Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

PACO, ERES EL MEU HEROI !

Estimat Paco:

Estic molt content del veredicte. Enhorabona. No sé quantes vegades hi hauré escrit en aquestes planes i d’altres, que eres el meu heroi. Tu, tot sol, has desmuntat eixa fal·làcia que és l’autonomisme i el sistema estatal de l’executiu i legislatiu. I amb aquest darrer colp de gràcia el sistema judicial. I tots seguits amb l’adjectiu ‘español/española’.

Si el poble valencià tinguérem un mínims de cultura democràtica centreuropea estaríem a tocar de ser un nou estat dins de l’UE. Un estat decent i normal, vull dir.
Com ja he escrit manta vegades, el problema el tenen, ara, els que creuen que dins d’aquest hi ha alguna cosa possible a regenerar o fer una vida amb uns mínims democràtics reals, amb cara i ulls, i visibles per a la resta del món.

Política internacional, española, també:

No ens ha d’ estranyar que l’ambaixada española, posada en contacte amb el govern dels ‘tories’ britànic, ficara cullerada, i la pota, fa un parell de dies en intentar d’impedir el referèndum d’independència d’Escòcia que avui mateix En Salmond ha anunciat. Com ja he escrit algunes voltes, que per a ser español calen dues condicions ‘sine quan non’ que la resta de mortals no tenim: 

  1. Un sentit del ridícul de grau zero.
i 2. Un sentit de l’humor de grau infinit.

PS: You’re my hero, Paco !

Al “vull llegir més…” hi ha versió mímica, pitgeu sobre la foto i vos apareixerà el vídeo… 🙂

I ací vos dese la versió mímica en vídeo del judici dels tratges, representada pels senyors Camps, Costa i Garzón:

EN BAUZÀ, EL CONCÍS:

Indubtablement un gran polític espanyol. En té molt bona fusta. Bauzà explica les mesures contracrisi de Rajoy. En el “vull llegir més..” hi ha el vídeo del seu amo Mariano…on s’expliquen més detalladament les mesures de xoc contracrisi.
Un bon duo.
 

Mas i Fabra, quins dos socis s’haveu buscat,….eh!………….de cine. 
 
Fugim quan més aviat, millor. Podrem ser la Suïssa del mediterrani…

PER FI ! HI HA VIDA A LA POLITÈCNICA DE VALÈNCIA


“Sentimos sorpresa e impotencia”, declaró el portavoz oficial..ha ha haaaa

Direu…quina poca traça del Josep!.

Però una universitat infestada de Kikos i d’Opus soferta durant dos carreres, un màster de dos anys, i tots els crèdits per a començar la tesi, que em sembla excepcional. Ofegat en l’españolada més arrosegada..que existeix a la colònia. Un vídeo anònim comentat en català.

Gràcies a Raül, Maria i colla, sou genials ! no sabeu la de bé que heu fet. La politècnica oblidà moltes coses humanes:

Una, el tracte humà no sols entre companys sinó en el jerarquitzat professor-alumne. Aquells numerus clausus ocults mai mostrats sinó sentits i assumits en el percentatges d’aprovats. 

Dos: la llengua, per suposat també la cultura en un sentit ample.

Tres: el ser la universitat de persones de totes les classes socials, no SOLS dels fills d’una selecta minoria acabalada. 

I aquell pensament tan desmitificador i desacralitzador del “On hi ha pèl, hi ha la glòria del cel

No m’agrada com a denúncia, sinó pel ‘jas’ als morros de tanta hipocresia sofrida.

I, a sobre, descoberts els ‘protes’ , podem dir que es tracta d’un ‘salt’.

En el doble sentit…hahahha…….qualitatiu i de banyes.

En el meu humil sentir és una gran notícia.

Avui els trending estatals del Twitter eren els hashtags #UPV i #UPVSEX

PS: Sols puc dir que per fi, hi ha vida endins de les reixes que encerclen el recinte.
    

UNA FEL·LINIADA EXCEL·LENT..

Pel·lícula feta a partir d’una obra d’en Josep Bernat i Baldoví. Muntat pel blavers, …que vist des d’avui fa riure, i amb l’enginy d’un diputat de Sueca que ja les veia vindre….amb algun passatge de plena actualitat, però correcta posada en escena d’Antoni Ferrandis, Queta Claver, l’italiana Maria Rosàrio Omaggio que acabà parlant català, Pepe Sancho, etc. 
Fa trenta anys més o menys em va encantar als cines LyS, crec.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

PER UN TANCAMENT DE CAIXES DELS IMPOSTOS VALENCIANS CAP A MADRID:

Ho deia l’Honorable Conseller Vela. Un home certament prou moderat.
Els valencians hem estat pagant per damunt del que ens pertoca durant dècades. Tenim un deute a favor nostre que reclamar. Alguns ho han avaluat en uns 150.000 milions d’euros. El deute històric del què parlava l’Honorable Conseller amb veu baixa. Després de fer públiques les dades de balanços fiscals, cada any vénen a espoliar-nos uns 12.000 milions d’euros. Recordeu-vos quan Rodríguez Zapatero volia traure Espanya de la crisi estatal amb 11.000 milions de € solament. Aleshores, ens preguntem ¿per a què volem els valencians a Espanya?…per a que ens continuen espoliant per la doble via:

Continua en el ” Vull llegir més..”


1. La fiscal.
i 2. la de les seues xarxes mafioses adherides a un estat corrupte que tragina negocis paral·lels de tràfic d’influències com hem vist darrerament i que fa anys denunciàvem alguns.

La relació entre colonitzadors i colonitzats sempre és la mateixa, ací i al Congo Belga: l’empobriment dels colonitzats. No sols dels pobres de mena sinó també de qualsevol que estiga radicat en el dit territori fiscal: classes baixes, mitjanes i professionals, funcionariat, autònoms, mitja alta i de les empreses, l’activitat de les quals pivoten carregades d’impostos sobre la benzina, mecàniques, alimentàries, els fàrmacs, l’activitat turística, l’ensenyament i la investigació que procuren sobreviure. Per tant de tot el gruix social. Ací no s’escapa ningú. 

De la crisi mundial actual podríem eixir reforçats si canviem el paradigma teològic de que cap govern de Madrid pot fer alguna cosa per nosaltres.
Quan som nosaltres els qui paguem la meitat de despesa del seu estat. Sols aplicant-hi la capacitat de resiliència (resistir i alhora autogenerar-se energia potencial, i eixir-ne reforçats).
A l’ex-president Camps li devem que fou el primer a denunciar-ho, encara que tenia la cua de palla, doncs, necessitava els diners que ens robaven per a les seues bogeries estrafolàries i feixistitzants, que per això li han botat foc els uns i els altres. Eixe és el seu únic llegat salvable.

Amb els socialistes mai podria haver-se’n dit. Quan, en ells, violentaven adés i ara, allò tan fals de que “todos los españoles somos iguales’….doncs, traïen els seus principis socialistes i, de passada, ens enganyaven als valencians sota el seu nacionalisme espanyolista enyoradís d’aquella suada solidaritat interregional colonial.

Quan, a sobre, som realment els més pobres relativament en renda per càpita de tot l’estat. I damunt els hi paguem les seues farres i màfies.

¿S’haveu adonat que la xarxa d’Urdangarín operava majoritàriament en les comuntitats autònomes productores de l’arc mediterrani?….això ens hi hauria de fer pensar molt. 

Però per a això cal que el M.H. President Fabra canviara la seua percepció que el lliga a Madrid: plantant-los cara.

Dipositant els diners d’IRPF,IVA, Seguretat Social, etc. que d’aquest mes de gener hem de pagar en una caixa que fóra propietat de la Generalitat Valenciana. De la crisi podrem eixir amb un esperit calvinista i estalviador típic d’ací, com el que hem practicat tota la vida. Però sempre, amb la premissa prèvia, de que tanquem el forat del robatori per on el nostre sacrifici esdevindria inútil.

M.H. PRESIDENT MAS, DIMITISCA JA !

Benvolgut i Molt Honorable President Artur Mas:

Li demane com a patriota d’aquesta nació que dimitisca. Certament no vaig deixar que passaren ni tres dies des de la seua elecció quan ja vaig demanar-la. Possiblement a la gent del Principat, Vós, la podeu menar cap a la ruïna, però un servidor, queda defora de les vostres visions tòpiques i típiques recurrents de com enredeu els habitants del hinterland barceloní. Vós sou un més d’aquesta tirallonga de governants que acabeu sacrificant els nostres ciutadans al llarg de la història. I la història sempre torna, però caricaturitzada. Com a català de València, mai no he mamat de les vostres enganyifes romàntiques d’antany. Les que feien els vostres homòlegs ací baix eren més dures i evidents. N’ajudava l’invasor per això el grau de ‘glamour’ era major si cap. Vós enganyeu sense l’ajuda visible de l’invasor. Al remat, tot és igual de col·laboracionista a dalt, avall i a la mar endins. 

Ací us mostre que vos seguisc la pista des del primer dia.

Certament com digué algun estadista de debò:

“Podreu enganyar unes gents durant un cert temps,
 però mai podreu enganyar tota la -nostra- gent tostemps.”

You can fool some of people some of the time, but
 you can’t fool all of the people all of the time.
                               
I Vós no teniu l’alçada d’estadista d’un Churchill ni d’un Lincoln, malauradament. 

1. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/193049

2. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/192478

3. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/199095

4. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/211867

5. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/200934

Que li’n faça profit. I Adéu !

PS. Ací, President, estem creant un estat europeu i avançat en benestar.
Vós sols sou l’avanzadilla emulant dels altres presidents xiquets cagonets.
I dels presidents autonòmics d’Espanya. Sempre ha estat així històricament.
Aquest país meu, que inclou el vostre, li calen al capdavant persones amb coneixement i dignitat d’Estat. 
  

ENS CALEN ESTADISTES

Fa anys que pronostique que l’actualització del general Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia 1654) era Alfons Lòpez Tena (Sagunt 1957). Basset fou descavalcat durant la guerra d’ocupació 1707-1714-1716. Ell, com a valencià, duia la llavor i el rent de les repúbliques làiques que propugnaven quasi dos segles abans les Germanies de MALLORCA i VALÈNCIA, on es volia fer-ne unes a ‘l’estil de Venècia’ , precisament, la competidora en la mediterrània del nostre comerç en la distribucióde productes orientals a tot Europa.
En Basset fou foragitat de Barcelona, sent un dels pocs amb coneixements militars, i amb idees francament avançades. Si més no, en setanta anys a París i sense guillotina. Els aristòcrates convergents i unionistes van fer mans i mànegues per a desfer-se’n d’ell. Avui, en l’anomenat primer món, les guerres no són guerrejades en els camps de batalla, sinó en els tribunals internacionals.
Alfons Lòpez Tena, jurista coneixedor dels interins i clavegueres de l’estat español, fa el mateix que Basset. Basset havia lluitat als Tèrcios de Flandes. l més, quan el rei Carles havia fugit cap a Àustria. És evident que les cúpules de Convergència, Unió, Socialistes, iniciatius i en molts casos els esquerrans no estan jugant les cartes que pertoquen en pro de la llibertat i benestar d’aquest poble. De la mateixa que aquells aristòcrates no entenien que podien ser perfectament burgesos abans d’hora, doncs, com a aristòcrates el seu status quo els venia concedit de déu a través del rei, els actuals polítics no entenen que, endemés d’independitzar-nos, estem creant una nova manera d’estat del segle XXI.
Conjuminant aquells preceptes generals del dret romà amb els del dret anglosaxó.
Més arran dels ciutadans. De baix cap amunt.

Tot això que explica l’Alfons és dur, el nivell és bastant alt si hom sap com funciona un estat.
És clar que els governs que tenim no tenen alçada.
I no s’enganyem:
Mas no està gaire lluny mentalment d’un Bauzà o un Fabra.
Estem davant de simples blavers i gonelles de Barcelona, però amb un cert glamour. 
A hores d’ara, Artur, el president d’Islàndia està sent jutjat per desídia. A tu, et salvarà Espanya. Com fins ara en la nostra història des de fa 500 anys més o manco.