Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

SENTÈNCIA TAURINA

“Una societat que a martiritzar animals li diu ‘correguda’ demostra un preocupant índex d’ejaculació precoç.”
                                              JBM.

AHIR FOU un gran dia, sí senyor !

Estem molt contents. Per la humanitat sencera. Tornem a creure en la bondat innata de les persones com a part d’un tot dit univers. Els animals, els nostres germans en energia, matèria i sentiments.

MALGRAT QUE:
A molts llocs dels Països Catalans,…Euskal Herria, España, Portugal, la Provença, a Sudamèrica, etc. n’hi ha.
LA QÜESTIÓ és de NO ser uns imbècils del paleolític, SINÓ ciutadans HUMANS del segle XXI.

Nada que ver con los temas identitarios.

I, amb 2 collons, caldria que començàrem a plantejar-nos el tema dels correbous, el bou embolat, els bous a la mar, i d’altres frikades. Frikilàndia no sols és España.

MORAL (+)

Mecaguen la mar salada: tan bé que s’està pegant un kiki, banyant-se, passejant per la platja, jugant al tennis, al frontó, futbol, a pilota, prenent copes, ballant, etc.

S’HA DE FER MÉS L’AMOR, QUE AIXÒ DE TREMPAR NO S’ACABE !

ARA QUE ELS BOUS HEM APRÉS A BOTAR LA TANCA…”KONSTITUSIONÁ”

Dedicat a una tal Maria Teresa Fernández de la Vega, de professió: española hasta las cachas. I a la seua ‘troupe‘.

Amb K de kosovo i de katalonien.

N’hi ha més llenya (+)
I seguint l’estel·la d’españols professionals vos dese aquest vídeo i la resposta actual donada per un senyor anglès que escrigué THE DEPLORABLE HISTORY OF THE CATALANS  viscuda en “alive” fa 300 anys. Una història narrada des del desembarcament del General Basset a Dénia, la crema de Xàtiva, invasions de Tortosa, València, Sagunt, Vila-real, Tàrrega, Lleida, Cardona, etc. fins la caiguda de Barcelona, descrita sense els complexos ni les pors que nosaltres mateixos imprimim en els nostres anhels de llibertat individual i col·lectiva.

Los reyes de España presiden los actos de la Fiesta del Apóstol Santiago

I un vídeo més, on textualment diu: SE RUEGA NO TOCAR LOS HUEVOS

BESA’M

eT TinC,
mes, No eT tinc.
aMb Tu em ManTinC,
mÉs,…no’N tinc.

( + )
 

EnS neGueM a PerdRe,
coSes de la Vida, que..
Per No oBlidar-Te,
aPunTem en aQuesT bLog

PreN, guarda’T aquest posT
PerqUè em ResistiscA
a DeiXar-Te d’aTaÜllar.
On Tu SAPs, Ben esgUardaR.

EL POLP ALEMANY MAI NO S’ENGANYA

Sobre estatuts, estats, llibertats, encontres de ‘Fúmbol’….., i adjudicacions d’obres.

Hi ha gent que són uns ‘catxondos’.

Un somrís plis……Hahahahaha 🙂
El món és ple de contrasentits. Tota la vida creient que Simply Red era un grup amb tal color per deriva social i ahir, mr. Robin, el meu professor d’anglès, em tragué de l’errada: Són VERMELLS SIMPLEMENT,  ço és, seguidors del Manchester United. Vivim tan equivocats, tantes voltes en la vida………………….que fem riure. Riure’s de nosaltres mateixos també ens ajuda a autosuportar-nos. 

És la pròpia banalització de nosaltres mateixos. I, en autobanalitzar-nos, fem més lleugera la càrrega a transportar. En restar-nos importància, guanyem en lleugeresa. En levetat. I en llibertat de criteris.

Ahir estava convocat a una reunió crucial- i quasi secreta- on havíem, teòricament, de decidir l’adjudicació d’una obra de més d’un mil·lió i mig d’euros. Sense adornar-me’n que estava fent de convidat de pedra. Puix, en transcórrer quinze minuts, em vaig adonar que ja estava assignat el guanyador, de bestreta, encara que jo no ho sabia. Tres hores necessitaren per a doblegar-me. Suaren. Han après, també, que no serà fàcil fer-me canviar els criteris treballats llarg temps. Els en canviaré, sense problema, quan siga conscient que vaig errat i sense esforç, que també em passa tot sovint. M’equivoque tots els dies i a totes hores.

Des de les onze del matí fins a la una de la matinada, de despús-ahir, vaig estar repassant-me’ls, per a que estiguera ‘fina i fonamentada’ la (meua) decisió per una, d’entre totes, les mercantils constructores. Bo i que ja els tenia estudiats des del cap de setmana passat.

Pressupostos, feixugament treballats, per cadascuna de les vuit mercantils concursals. Les pressions han estat tantes que, a la fi, he pres consciència de que vaig fer un projecte que seria el de major pressupost en l’actualitat rehabilitadora a la ciutat de València. I jo, sense adornar-me’n !
És que hi ha gent per a tot. Sóc un cas com un cabàs.

La posada en escena de la reunió fou histriònica i sense cap intenció efectiva. Dat i beneït. Això m’ha conduït a l’entrada i les línies superiors a parlar sobre la pròpia banalitat. No sabria dir qui tenia, d’alguna manera o altra, oli.

Patirem l’elecció, em tem, els de l’estudi i un servidor, durant dos anys. M’ho veig vindre de lluny. A la fi quedaren dos opcions. La que creia millor va perdre contra la de tots els altres. Sóc així d’estúpid. I mira que intente de no entrenar-hi.

Definitivament: Un quixot sense remei !

FROM MY SKY BLUE WINDOW

Anyone who ever held you
Would tell you the way I’m feeling
Anyone who ever wanted you
Would try to tell you what I feel inside
The only thing I ever wanted
Was the feeling that you ain’t faking
The only one you ever thought about
Wait a minute, can’t you see that I?

I wanna fall from the stars
Straight into your arms
I, I feel you
I hope you comprehend

For the man who tried to hurt you
He’s explaining the way I’m feeling
For all the jealousy I caused you
States the reason why I’m trying to hide
As for all the things you taught me
It sends my future into clearer dimensions
You’ll never know how much you hurt me
Stay a minute, can’t you see that I?

I wanna fall from the stars
Straight into your arms
I, I feel you
I hope you comprehend

Too many hearts are broken
A lover’s promise never came with a maybe
So many words are left unspoken
The silent voices are driving me crazy
As for all the pain you caused me
Making up could never be your intention
You’ll never know how much you hurt me
Stay, can’t you see that I?

I wanna fall from the stars
Straight into your arms
I, I feel you
I hope you comprehend  😉

CONTRA EL FRANCISCANISME CATALÀ.

Contra el franciscanisme català (Carta oberta als amics Salvador Montalt i Jaume Pros…i molta d’altra bona gent….que m’estime)

No hi vaig ser de cos present, però sí d’ànima. De fet vam ajudar tant com vaig poder a que alguna gent hi estiguera. També vam ajudar a expandir el que s’havia cogut -secretament- al Palau de Congressos. En una entrada que, per aliena vaig desar a l’altre bloc d’arquitectura (ARCHILETTERS). Normalment aquestes coses les dese al propi bloc aquest. Era una convocatòria de blocatge, no per a Proclamar. Per a encerclar els polítics que ens han venut.

On s’hi preparava una nova batalla de Cannes. Curiosament aquell apunt va rebre una inusual i atemporal quantitat entrades la setmana passada. Tancar en el nucli els representants i polítcs que ens han estat venent llarg temps arrere. Tornar-los-hi la moneda.

Em molesta aquesta mena de ‘bana/bona gent nostra’  que es pensa que, sols, amb bones accions podem assolir els objectius que tenim marcats. No estem parlant de que els fins justifiquen els mitjans, NO. Estem dient que estem farts de perdre el temps i tenim pressa. Comencem a fer-nos grans i volem assegurar el medi natural i polític dels nostres fills.

Que quedassen tancats endins dels nucli em sembla una bona notícia. No anem a continuar discursejant sinó a fer. No anem a continuar fent el franciscanisme original.

Hi ha estat  tot un èxit tàctic. Alguns que eren en la manifestació tot venint de Palafolls no sabien què passava, d’altres sense acudir-hi, hem contribuït a que no fóra, una més, de les ensarronades que ens deparen sempre els poders de sempre.

Que alguns intenten dir i pensar que sols escridassaven Montilla és una falsetat. Els crits foren a tots que han estat jugant la seua partida amb l’estat caduc. Llegiu tots els que acompanyaven Montilla a excepció d’Heribert Barrera a qui els pujolians, maragallians, socialistes i psuquers diversos van trair fa 30 anys. On era Mas?. On era Sandro Rosell?. Per cert…

Tampoc no escridassaren López Tena, ni Carretero ni Laporta. Que se la estan jugant personalment. Aquells que han mantingut el seu discurs, (malgrat els perills i traïcions) i l’obra però tampoc estan per a no guanyar la posta. Hi han vingut a guanyar. I amb ells aquesta societat.

Arroseguem antigues inèrcies…li he dit al meu amic  Jaume Pros…veieu-ho en el vull llegir més…

    

Em sap greu dir-t’ho, Jaume: una de les coses amb què m’he esmerçat és a ensenyar-vos que a ELLOS no els importem una bleda. Per tant, l’al·lusió en el teu bloc, sobre què passarà dellà els Montnegres és banal. Pròpia de mentalitat d’esclau. Per la nostra gent, pels habitants que vivim ací. Talment com et passa sobre què n’opinen els islandesos, sobre la sentància. És a dir: no els importa gens ni mica. Així ens caldrà NO interessar-nos a saber què en pensen. A mi no em sap greu deixar enrere un estat que és una rèplica heretada de l’imperialisme inquisitorial. Si em vaig clavar en aquesta història era, malgrat sols tenir de cultura, l’española farà uns 32 anys, deixar-me enrere España.

Les oportunitats que se’ns obren són immenses i amb un denominador comú: Sols som depenents d’allò que siguem capaços de fer. No de tercers.

Senzillament estem reprenent allò que no vam poder desenvolupar fa 303 anys, des d’Almansa (1707) fins la caiguda de Barcelona (1714), i que té com a base, bastir un nou estat contemporani, socialment avançat i on càpia tothom. Radicalment democràtic amb les noves tecnologies, i més que n’hi hauran endavant.

En definitiva ser un tros d’humanitat cada vegada més humana. I podem ser un paradigma de futur per a d’altres societats que també han sofert la malíccia de l’estat nascut en el segle XVIII a recer de mètodes del terror i, sota la coartada, de la raó d’estat.

Fa 32 anys pensava i sols parlava español, ara, a més a més, ho faig mig malament en d’altres tres més. Això és el pòsit cultural vostre que m’heu transmés. De base oberta a les altres cultures i no tancadissa. Vaig posar-me al vostre costat votant, per primera vegada, amb un NO a aquella constitució malgirbada i que els españols han sustituït per la Bíblia en els seus nous ACTES DE FE del Sant Ofici.

No espereu/esperem res dels polítics actuals. Si una criatura de 18 anys veié allò que era obvi, sols llegint-la i els polítics no ho veirem aleshores, creieu que ahir van entendre res?
A hores d’ara sols estudien com portar l’aigua al seu molí per a tornar-nos a trair.

Una abraçada Jaume.

PS: és força incòmode ser tan alt,………………et pegues hòsties contra les llindes de les portes !

UN PRINCIPAT PLE D’IMBÈCILS.

aka61 | divendres, 9 de juliol de 2010 | 00:11h
No m’he equivocat de gaire. Potser, fins i tot, he estat un xic curt. Te pebrots vermells la cosa.

A dinar ens hem anat a La Pobla de Fanals. Un petit passeig prop de l’aigua. Un port marítim per a petites embarcacions i no tant. Un seguit de terrasses i restaurants on regne la bandera espanyola. Amb “toro” i sense.

Hi ha una mena de mercat ambulant amb deu o dotze paradetes. El cotxe s’ha quedat a quatre passes. No fa vent, una calitja que no deixa ni respirar amb normalitat. La roja ens dona cops de martell al cap. No hi ha qui estigui sota el sol més de cinc minuts. El producte principal de les botiguetes és el mateix. Banderes i més banderes. Grans i petites.

A l’interior del restaurant on hem quedat per a dinar, hi ha un parell de banderes i una tele de plasma d’unes quaranta polsades. Tenen el canal cuatro en marxa. Renoi. He vist el gol d’en Puyol vint-i-quatre vegades. Un gol que, per un altre costat, els culés ja el teníem molt present i en Casillas també. El Lamas de la playstation surt en directe pel rectangle que precideix el menjador. Tothom la mira de reüll o directament. Bocabadat tot el menjador no para atenció al seu plat. La roja és la roja.

Avui he passat el dia a València i sabeu que….?????? Ningú m’ha preguntat per l’Estatut, per la nostre insolidaritat amb les autonomies espanyoles, ningú m’ha preguntat com em va com regidor d’esquerra. Tothom es troba garratibadament enlluernat per la vermelló. I jo, desitjo tornar a casa. Dissabte anirem a la Manifestació i ens pronunciarem en forma quantitativa. I ells, els altres, miraran a la tele com el pop es mou dins la peixera.

Comentaris: 2
  • Gràcies Adrià per l’aclariment:
    josep_blesa | divendres, 9 de juliol de 2010 | 02:08h
    Gràcies a tu faré algunes coses:

    1. Trencar el carnet d’Esquerra de Catalunya. Possiblement el tinga d’abans que tu saberes que existia això. Vaig ajudar a baixar amb uns pocs valencians ERC al País València sobre l’any 1992. Després de la garzonada. Vaig arribar a ser President de la secció local, les reunions moltes vegades es feien a casa meua. Amb Valerià Miralles, Àngel Molina & Co. quan encara no teníem ni local on anar.

    2. He estat comboiant molta gent per a pujar a Barcelona a la manifestació des del principi que es va convocar. I ara, gràcies a un espaviladet miop pense que el millor és quedar-me.

    3. Eres un tio estupend fent amics.

    4. Diatribes com aquesta les tinc des de l’any 1978 començant des del Rosselló fins al Vinalopó passant per tot el meu expaís. Ha estat un temps inútil. No són sols els españols, sou, de més a més, els moniatos del Principat contra els que cal lluitar.

    5. M’hauré gastat en peles per a que la nostra gent poguera treballar, el que pot valdre tota la teua casa i el que no està en els escrits.

    6. En molts casos sou pitjor que els españols.

    7. Quan hi hagué el darrer congrès d’Esquerra, a València vam intentar fer pactar Carretero i Renyer per a fer front a la deriva de Puigcercós i Carod, i així que se’ls vam emportar a sopar, a Can Bermell, a una colla i allà es van forjar els petit rudiments del que seria després Reagrupament.

    8. Parafreasejant Séneca: ‘Un hom s’estima la seua pàtria, malgrat que estiga plena d’imbècils, perque és la seua”.

    Vinga figura, que vos vaja bé.

VOICE TO YOU

MY VOICE

Do me wrong, do me right,
Tell me lies but hold me tight,
Save your goodbyes for the morning light,
But don’t let me be lonely tonight.

Say goodbye and say hello,
Sure enough good to see you, but it’s time to go,
Don’t say yes but please don’t say no,
I don’t want to be lonely tonight.

Go away then, damn you,
Go on and do as you please,
You ain’t gonna see me gettin’ down on my knees. / You aren’t going to see me getting down on my knees
I’m undecided, and your heart’s been divided,
You’ve been turning my world upside down.

Do me wrong longer, do me right (right now baby),
Go on and tell me lies but hold me tight.
Save your goodbyes for the morning light,
But don’t let me be lonely tonight.
I don’t want to be lonely tonight.
No, no, I don’t want to be lonely tonight.

I don’t want to be lonely tonight.

25-APRIL-2011. WE ARE GOING TO DECIDE IT

FROM 10-JULY-2010 TO 25-APRIL-2011
 

Declaració. (Íntegra. Açò sí que és un tratge fet a mida i no els prêt-à-porter del M.H. de la Generalitat d’Avall)
AL VOLTANT DE LA MANIFESTACIÓ DEL CAP DE SETMANA PRÒXIM:

Em tem, però, que estarem a la mani envoltats de cagarrines. Malauradament som una NACIÓ DISCURSIVA i no de fets. A diferència d’ESPAÑA que actua amb fets malgrat que el seu/s discurs(os) siga/uen cavernícola/es.

NO TENIM RES A DISCUTIR-NOS AMB ELS ESPAÑOLS. Hem d’anar a parlar a BRUSSEL·LES I NOVA YORK. Amb l’altra gent civilitzada del món i amb poder.

Si ens ‘discursegem’ amb els españols de nou, ells, que sí tenen CULTURA POLÍTICA D’ESTAT, ens hi tornaran a ensarronar…..

I tornarem a repetir el mateix error de la guerra de 1936-39. En comptes d’emmerdar-nos en la seua guerra ens calia haver creat un comitè de notables que anara a negociar la nostra llibertat amb Londres i Washintong ja aleshores.

Com a persona nascuda, i aveïnada en la Ciutat de València, per tant de Nació Catalana, us demane als Principatins, i a la resta de catalans, que fem eixir el Principat d’España com a primer pas, i conformar el segon Estat català (després d’Andorra); i que els altres territoris de la nació ja ens hi anirem incorporant en els anys a vindre.

Puix que des de l’exterior de la ‘gàbia española’ ens fareu més servei que dins d’ella. Tots junts, endins d’ella, sols ens fem nosa els uns als altres. Que és el mecanisme de l’antiga Confederació que, ELLS, sempre han sabut usar en la nostra contra.

PER LA LLIBERTAT BENESTANT DELS NOSTRES CONCIUTADANS, ENDAVANT LES ATXES !