Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

DELS RISCOS LABORALS

Darrera actuació anyal en la direcció d’obres: tancament parcial.


Feia molts anys que no veia picar un cap de bigueta.

Possiblement no veieu cap problema a aquestes fotos,
a banda del poc de gust de les preses.  

Estem finalitzant les obres de reparació i rehabilitació d’un edifici afectat per aluminosi. Portem deu mesos d’obres. Deu -o onze segons s’hi mire- plantes de pisos, trenta-tres metres de cota zero fins el capdamunt. Hem recalçat fonaments, empressillat pilars i bigues, reforçat moltes biguetes i substituïdes algunes, renovellat col·lectors de recollida d’aigües negres. Substituït canals i baixants. Hem traslladat vàters i banyeres per a que els usuaris no els calguera eixir de llurs cases. Hem instal·lat sistemes de dessecació de murs en planta baixa. Hem refet la coberta que tantes filtracions tenia.  Hem traslladat calefactors i calderes. Hem tombat envans i els hem refets. Els hem lluït i pintat. Hem espaiat l’ascensor un parell de vegades per fer-lo servir de muntacàrregues.
Hem desmuntat escaioles a totes les cases, les hem reposades i pintades. Algunes duien decoracions que ja no existeixen. Hem refet els remats del capdamunt que estaven esquerdats. Hem repintat l’escala de la manera millor que hem sabut i pogut. Hem reposat portes d’habitatges, instal·lacions d’electricitat i gas-natural. Hem refet teulades. Hem refet el cassetó d’ascensor que queia. Hem pintat de nou la façana posterior i quasi tenim la davantera. Ens queda adobar les pedres de la socolada de planta baixa i el vestíbul d’entrada de l’edifici. Els propietaris estan fins la coroneta de nosaltres…..hem paralitzat tres certificacions i no pensem signar-ne cap més mentre no posen l’estat de l’obra a punt…la direcció de la molt important constructora ho sap, ha enviat un dels tres socis a entrevistar-se al meu estudi. Extrem realment estrany….
Hem tingut en el desenvolupament colles d’operaris dels cinc continents. Extrem aquest que a mi no em molesta gens, però sí la manca d’ofici i coneixement. 
Em diu un amic que els tècnics hem perdut, en el darrers anys, la dignitat professional.

Dia 2008-12-19……
Si vol continuar llegint passe al ‘Vull llegir la resta..

En aquest dia tenim alçat el darrer forjat. Arribem a l’obra i veiem aquest panorama. Una absoluta desprotecció de la gent que està treballant.  NI una trista barana agafada amb serjants, ni xarxes sota els forjats, ni arnesos, ni cascos, ni…
L’encarrregat em demana de no donar part a l’empresa o paralitzar
mitjançant el Llibre d’Incidències de l’Obra a Conselleria d’Ocupació el caramull
d’infraccions que hi ha.
Ja posats en festes els en donem tres dies per a reinstaurar la protecció.

Dia 2008-12-23

Veiem que han fet un simulacre de protecció:

 
Veiem que el cap de colla és un xic búlgar, els operaris del centre de Xina.
La caiguda lliure és de 33 m. fins avall. Ells em comenten que al seu país estan acostumats a treballar en condicions pitjors. El búlgar em demana més faena en d’altres obres. Estan preocupats, també, perquè porten uns preus fets (destalls) ajustadíssims i que no poden malmetre llur temps en tasques de protecció davant els riscos.

Els he fet parar a tots -i baixar- per a que vingueren a que els contara el ‘sermonet’,….l’important són les persones, no les obres de construcció. etc. I menys amb aquesta, en què no anàvem a passar a la posteritat per ella. Però sí, poríem eixir al diari.  Per la cara que feien em sembla que els hi bufava la gamba les meues intencions.

Ara ja m’entenen sense traductor: Llibre d’Ordres d’obra signat per la direcció facultativa i l’encarregat, amb la paralització de l’obra.
Sí, però em pregunte:

1. Sobre la hipocresia d’una empresa capdavantera que fa cursos de Seguretat i Salut a les altres i ella no s’hi aplica.

2. Sobre la nova llei de subcontractació que sols poden fer una subcontracta i aquesta delegar sobre un aurtònom. Sobre els papers de TC’s de l’empresa, etc.

3. Sobre la lluita de cosmovisions entre la prevalença de la vida en els occidentals front la minusvaloració d’aquesta en les orientals, eslaves, etc.

4. Sobre la premura dels operaris per aconseguir els objectius de cobrir la mesada posant en perill la seua vida.

5. Sobre la manca de dignitat de qui escriu que haguera d’haver omplert el full d’incidències del Llibre d’Incidències, anar-se’n a Conselleria, entrar-lo per registre com a Coordinador de l’execució, i que aquesta els haguera clavat 30.000,00 € de multa pel capbaix.

6. De moment tot està aturat, però els propietaris de l’immoble, estan ja començant a impacientar-se. I ací, com a allà, cal, com deia el meua amic que comencem a recuperar la dignitat, no sols els tècnics sinó tots els que hi treballem en la construcció.

7. Com pot ser que la Universitat de València siga un dels centres més desenvolupats en l’estudi de Prevenció de Riscos Laborals a nivell europeu, com a inductor com a factor de competència en les empreses actuals, i nosaltres estiguem en la situació de precarietat tan patètica?

Tant la meua pancarta com la de l’empresa pengen de la batida exterior de l’edifici, per a vergonya de tots plegats.

 

I per a finalitzar una miqueta d’equilibrisme. No vaig allargar-me més, perquè em feia vergonya, d’aquí la música hip-hop que vaig enganxar per a anul·lar el so ambient de les excuses que ens interposàvem mútuament, els uns als altres.

 

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari