Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

DEL PLA SUD DE VALÈNCIA ALS PEATGES

El codi de les neurones ben posades:

En l’any 2004 s’acabaren d’amortitzar les autopistes mitjançant els peatges de les tres comunitats autònomes on diem “Bon dia”. Però el govern espanyol perllongà el saqueig al què ens sotmeten. En el cas de la meua empresa hem estat pagant més de 3.800,00 € anuals (la barbaritat d’un 2’5 % de la despesa fixa comptable de la mercantil en peatges!). Avui per aquest país corre un altre codi de dignitat “gandhinista”. De desobediència civil pacífica davant de la iniquietat dels governants d’Espanya envers nosaltres i del col·laboracionisme més abrandat dels governants eixits de les dos generalitats i del Consell Interinsular. Aquest afer m’ha recordat el director de “Les Províncies” en Martí Domínguez i Barberà quan s’enfrontà junt al marqués del Túria –batle llavors de la ciutat de València– al govern de Franco quan la riuada del ’57 i els nostres propis diners no venien a rescabalar-nos dels danys soferts. Van ser destituïts del diari i de la batlia ambdós. Amb dignitat. Els poders españols, en resposta, van engegar El Pla Sud aquell pla –absurd– de desviament del llit del Túria, que els ciutadans del Cap i Casal vam estar pagant vàries voltes a base de segells apegats en qualsevol missiva des de València. Exclusivament  emesos “contra” la ciutat de València durant uns vint-i-cinc anys que aprofundia en l’espoliació habitual. Ens n’aplicarien aleshores, ja, allò que Naomi Klein anomenaria la “Doctrina del xoc” fa poc menys d’un lustre.

La força moral de la nostra gent i EL CODI DE BARRES:

A la Safor:

A Xàbia-Ondara:
http://blocs.mesvilaweb.cat/no…

Peatge al túnel de Sóller (Mallorca)
http://youtu.be/I_BNZihrMBU

A Vilassar de mar:
http://youtu.be/YAYwli9NrOY
.
.
.
Etcètera des de Crevillent fins al Voló.

ABANS REPUBLICANA, QUE TRENCADA.

LA PRECIPITACIÓ ANTIMONARQUICA DE SUCCESSOS NO ÉS CASUAL:

01. Urdangarín.
02. Froilán.
03. Negocis de les multinacionals españoles.
04. Marichalar.
05. El perfil feixistoïde i Bilderberg de na Sòfia de Grècia.
06. La del cas de l’elefant africà d’ahir abatut.
07. Costos de la casa reial.
08. Els bobos d’Amaiur-Bildu traient una bandera REPUBLICANA ESPAÑOLA als balcons d’un ajuntament basc.
09. El colp d’estat del 23F a València ben exitós, on els tancs van circular amunt i avall, malgrat que diguen des d’España,…i els objectius perfectament aconseguits, etc…
10. Els dossiers dels periodistes Cacho i Rey al voltant de la casa reial espanyola circulant com mai.

Doncs, no són tontos els españols, car, darrere d’un bon basc, sempre hi ha un millor español.

La 3ª república espanyola és l’antidot davant de la independència del principat. Amb el permís d’en Jordi Dauder.

“Antes republicana que rota”. Una maniobra del CNI español de distracció general. Ja no ens enganyen amb els indolents paranys que ens paren.
Ja ho van provocar en l’època de Macià. I els isqué molt bé aleshores. Ni abdicant en el fill els val ja l’estratègia paralitzant del procés.

ps.1: República, però catalana…com hem dit avui al cementeri de València davant dels nostres afusellats. Que després ve el ‘supremacisme‘ español destruïnt-nos als altres igual que els actuals ara ens fan la cusqui. Ya lo hemos intentado muchas veces con ellos y no hay manera humana posible de desempalagarnos de ello. Para que tengáis más infomación al respecto, clicad sobre supremacisme.

Ps.2 Ens hem equivocat multitud de vegades al llarg de la nostra història en pro d’un internacionalisme banal i ineficient. En la guerra de Successió-/- Secessió realment, en anar a traure Madrid del jou del Felip d’Anjou, en voler refomar Espña durant tot el segle XIX, salvar del feixisme en la guerra del 1936-39, en comptes d’enviar els nostres notables a Washington i Londres a negociar la nostra llibertat democràtica. Lliures nosaltres, els farem més profit i servei als españols que tothom molestant-nos en una mateixa ratera. Eixa serà la nostra aportació paradigmàtica a ells i als altres pobles del món que aspiren a més graus de llibertat democràtica. Un ordenament polític democràtic extensament inclusivista, fet des de baix cap amunt per la voluntat lliure de les persones. Lluny dels colonialismes socials interiors i dels nacionals. Una democràcia feta des de les persones reals cap a amunt. On tothom que hi visca, puga cabre-hi. Harmònic i sostenible. Responsable, perquè pertany a la gent no als interessos dels pocs grans poderosos. Com digué aquell dia Sergi López.. “La nostra independència és l’inici i no el punt d’arribada…”