Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

A TEST OF FILM TO SANT LLORENÇ. VALÈNCIA

Bo, possiblement, en haver introduït la música d’Isaac Hayes haja pogut despistar el que volia expressar-vos en aquest apunt. Tan important per a nosaltres, però tan poc celebrat per l’audiència. També hi haja ajudat la meua imperícia en anglès, of course, del primer títol.

Es tracta del primer film  que hem parit a l’estudi. Es tracta de l’església de Sant Llorenç de València, que estem redactant des de fa tres anys el seu Pla Director de Conservació. Quan vam fer la conferència a CASTELLÓ, l’amic Xavier Segarra dugué la seua presentació amb el programa SkechUp. Aquestl programa no requereix de tanta memòria com aquella en què es treballa amb d’altres programes. És molt més intuïtiu i de menys capacitat, com de menor definició. 

La finalitat: poder explicar de manera més aclaridora allò que estem fnt i el perquè, i alhora que les crítiques siguen més fonamentades sobre el treball que desenvolupen. Per a la part jove dela professió, serà una qüestió nímia, per estar molt avesats, però els que s’havem format amb el llapis, la goma de milan, el portamines, l’estilògraf, l’aquarel·la, la tinta xinesa, les pintures, carbonet, etc. ens costa una miqueta d’entendre i penetrar en aquest món que t’ensenya tant i et lloga uns nous ulls.

Per tant, no és que estiguem cofois, però vaja, és la primera passa per a donar. També estaria bé que donareu alguna opinió, fins i tot per exemple criticar que els “fils” de la definició del campanar i els contons són molt gruixuts, i caldria aprimar i minimitzar les línies, millorar els colors. N’estem orgullosos d’haver aconseguit introduir dins del You Tube, una música del jaçista novaiorquès Arthur Kell, amb la qual cosa, la peça d’Isaac Hayes resta sobrera. Gràcies per les vostres, futures, opinions que ens seran de gran ajuda.

  

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

TROBADA D’ESCOLES A VALÈNCIA-08

TRobada d’escoles de la Ciutat (puta i alzheimèrica), que cada vegada “apitxa” menys i entona millor com podreu comprovar:

Hi hauria més de 20.000 persones avui al Jardi d’Aiora. Xiquets de tots els colors i ètnies. Els nous ciutadans. Milers de samarretes vermelles amb la V de victòria dissenyada pel gran Xavier Mariscal, que ho fa des de fa anys. Cada logo anyal és una delícia. Companyonia i molt bona sintonia a tot arreu. Una immensa paella, com no pot ser altrament. Els bars desconeixien l’esdeveniment i els ha agafat a contrapeu. No donaven l’abast. Tots exhaurits de menges ja a quarts de tres. La creativitat dels nanos fent els seus tallers i compartint-les seues creacions amb les altres escoles. Aquell nord enllà on la gent és rica, lliure i desvetlada, del poeta, avui, érem nosaltres mateixos.

Els nostres governants si tingueren un mínim de vocació cívica impulsarien aquest moviment, que és únic a tot Europa.

No cal anar defora, com tant ens martellegen continuament, amb ment i pensa provinciana, amb allò del “nostre entorn més immediat” i qui no és capaç d’ensumar que molt del que anhela, teòricament, ja ho té ací si sap jugar a favor d’ells mateixos…. i si no, no mereix ser a la Generalitat Valenciana.

Vos hi dese el final de la Trobada que he filmat i pujat al You Tube:

  

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Alvar Aalto a Boston.

 En cierta ocasió els racionalistes l’acusaren de no usar-ne a l’hora de projectar cap graella o malla pautada,
 al que el mestre -murri com era- contraatacà dient-los:

– Com que no en gaste ?.
– El que passa és que la meua graella és d’un mil·límetre per un mil·límetre !

  

My
My Boston: Steven Imrich, Pt. 2
Aalto’s Baker House

Click to watch the video

 

El mestre escandinau de l’arquitectura orgànica. Voleu que ho comentem?

PS: el més interessant és haver trobat aquest portal de la prestigiosa editorial McGraw Hill, on s’hi troben molts vídeos de reportatges d’actualitat.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

SOBRE EL TRÀNSIT D’ESCALES URBANES EN ARQUITECTURA

Una de les assignatures pendents en l’urbanisme contemporani en què anem expansionant-nos i colonitzant zones amb personalitat adquirida i preexistent en les nostres urbs consisteix a harmonitzar el trànsit edilici d’una manera honesta i enriquidora i generadora de civilitat. L’arribada d’una gran escala a un altra de menor,; com s’amorteix. Com venint amb vint-i-quatre plantes fem un lliurament a una zona de tres o quatre sense esdevindre un xoc, no sols formal sinó dels habitants que hi hauran de conviure ?

Pensem en la connexió València al Mar travessant El Cabanyal com un bulldozer sense mirament. Crec que ens ha faltat intel·ligència a tots plegats. No es tracta sols d’un plantejament formalista, darrere de la forma hi ha el concepte i la crítica al model en bona mesura. Cada intervenció posa en crisi el seu entorn. L’interroga. Pensem, també, en la Barceloneta, on tampoc acabàrem de resoldre satisfactòriament el tema. I en tants d’altres indrets….com l’Hopitalet del Ll. a hores d’ara…que tenim in mente..

En un proper apunt intentarem de fonamentar la postura ja focalitzant sobre els nostres exemples. De moment, i per a obrir el debat, us dese aquest cas que, creiem, resol amb perícia amable el conflicte. Hi intervé el paisatgisme personalitzant-lo que resolen realçant en una mena de tossal les construccions ubicant-hi en el soterrani -a diverses altures- els garatges. Provant de no retallar les vistes dels habitatges de què formen part. Transporta un concepte “calent i corull” tipològic de l’Atlas com és la Kasba fins a les ribes “fredes” daneses.

En aquest pensament, en paral·lel, rau l’originalitat i creativitat de la intervenció. És a dir, re-creant-hi el LOCUS ex novo.
 
Holbæk és una ciutat de la regió danesa de Sjælland, assentada sobre els abancalaments d’un fiord. No sorprèn que la ciutat tinga un actiu port marítim amb grau per als ferris que travessen cap a Noruega, endemés d’altres usos. Quan el Danish Bjarke Ingels Group (BIG) hi hagué d’enfrontar-se amb un projecte en aquest front marítim s’interrogaren, “Com podem combinar les àrees portuàries de gran escala amb les experiències d’intimitat i sensitives amb l’escala humana?”

 

[vista del model vist des del nordoest, amb el seu Hotel a Holbæk Harbor a la part superior dreta]

Aquesta pregunta íntima anava dirigida a trobar l’equilibri entre la gran escala urbana i la petita, l’urbà i l’arquitectura, l’abstracte i allò fenomenològic, és una ocasió d’aqueixes que podem fàcilment aplicada a moltes d’altres àrees urbanes; efectivament sabem que és la qüestió per als arquitectes el “siluetejar” extensament els projectes en la ciutats. Hi havia un  programa per a 13.500 m2 d’espai residencial unifamiliar, composat de 100 unitats distribuït equitativament entre tipologies de 2 dormitoris i de 3.


[adaptació de “l’ideal” a allò local]
Vegeu a sota l’arcament o garatge per elevar els habitatges. I produir unes vistes possibles, malgrat estar “darrere”. D’un problema obtenim, amb la solució, diversos avantatges.  

Els arquitectes de BIG arrancaren amb una genèrica graella de solar d’igual superfícies d’alçada consistent , “una densa i baixa kasba d’habitatges….

Segueix, si voleu, en el “Vull llegir la resta…” i us en sorprendrà, de debò,  i, també, hi veurem la poca flexibilitat i capacitat que hem tingut en aquestes intervencions a la vora de la mediterrània i algú amb més olfacte ha sabut detectar……   

….aquesta havia estat torsionada i girada fins crear un laberint de petits espais oberts I amagant places per a la vida, jugant a la sociabilització entre les cases.” Aquesta consideració de l’espai entre edificis — netament més interessant en la modificació del pla que la genèrica graella – era quelcom volgudament i definitivament apreciat i perseguir pel cap dels grup d’arquitectes Jan Gehl , que va reflexionar sobre el tema en una publicació i que trobareu si pitgeu sobre el seu nom.

 [Vista del conjunt del model amb l’orientació nord-sud de l’assentament][Vista del conjunt del model amb l’orientació nord-sud de l’assentament]

Addicionalment quelcom regular o agrupament modelitzat d’aquests edificis està resultant de la torsió i el gir (evident en el model vist des de dalt) està construït sobre un tossal artificial creat per a fer un pàrquing o garatge sota les cases. Aquest resultat per als residents de l’alt, mig unides vistes obertes segueixen lligades, que tenen visions obertes que qui haja vist vistes obertes el lligam continua, etc.

[diferents unitats de tipologia i llur pla de distribució]Les unitats residencials són una complexa composició, emparedant peces permetent amb això més d’una façana a cada unitat diferent, i permetent així múltiples exposicions, vistes i relacions amb els espais entre edificis.

[en la kasba]

Arquitectonicitat, el projecte necessita desenvolupament. Els blancs plans de les capses  amb amples obertures transmet idees de simplicitat, transparència i connexió, però els arquitectes no se n’oblidarien d’aquestes “experiències d’intimitat i sensibilitat en l’escala humana” incloent-hi la qualitat tàctil dels murs i d’altres superfícies arquitectòniques. Nogensmenys és fàcil per a comprendre el sentit d’un coneixement   que pot tindre un moviment amunt i avall entre les inclinacions dels edificis; és bo que podem imaginar  les olors d’abandonament de les cases diferents, competint cadascuna d’aquesta altra Kasba danesa.

[Visió nocturna del model]
Enllaços:

:: Bjarke Ingels Group – BIG (Totes les imatges del seu web)
:: BIG News Blog (bloc de ressenya)

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Josep Rausell mig segle després de l?Ausiàs March

L´any vinent,malgrat ser una data en què semble que no

es vaja a commemorar la desaparició d’un dels principals

lletraferits valencians de tots els temps (tal i com es féu en 1997

amb motiu del seu naixement), el monumental Ausiàs March

de Gandia farà cinquanta anys com a escultura pública, ja que

un dels pocs escultors que l´ha representat és Josep Rausell

 i Sanchis (Meliana, 1929). Fill de l´imatginer Josep Maria

Rausell i Montanyana, entre el 25 de gener i el 2 de març de

1951, a instàncies del tribunal de l´oposició de la pensió d´escultura de la Diputació de València, realitzà un esbós i la corresponent estàtua de l´escriptor. Obra d´escaiola (1,20×0,50×0,52 m.)–de la qual és una rèplica en pedra de majors dimensions la de la capital de la Safor, des de 1959, i d´altres més recents en bronze a Beniarjó i Meliana- que mostra a l´espectador un March inspirat en el Sant Sebastià de la taula atribuïda a Jacomart que es conserva en la Col·legiata de Xàtiva, però posseïdor d´una força expressiva que va més enllà de lamatèria.Doncs, encara que se’l representa amb una posició similar –excepte que canviada-, anàleg vestuari –ara de rica, equilibrada i contrastada conjugació- i diferents atributs –la ploma i el llibre substitueixen les sagetes i l´arc-, l´aconseguida anatomia i actitud altiva, decidida, elegant, malenconiosa, poderosa i torbada, venen a palesar la personalitat del noble Ausiàs. Fins i tot, sembla que es dirigeix a l´espectador dient:

 

«A temps he cor acer, de carn e fust…Io só aquest que em dich Ausiàs March!».

L´exercici obtingué els vots a favor de Manuel González Martí, Ignasi Pinazo Martínez, Lluís Roig d´Alós i Francesc Cerdà, gràcies als quals Rausell guanyà la beca. Premi que li va possibilitar viatjar a Madrid, París i Roma per a completar els estudis que temps enrere havia començat en el taller del seu pare, continuats en l´Escola d´Arts i Oficis i, finalitzats, en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València.

En tornar, exercí de professor ajudant de dibuix en l´esmentada facultat, fins que en 1956 fou destinat a l´IB Ausiàs March de Gandia –curiosa coincidència-, localitat on, junt el seu poble natal, continua desenvolupant la seua activitat creadora basada en la llibertat de moviments i plànols, la flexibilitat, la proporció i la idealització.

A més, a Gandia fou un bon professor de molts jovenets dels

anys 60, entre ells, i se’n recorden molt, Nèstor Novell, Ximo

Company o Ignasi Mora.

Rausell cultiva indistintament materials de diversa textura, des

de l´alabastre a la pedra, passant per l´argila, la ceràmica, l´escaiola, la fusta o el marbre, reflex dels quals són l´esbós i la magnífica obra abans esmentades, així com les altres escultures realitzades per a la Diputació de València, col·leccions, esglésies, germandats i els municipis de Bètera, Gandia, Llombai, Massamagrell o Meliana.

 

Aquests dies, a més a més, la ciutat ducal ret a Josep Rausell

merescut homenatge per l´excepcional empremta humana i mestratge que des de fa tants anys ha anat conreant coma persona, com a docent i com a escultor allà on ha estat –particularment a Gandia-. Des d´aquestes breus però sentides línies ens afegim ben de cor al reconeixement públic unànime a un conciutadà honest, humil i essencialment bo que també en nosaltres ha deixat encesa la flama de la curiositat per aprendre i, sobretot, de ser millors persones.

 

Gràcies i per molts anys professor!!!

 

* Albert Ferrer i Ximo Company

són professors a les universitats

de València i Lleida.

 

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

LA CANALNOUITZACIÓ DEL 3 / 24.

Avui a migdia una notícia sorprenent:

Dos ertzantzes són escalfats en una emboscada perpetrada per una cinquantena de persones del grup SEGI o alguna cosa així. Els dos policies efectuaven una càrrega (?) sobre dos joves que penjaven cartells en una façana d’un edifici

Molt aproximadament la notícia l’han llegida així.

Des de la invasió, directiva i mediàtica, del dit canal 3 /24 per part del PSOE-anticrosta i llur canvi de look, plasmada per la renovació plàstica, cada vegada me’n recorda més aquell altre canal de transvasament (d’idees) que no pas d’aigua. 

Em referesc a:

Paradoxalment, s’ha convertit quasi ja en un costum que ni Canal 9 ni Ràdio 9 informen veraçment i plural del que ocorre. Llevat dels informatius, que cada dia són un mal exemple de com NO informar en un mitjà públic, l´últim exemple clamorós són les tertúlies posteriors als debats entre Zapatero i Rajoy. No hi hagut anàlisi ni imparcialitat. Afortunadament, l´audiència ja no se´ls creu. Canal 9, quan cal ser referència, no ho és per a l´espectador valencià. Els debats foren seguits en Canal 9 per un 7,5% de l´audiència el primer i un 5,4 el segon.

Encara sort que existeix internet, antenes parabòliques, etc……i som,  cada vegada, més políglotes.

Laissez aboyer les chiens !

CODA A LES 17:00 H DIUMENGE:

una altra temeritat de la senyora ministra ens comenta el canal 3/24: LA NOVA MINISTRA HI HAURÀ DE PRENDRE DECISIONS. 

ON S’HA VIST MAI QUE UN/A MINISTRE/A DE CAP GOVERN DEL MÓN PRENGA DECISIONS ?

SERÀ UNA ALTRA RUPTURA ESTRATOSFÈRICA I MUNDIAL AMB AQUEST GOVERN PLE A VESSAR DE CATALANISTES INSURRECTES, VALGA’M DÉU ! 
 

  

Teniu un altre vídeo al “Vull llegir la resta…” la filla d’aquell cantant de Miami els adjetiva certerament, malgrat no tindre estudis. Norma i pràctica de la casa. En el cas del 3/24, que qui entrevisten en sap, i tenen, d’estudis, però són de la Metròpoli i tenen la seua “verdad”.

Veritablement: No sé què és pitjor !.

I vosaltres, ho sabeu?

I un altre:

Hola, jblesa@josepblesa.com

josep blesa ha vist a www.tv3.cat aquest vídeo que creu que pot ser del teu interès.

 vegews

linkRamon Tamames

El catedràtic d’Economia de la Universitat Autònoma de Madrid, Ramon Tamames, acaba de treure la 25a edició d’un llibre que ha servit de referència per als principals economistes de l’Estat, i que va publicar per primer cop el 1960: “Estructura Econòmica d’Espanya”. Parlen de com ha evolucionat aquesta estructura 50 anys després.

Si vols veure el vídeo, fes clic aquí.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

GRÀCIES JUAN C. BORBÓN

M’HA AGRADAT:

Li estic molt agraït en sentir-li dir que volia que guanyara la final de Copa que porta el seu nom “el que perdió…(l’any passat). M’ha agradat la seua sincerat. M’ha agradat veure-li passar-se una volta, una altra i una altra la mà per la seua cara suada quan anàvem clavant-los gols. Un, dos i….. tres. M’ha agradat veure la seua esposa “comarejant” amb la senyora Esperanza Aguirre i una altra dama a l’altre costat. Totes tres circumspectes i amb semblant seriós. M’ha agradat veure aquell tan antic, com gran jugador, madrileny (Hortalezas- Madrid-ESPAÑA) també amagat i posant-se la mà davant el rostre, entremig d’aquella negror i amargor. Per fets com aquest li diuen en el seu idioma “el Sàbio” (el Savi).

M’ha agradat sentir-los i veure’ls patir als “periodistatres” que feien la retransmissió pel Canal TELE 5 totalment lliurats a l’equip de la seua nació española. M’ha agradat veure l’efecte distorsionador d’allò que veia i allò que en deien. M’ha agradat que els mateixos comentaristes, en un moment donat, s’enganyaren en dir que eren a un estadi dit Bernabeu, que segons crec no era on es disputava l’encontre esportiu.

També m’ha agradat veure la coherència ultranacionalista que presideix entre tots els connacionals españols. Tots vostès sabien perfectament qui érem els estrangers.  M’ha agradat que fins i tot una forofa pepera com és la meua padrina ens telefonara tota indignada…………i m’ha donat l’oportunitat per a estacar-li unes quantes que feia temps volia amollar-li. I no ha sabut respondre i s’ha quedat “gripada”.

NO M’HA AGRADAT:

1.  No m’ha agradat que el partit es celebrés al territori de la seua nació. No en lloc intermedi i neutral com passa en competicions d’àmbit europeu i comunitari. Ja sabem qui va amb tercermundistes mentals acaba semblant-los-els.
 
2. No m’ha agradat que haver d’escoltar una rastrera d’estupideses de pressumptes comentaristes que saben ben poca cosa de futbol. Ni tàctiques, ni de situació dins del camp d’ambdos equips. Ni cap comentari amb espurna ni substancia com els de Paco Lloret, Damià Vidagany, Lluís Motes, Rovira, J. Puyal, …o fins i tot eixe animalot del micròfon que es en Júlio Insa,… etc.

Quatre banalitats sense suc ni bruc més tres obvietats ue a qualsevol estudiant de primer curs de periodisme farien envermellir i pare vostè de comptar. I a sobre mutnaven una enganyifa tombolera per a traure diners.  

3. No m’ha agradat que veure el partit, per obligació en una emissora estrangera. I amb un caire totalment contrari al meu equip. 

4. No m’ha agradat no poder veure el partit amb una emissora nacional. Diga-li Canal 9, Punt 2, Tv3, Canal 33, IBTV, InfoTV, i /o en un canal internacional o en un medi per internet.

5. No m’ha agradat no poder veure i escoltar el partit en l’idioma de la meua nació. Que per l’arrel política dels anteriors punts és accidentalment fou el meu.

6. NO m’ha agradat que 20.000 seguidors del meu equip hagn hagut de desplaçar-se a un lloc on és el nostre competidor natural en tots els aspectes econòmics i de cosmovisió del planeta.

7. No m’ha agradat les milionàries despeses produïdes hagen quedat en casa dels nostres adversaris socials.

8. No m’ha agradat veure la bandera del R. Madrid CF. penjada en la tanca junt a la senyera de la ciutat de València. Duta per uns tals Yomus que no sé què feien entre els seguidors del meu equip.

9. Que igual que no volem que els nostres fills no es mesclen amb amiquets  conflictius, pocavegonyes, malfaeners i malducats, no m’agrada que les gents de la meua societat vagen amb persones del seu ramat. Sinó corrrer en perill de ser confosos amb vostès.

Bo part de la meua gent festeja el triomf pels carrers. Això fa que l’any que ve puguem gaudir de gent com cal de tota Europa. Ja sabeu culta, desvetlada, etc. malgrat que el futbol no dóna massa de sí en aquest aspecte. I els guanys que tanta falta ens fan a causa de la sangonera fétida que portem adherida a la jugular des de fa més de cinc-cents anys.

  AMUNT VALÈNCIA !

SI PITGEU AL “VULL LLEGIR LA RESTA…….“TROBAREU UN VÍDEO ON S’HI VEU UN TROSSET DE LA FESTA A LA PLAÇA DE L’AJUNTAMENT DE VALÈNCIA 

Està tan acabat del forn que encara no està disponible. Disculpeu les molèsties.

ARA SÍ. SÓN LES 3:00 H.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

ALS PARES DE GUILLEM I LLUR FILL.

En algun comentari ja ho vaig desar escrit. Se’l titla de “nacionalista” arreu, mentre que al Vilaweb d’independentista. Era un Maulet, però molt poca gent recorda que, també, era membre de SHARP, un grup antiracista a hores d’ara quasibé extingit. Vull posar-ho en primera línia que, al capdavall, era una persona compromesa amb el gènere humà. Això em va arribar fa uns quinze anys. Cadascú, d’acord amb la seua pensa, subratlla els trets que més s’adiuen amb la seua personalitat.

Els fets arreu del món no són inconnexos. Quan Ferran Torrent dibuixa i descriu el barri Xino de València ho fa des del paisatge. I ho fa amb simpàtia i sorpresa, perquè ve de comarques. Però quan, tu, formes part d’aquell paisatge/paisanatge ja ho veus amb major profunditat, coneixement íntim i veient els plecs que s’hi amaguen, darrere de la fabulació.

Quan jo tenia vora els quinze anys era l’època del despertar a l’esbrinar el món que ens envoltava. La meua colla érem radicats a la Plaça Redona de València. Cadascú, però vivíem més o menys propers al Clot, que és el nom tradicional i antic  de la dita plaça. En molts casos érem els fills dels comerciants, els fills de les porteres dels edificis dels envoltants, etc. El meu cosí, però vivia al carrer de Maldonado. Carrer que creuava pel mig el barri Xino.  Des de c. de Guillem de Castro fins a c. de Guillem Sorolla. El meu cosí i jo, manta vesprades i nits, hi passejàvem el seu gos. Xarràvem molt en aquells anys, i ell aprofità per entaular amistat amb una bona colla de prostitutes. De manera natural ens contaven llurs peripècies vitals, també entre elles, i sobre la dominança masclista dels proxenetes. Els dissabtes i diumenges, el Xino, era ben corull, de personal clientelar. El trànsit, tal com ha descrit F. Torrent, era ben real. Des del trinquet de c. Pelayo, la plaça de bous o Mestalla feia senda. Es sentia català a bastament, clients i meretrius, i no sols del de València, dit siga de passada, per a les ments postnoucentistes que, encara, habiten entre nosaltres.

Com allò era una situació, més o manco, admesa per la Dictadura, tot i que arraconada i “enghettada” el governador civil d’aquella època creà una mena de polícia especial dita “la 26“. En molts casos, podríem dir, que el “proxenetam” descobrí el pluriempleo i a temps coincident.  Els cotxes policials blancs i negres, molt a la americana, duien els algoritmes ben grossos per a que es vegeren des de lluny estant. Anys posteriors i en ple travestiment del règim aparegueren d’altres Governadors com ara Oltra Moltó, Fernández del Río, etc. que deixaven mànega ampla, per a les accions, de les tropes addictes al règim, a l’antic vestit i al nou travestit. Motiu que, prou bé, saben en pròpia pell qui fóra alcalde de València i, també, el President de la Diputació (Manuel Girona) en successius actes institucionals. Hi havia ple consentiment de les forces de comandament i certs polítics per a envilir l’ambient d’aquesta societat.

No arriba a penes un any, que l’amic i periodista Joan C., que fa més de 20 anys que li havia perdut la pista, ha tornat a publicar un parell d’articles a EL TEMPS desvetlant, de nou, les connexions entre la prostitució i aquelles renovellades formacions polítiques. No en l’ideari, ni en els negocis, sinó en els mitjans.

I les accions continuades des de fa més de trenta anys no han cessat. Vicent Partal en parla de qualitat (ínfima)democràtica. I els fets es produeixen amb independència del partit majoritari que hi haja. Del partit del Règim trasvestit que siga.  Vicent ha recordat els barris de Barona, els Casals Jaume I,…..i podem afegir que s’estèn als barris periurbans de Torrefiel, Orriols, etc. i especialment on s’agombola més immigració africana,  que és el barri de Russafa. Com a novetat hi ha escapades “accionarials” a certes poblacions de la Ribera. 

Des dels quinze anys, i com a descoberta mundana, vaig deixar de creure que les accions humanes no eren casuals sinó causals.

Vénen temps dificultosos econòmicament i aquest és el brou de cultiu que més nodreix aquesta onada viral que és la xenofòbia. I les diverses opcions polítiques que s’escuden darrere d’ella. Amb una redefinició i actualització de valors ètics humans i llur implementació legal, educativa, Urbi et Orbe, seria suficient per a incardinar fermament en les nostres neurones. Quan Guus Hiddink, entrenador del València, féu enretirar aquella bandera nazi de MESTALLA,  fou l’última acció de rebuig eficaç, simbòlicament, sobre aquella gentola. Però cal recordar que ell venia d’una societat profundament democràtica. Ara sí, amb qualitat.  Respectuosa amb els Drag’s Queen humans, si voleu, però no amb els règims d’Estat travestits. És evident que hi ha una gent, provinent del seixantisme, més abocada a la denúncia d’aquesta situació, però trobe a faltar eixa classe centrista i/o si voleu de dreta que faça les passes escaients per a finiquitar aquesta xacra mundial. A ells, especialment, també m’adrece. 

Us dese una nova versió jaçística de la Muixaranga on s’hi barregen, endemés, diversos instruments africans i caribencs, quasi amb ritme salsenc, lluny del canònic so que hem interioritzat durant molts anys. Espere que us agrade.          

Video ací baix

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

GRÀCIES RAFAEL, MATILDE I TONI

Per ensenyar-nos que tenim un present conjunt, unes previsions i unes prospeccions de l’esdevenir com a societat normal del segle XXI. 

Avui, tots tres amics universals i compatriotes, s’han retrobat. Vegeu, si voleu, en aquest apunt , i aquest altre i en el vídeo següent. Gràcies per la vostra humanitat i ensenyaments.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

MY FIRST VIDEO.

Amb 200 preses més enguany a l’any vinent segur que hauré aprés a posar la càmera dreta. Vos el dese ací mateix. Per a una visualització correcta sols cal que agafeu la pantalla del vostre ordinador i la gireu noranta graus.

Disculpes.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

PONÈNCIA A CREACTIVA 08. DISSENY D’INTERIORS.

Com vaig avançar-vos, en un apunt anterior, que havia estat invitat a presentar una ponència en el marc de les Jornades de Creactiva 08 que es celebren a L’Escola d’Art i Superior de Disseny, de Castelló de la Plana. Avui l’hem presentada. M’hi he ajudat d’un guió conduït per un Power point fet a l’efecte, molt maquetat per Lola, que cada dia més, demostra que és una artistassa. Anit el vaig pujar al SliderShare.

El Power Point que hem fet servir era dinàmic. Avui ja convertit en Slidershow, observe que tots els efectes i moviments dels elements d’explicació, queden anul·lats amb canvi de format. Amb la qual cosa deixa de tindre molt de sentit algunes explicacions verbals que, en directe, reforçaven el concepte de l’explicació. Hi hauran assistit més d’una cinquantena de persones. Extrem aquest que m’ha sorprès. He recordat, de sobte, que som a Castelló i ací tot el relacionat amb el disseny, indústria, grafisme, etc, adquireix un envernissat de credibilitat. 

Hem volgut fer una explicació interactiva, interrogant durant el decurs, jo mateix l’auditori així com algunes qüestions que m’han plantejat a boca de canó. El més important és que fan un model d’educació implementant-ne la creativitat. Les coses, els actes, etc. no són sols com ens els presenten.  Hi pensen paral·lelament. Que no és poc per als temps que corren.

Cal dir que la ponència ha intentat fer baixar a terra l’alumnat. És una punxeta clavada en la meua educació universitària. He volgut treure eixa baldufa misteriosa que embolcalla als que dibuixen, dissenyen, etc. he parlat de l’esforç, de la passió, i dels enfrontments entre els diversoss agents participants en un projecte. Bàsicament com, crec, que cal sinergiar les diverses persones implicades, traient un rendiment global millor que la suma de cadascuna d’elles.

Si pitgeu al “vull llegir la resta ….” hi ha el Power Point de la ponència….m’agradaria saber quins defectes trobeu i com podem millorar-ho. Gràcies de  bestreta. 

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari