natural”, una espècie de sistema de comptabilitat mundial de tots els recursos ecològics, els quals arribaran a semblar-se a les accions dels mercats financers mundials. Es comerciarà amb l’ecologia, de manera que, a mesura que la riquesa ecològica escassege, el seu valor augmentarà i, així, s’assegurarà la seua supervivència.

Una idea atractiva basada en l’economia de lliure mercat, encara que en aquest cas s’incite al mercat a preservar  els recursos en lloc d’explotar-los. La teoria del “factor quatre” pot ser una gran aportació per als que projecten i encarreguen els edificis.

El Rocky Mountain Institute s’oposa a més normatives mediambientals, perquè creu que la protecció dels recursos resultarà més rendible per a les empreses, ja que els proporcionarà un avantatge competitiu. Aquesta postura contrasta amb la de la Unió Europea, que posa l’accent en les lleis mediambientals i en la prevenció, i posa de manifest les diferències polítiques entre Europa i els Estats Units en aquesta matèria.


Inevitablement, l’arquitectura rep influències del context sociopolític. La ideologia del mercat lliure que promou l’individualisme preval sobre els valors col·lectius. La sostenibilitat, entesa com un conjunt d’ideals, es basa l’ètica de la responsabilitat mediambiental.

Les tècniques i tecnologies del projecte sostenible es troben ja en un estat avançat de desenvolupament; el que encara no ha ocorregut és que els professionals de l’arquitectura donen prioritat a les qüestions ecològiques i que la sostenibilitat informe l’actuació de la industria de la construcció des de l’arrel. En si mateixes, l’edificabilitat i l’eficiència aporten poc valor afegit, a menys que la indústria creu un nou tipus d’edificis imaginatius, robustos i espiritualment edificants. La tragèdia d’iniciatives com els informes de Latham i Egan és que manquen quasi completament d’una dimensió mediambiental.

(De la Guia bàsica de sostenibilitat de Brian Edwards. Rough Guide to sustainability by Brian Edwards).

PS: A l’igual que en Vicent Partal, de Bétera. Un servidor, Josep Blesa i Morante, veí i fill de la ciutat de València, subscric l’article del meu compatriota de Perpinyà en Joan-Lluís Lluís.

BUONGIORNO MEZZANOTE

Sobre la base de la composició manllevada del vídeo d’Anna Olmo a partir d’un poema d’Emily Dickinson, he afegit la resposta per a que s’unesca a la d’ella amb nova addició compositiva.

Emily Dickinson: Buongiorno Mezzanotte from Anna Olmo on Vimeo.

Buongiorno Mezzanotte / Bona nit princesa de l’art.
sono quasi arrivata a casa / portes el cansament amagat
il giorno si è stancato di me / la nit obre els teus sentits
Come potevo io stancarmi di lui? / estimant-se amb imatges..


Il sole era dolce
stavo così bene

Ma il mattino non mi voleva più

Così… Buonanotte, giorno!

Posso guardare quando è rosso ad oriente?

Le colline hanno un aspetto

Che fa traboccare il cuore

Tu non sei così bella Notte

Io ho scelto il Giorno

Ma ti prego Notte, prendi una bambina
Che lui ha mandato via…