Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

CONCRETANT TROBADA DIA 29 DISSABTE. CASES D’ALCANAR.

Abans de tot demanar als senyors de Vilaweb que pugen aquest apunt al lloc on es faça ben visible durant una durada considerable.
Gràcies de bestreta.

Açò, ja no té res a veure amb l’eliminatòria del València i el Barça. És una trobada amical de gent blocaire i no. Si voleu, enraonarem sobre la xarxa. Sobre els serveis que ens ofereix aquesta en general, com és la nova eina Twistter o/i d’altres. També dels serveis de Vilaweb i com eixamplar-los. Sempre a nivell d’usuaris. No pas com a experts, tot i que caldria que s’hi n’afegira algú. Com ja és el cas d’en VICENT PARTAL.

També pensar, entre tots, com fer que l’apartat de NOSALTRES CLASSIFICATS faça una tasca més efectiva i cree “complicitats” complementària de cerca de noves oportunitats i eixides, laborals, comercials, etc.

La possibilitat de crear noves seccions especialitzades d’art modern, arquitectura actual, d’economia ara, etc. No com ara, que em pense, que tot va a parar a una mena de calaix de sastre, etc.

———————————————————————————–
PROGRAMACIÓ
———————————————————————————–

1.
L’HORA DE TROBAR-NOS SERÀ A LES 09:45 H.

2.
LLOC: PORTA DE L’ESGLÉSIA D’ALCANAR (ALERTA NO A LES CASES ! )

3.
MOTIU: HEM QUEDAT AMB EL REGIDOR D’URBANISME EN MANEL MARTÍ QUE ENS FARÀ UNA VISITA GUIADA PER LA POBLACIÓ. CAL DIR QUE S’HAN FET TROBALLES ARQUEÒLOGIQUES BEN RECENTS D’INTERÈS QUE CAPGIREN EL QUE HOM PESAVA DE LA HISTÒRIA DE LA POBLACIÓ FINS ARA. SUBJECTES A UNA CERTA DISCUSSIÓ DIALÈCTICA. VISITAREM DIVERSES EDIFICACIONS. PROGRAMADA FINS A LES FINS A LES 12:45 H. SE’NS REGALARAN I DISTRIBUÏRAN DIVERSES PUBLICACIONS D’INFORMACIONS AL RESPECTE.

4.
PODEM BAIXAR AL PASSEIG MARÍTIM DE LES CASES QUE ÉS REALMENT BONIC I VEURE-HI LA MAR. FINS 13:50 H. QUE ACUDIREM A CAN CONILL.  

5.
14:00 H. DINAREM AL RESTAURANT CAN CONILL. SITUAT DEVORA L’ENTRADA DE LES CASES D’ALCANAR. EN TONI CONILL ENS PREPARARÀ UN MENÚ DE LA CASA, PROPI DE CANAREUS (GENTILICI D’ALCANAR). EL MENÚ SERÀ VARIAT, BO, COPIÓS I A L’ANTULL DINS DEL QUE HI ENTRA I VOS EL DESE ALVULL LLEGIR LA RESTA…

6.
EL DINAR EL PODEM ALLARGASSAR FINS A LES 15:30 H.

7.
TOT SEGUIT I FENT LA SOBRETAULA AL VOLTANT DE CAFÈS, INFUSIONS, CASSALLES, GRAPPES, MISTEL·LES, ABSENTES, BEGUDES, ETC. PODRÍEM ENCETAR LA DISCUSSIÓ I CONVERSA AL VOLTANT DELS PUNTS INDEXATS A L’INICI DE L’APUNT O AQUELLS QUE CREIEU D’INTERÈS. CALDRIA ACOTAR LA DURADA FINS A LES 17:00 H.

ACÍ SE’NS PLANTEJA UNA DOBLE OPCIÓ: 

7.A.
SI TENIU GANES HE PARLAT AMB EMIGDI SUBIRATS PER A PUJAR A VEURE CAMPREDRÓ, ON FARÍEM LA VISITA A LA POBLACIÓ CONDUÏDA PER  ELL O ALGÚ AMB CONEIXEMENTS, SEGONS EM COMENTA.

7.B.
ANAR A FER UN PASSEIG FLUVIAL EMBARCATS PEL DELTA DE L’EBRE LA RESTA DE LA VESPRADA. 


8.
ACOMIADAMENTS, BESETS, ABRAÇADES DIVERSES I FERM PROPÒSIT DE REPÈTIR-LA L’ANY PROPVINENT.

INSISTESC: AL “VULL LLEGIR LA RESTA …..US HI DESE EL MENÚ

PS: EN BORINOTUS HI DURÀ LA SEUA FILLETA I M’HA DEMANAT ENCARIDAMENT QUE NO ES FUME AL MENJADOR DEL RESTAURANT. A LA PART EXTERIOR EXISTEIX UNA ESPLANADA TAMBÉ AGRADABLE ON FER-LA PETAR, COM A ALTERNATIVA. S’ESPERA UN BON ORATGE, TANMATEIX….

De moment tenim confirmats els següents amics:
 
01. Àngel Canet √ (amb Pep Albinyana, Sergi Gómez)

02. Vicent Baydal √

03. Josep Selva i Ma. √+√ en té lloc per a 3 persones més. Lloc de recollida a Estació de Granollers. 

04. Amadeu Casucreu i ?. M’ha escrit que està acabant de llimar uns serrells i que sí se’n ve.

05. Borinotus i M. √+√ Sí amb dona i la seua filleta. N’hi ha lloc per a 2 persones més.

06. Sílvia Martínez. √ Baixa des de les comarques gironines de dalt.

07. Emigdi Subirats. √. És el nostre avalador de la quedada i coordinador. Li he dit que contacte amb Jesús Tibau.

08. Jordi Carbonell. √+√ (S’ha coordinat amb Roser Giner i resten 2 llocs al cotxe. Surten des de Barna. Zona Princep d’Astúries.

09. Enric Marco. √. Caldria que hom coordinàs amb més gent de la Safor, La Vall d’Albaida i/o l’Horta. No m’ha dit encara res. Com sempre els saforencs van a la seua bola.
  
10. Toni de l’hostal √ (amb guitarra. guitarró o el que faça soroll. especialment amb el “Soy putero”) Coordinat amb els de la Vall d’Albaida.

11. Antoni Veciana.
12. Toni Fullat.
13. Consueta.

Com sempre els de la Reus’ Connection també van a la seua bola, semblen de Borriana, París i Londres.

14. Pep Albinyana amb Àngel Canet i l’Albaida’s Power. PEP,  com hem qudat esta vesprada parla amb Partal per a coordinar on recollir-lo i amb qui de Barna ?.

15. Tutatis. ( NO ha dit res tampoc) Podria vindre amb mi, doncs la L. és a Istànbul i no arribarà a temps.

16. Mònica Amorós. (Mamoros) ? és possible o no? S’hi manté la incògnita a hores d’ara.

17. Martí de la Trappola. Malauradament en Martí continua sense poder vindre. 

18. David Peix i M. Ixen des de Nules. Possiblement passe jo mateix a recollir-los.

19. Sergi Gómez. Albaida’s Power.

20. Josep Blesa i L. √+√. Desconec si puc disposar dels meus fills a hores d’ara o no.

21. Pere Meroño. √ Desconec si pere condueix o no i tampoc si ha contactat amb algú.

22. Joan Vila i E. (problemes d’agenda)

23.
Roser Giner. √ Amb Jordi Carbonell, N’hi ha 2 llocs lliures. Surten des de Barna.

24. Marta Insa i E. √+√ Podrien, segons si ixen de sde la Safor o des de VLC podrien contactar amb més gent, per tal d’agrupar-s’hi.

25. Vicent Partal i A. Maresma. √. No condueixen. Poseu-vos en contacte amb ells per a recollir-los.

26. Manel Martí i Mercé Sancho.√+√.

27. Notícia d’última hora: s’hi afegeix l’artista vitraller en Paco Maria .

28. Notícia d’última hora: s’hi afegeix l’escriptor Joan Olivares .

Es prega que feu els contactes pertinents entre vosaltres, via telefònica, mails, etc. per tal de que no cap es quede sense podr acudir-hi.

Siau generosos !

HI HE AFEGIT UNA FOTO DEL LLOC ON ES TROBA EL RESTAURANT CAN CONILL PER SI ALGÚ ARRIBARA TARD O SI S’ANIMA A DARRERA HORA.
El restaurant , per a mi, és un poc mític. Hi ha una sala-menjador molt àmplia on posteriorment es pot fer rogle de persones. N’hi ha precedents. La relació qualitat preu és avantatjosa en la zona.

M’explique: allà vam fer diverses trobades d’aquest estil en l’època en què el transvasament de l’aigua de l’ebre era un fet consumat gairebé. Les manifestacions a Tortosa, Deltebre, Jesús, Amposta, etc. Sempre venia alguna gent amb pes específic, com ara, Lluís Llach, Carod, etc.
Vull dir, al remat, que es tracta de molt bona gent. En Toni m’ha especificat el següent 

MENÚ CAN CONILL.

1. ENSALADES A LA CATALANA.

2. PRIMER PLAT DE PICADA DE FRUITS MARINS: MUSCLOS, CARAGOLS DE MAR, SÈPIES, CALAMARSOS, CLOÏSSES, ETC. EN FONT, UNA PER A CADA 4 COMENSALS.

3. SEGON PLAT I FORT A TRIAR: PAELLA MIXTA, POLLASTRE I CONILL, PAELLA DE MARISC, O FIDEUADA A LA GANDIENCA.

4. POSTRES DE LA CASA: CREMES, FLAMS, ETC. CASOLANS I TAMBÉ PASTISSOS DE GELAT  (TARTES), ETC.

5. BEGUDES D’HAVENT DINAT: CAFÈS, TES, INFUSIONS DIVERSES, BEGUDES, ETC.

 EL PREU ÉS DE 22 €. / COMENSAL.

CONFIRMEU-HO AL BLOC PER FAVOR ELS QUE NO HO HAVEU FET JA. EL DIVENDRES A MIGDIA CAL QUE TELEFONEM AL RESTUARANT PER A QUE FAÇA LES SEUES PROVISIONS I PREVISIONS.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

HOMENATGE A MALÉVITX

 

                              

                                QUÈ HI HA ALGÚ?

                                            josep blesa 2008-03-22. 02:16 H.

Coda (23:45 H.) = No hi hagut connexió en tot el dia. I he estat de xala, fora de casa, amb els meus fills i L. Per tant, no he pogut afegir açò: el quid de la qüestió és al “Vull llegir més..” El vídeo és simpàtic i fa què pensar…

                                                josep blesa 2008-03-22. 02:16 H.

El quid de la qüestió es troba pitjant el marc del quadre: THE PERFECT WOMAN 
una visió hilarant del canvi del papers entre gèneres.
Som els mascles humans, en massa ocasions, veritablement patètics.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

TROBADA A LES CASES D’ALCANAR -VS- VALÈNCIA-/-BARÇA.

Tot va nàixer ací i continuà aquí i ara que el partit  de desenllaç és aquesta nit. He pressentit que no val encaparrar-se. En Jordi Carbonell m’envià la setmana passada un mail per a poder organitzar-nos i emparellar-nos convenientment xoto-culer. La qual cosa, crec jo, i tal com estan de putapènics ambdós equips, paga la pena de derivar-ho en trobada “amical” per a conèixer-nos personalment a Les Cases d’Alcanar.

Com veieu tinc l’entrada preparada per a anar a escridassar tots dos equips.
Vinga xalem, congriem-nos-hi. Trobem-nos, independentment del resultat final.

Posem que fem una trobada d’un mínim de 30 blocaires i no blocaires. Òbviament hi cap tothom. Així d’eixida tenim ja els següents enrolats:

01. Àngel Canet √
02. Vicent Baydal √
03. Josep Selva i Ma. √+√
04. Amadeu Casucreu i ?.
05. Borinotus i M. √+√
06. Sílvia Martínez. √
07. Emigdi Subirats i A. √+√
08. Jordi Carbonell. √+√
09. Enric Marco. √+√
10. Toni de l’hostal √ (amb guitarra)
11. Antoni Veciana.
12. Toni Fullat.
13. Consueta.
14. Pep Albinyana √. Pep, després de la xerrada, m’he posat molt content. Parla’n amb Vicent i Assumpció, per veure com els recollim.
15. Tutatis.
16. Mònica Amorós. (Mamoros) ? és possible o no?
17. Martí de la Trappola.
18. David Peix i M.
19. Sergi Gómez.
20. Josep Blesa i L. √+√+√
21. Pere Meroño. √
22. Joan Vila i E. (problemes d’agenda)
23. Roser Giner. √
24. Marta Insa i E. √+√
25.Vicent Partal i A. Maresma. √+√

  
És evident que caldria minvar els nivells mitjans de testosterona i que s’hi afegiren més senyores. Caldria que poguerem aportar-hi més gent; així com organitzar-nos per a agrupar-nos en cotxes per a que eixira més barat el desplaçament.  Com aportar company/a a la trobada.

Us propose la trobada a Les Cases d’Alcanar el cap de setmana vinent no l’altre.

Vinga fem un dia bonic i agradable entremig d’un dels paisatges mítics d’aquest país. Punt mig i central de trobada.

PS:
Avís: L’Apòstata, Carme-Laura, Carme Vilaró (Tavertet), faran acte de presència, t.e.o., segons m’informen.

S’hauria d’anar confirmant al llarg de la setmana per a fer reserva de lloc.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

FALLA C. DE LA CORONA / PL. DE MOSSÈN SORELL.

Aquesta falla té l’al·licient afegit de què l’artista sí que ho és. No sols un artesà faller. Generalment aportada la idea per l’institució pública i museu de La Beneficència depenent de la Diputació. Ja l’any passat feren una aportació valuosa en quant a la creació del volum a base de varetes de fusta, adobada amb una interessant performància lumínica, ideada pel cineasta L. Gª Berlanga i Martí.

Enguany es tracta d’un rectangle vermell. Rotund. Conceptual.
Amb sols tres mots situats a la part inferior.

CONCEPTE – PERCEPTE – AFECTE
.

El segon no existeix al diccionari. Pot estar relacionat amb la percepció, òbviament. Nou terme-mot català a codificar. Uns pasquins blancs apegats sobre el pas de zebra que fan de rètols explicatius. Una idea molt senzilla però potent.

EXPLICACIÓ DE LA FALLA

Podria ser una escultura admirada a qualssevol museu d’art modena. Ací, despús-demà, serà cremat.

La falla infantil també té el seu què.

Vos ho mostre si passeu al “Vull llegir la resta

Uns xiquets en postures quotidianes. Mostren tendresa. Algunes de les figures estan extraditades defora de la falla. Fet inusual. Els ninots estan pintats com si estigueren pixalats. A dalt un núvol penjat per fils. Té uns tocs, al meu entendre, del millor BAUHAUS  Josef Albers, Moholy-Nagi i la macla del núvol, que és mòbil, en ésser penjat de fils de pescar d’en Naum Gabo, del més reexit constructivisme.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

FALLA ARRANCAPINS-ÀNGEL GUIMERÀ. 100 ANYS.

 

Al “vull llegir més ” més detalls.

FOCS, FALLES I SÀTIRES

Alfons Llorenç

L’esclat mediterrani de la primavera arriba al País Valencià amb les falles. Un joc jubilar, gojós, arrelat, vullgam o no, als manantials més pregons del nostre poble; un foc, doncs, que proclama orígens, identitat, similituds i internacionalitat. Una festa que obri escletxes en l’habitual El foc no és únicament l’ingredient central i imprescindible de les Falles, el seu fi i principi, el seu únic element incombustible, sinó el tret comú en totes les festes valencianes, el component més constant. El trobem unit a flames o lligat al tro i a llum de la carcassa, a l’arcabús de l’abril alcoià o a la cornamenta del bou embolat, al ciri processional o a les exhalacions de la

Un foc sota múltiples aspectes, però emparentat amb el que, des de fa mil.lennis, la història ens presenta curosament protegit i acaronat pels pobles europeus. Flames dels déus, donades per Prometeu als humans, que presidien les festes de la unitat dels estat hel.lènics, el sant foc d’Olímpica i el sacrosant de Vesta, símbol de totes i cadascuna de les llars romanes, adorat i custodiat per immaculades verges.

Aqueix caràcter sagrat es perllongà en els festivals ígnis que propicien i saluden l’arribada de la Primavera i el retorn de la fecunditat de la natura. Són focs que arribaren a terres valencianes amb els colons del segle XIII i que, encara, s’exerciten a les valls pirinenques. Són els focs que també ens agermanen amb la cultura europea. Una estesa costum dels nostre continent ha estat –encara, a molt llocs- l’encendre fogueres en el temps de Quaresma, sense fer massa cas a la forta pressió cristiana a favor del rigor penitencial i, en especial, contra les litúrgies paganes. ……millor seguïu al PDF de l’arxiu adjunt. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

JORNADES CREACTIVA 08

 

Benvolgut(da) Sra/Sr:

 

         L’EASD Castelló i l’equip directiu en el seu nom tenen el gust d’invitar-los a les Jornades de Disseny 08, que celebrarem els dies 2, 3, i 4 d’abril. La inauguració serà el dia 2 d’abril a les 10:00 h. i està prevista la presència de l’Il·lustríssim Sr. Alcalde de Castelló i d’altres personalitats.

 

         Creactiva és la marca que de nou engloba les múltiples activitats culturals del curs 2007-2008 i que inclouen exposicions, concursos, conferències, tallers, col·laboracions i molts altres events en l’àmbit de les arts plàstiques i del disseny i a on les nostres prestigioses JORNADES DE DISSENY (amb escreix conegudes per la societat castellonenca), s’han convertit en l’acte cultural més important de la nostra escola.

 

         Creactiva. Jornades de Disseny 08, amb el patrocini de l’Ajuntament de Castelló, la Diputació i la Fundació Dávalos Fletcher, enguany ofereix un ambiciós projecte amb sis ponències, dos tallers i un workshop amb prestigiosos dissenyadors. Li enviem adjunt el programa d’actes.

         Esperant que puguem gaudir de la seva presència, aprofitem l’ocasió per saludar-li i manifestar-li la nostra consideració més sincera.

 
                                           Francesc Aguilar i Domenjó

Director de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Castelló

Si voleu conèixer el programa passeu alvull llegir més…

Les ponències estan descrites al Pdf adjunt: PONÈNCIES

He estat invitat a presentar una de les ponències. És, a més a més, un honor de compartir les jornades amb gent de molta vàlua. És el cas d’en Javier Segarra, de la Vall d’Uixó, company meu de carrera i uns dels peoners de l’arquitectura bioclimàtica a casa nostra, el qual ha estat guardonat amb importants premis de caràcter internacional. També hi ha en Manel Granell gran dissenyador gràfic de l’IVAM. I d’ell li devem alguns dels millors dissenys dels vuitanta ençà, etc.  De bon segur hi haurà sorpreses que desconec a hores d’ara.

No debades Castelló de la Plana és capdavatera en aquestes branques de la creació activa esperonada per la producció industrial a redós de la indústria ceràmica. Malgrat el caràcter silent, perseverant i treballador de la dita societat. Sense estirabots però eficaç on n’hi haja.  

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

AL CONTINENT VOTARÉ A….(i 3)

UNA PRÈVIA: He anat força a treballar a Euscal Herria. Fins i tot he descarrilat amb un tren en aquelles terres. He anat a treballar amb operaris d’ací unes vegades i d’altres amb españols. Allò no s’entèn si no convius amb els bascos. Una dada sociolingúística rellevant: tant l’español com l’euscara tenen, sols, 5 sons vocàlics. Les úniques dues llengues amb tan pocs sons vocàlics. Vull dir, amb això, que ambdòs pobles, tenen molt poca capacitat per al matís i diàleg. Excepcions fetes i honroses. Quan fa uns anys es van carregar a M.A. Blanco havia baixat abans i després de l’assassinat. Ho vaig fer a l’Ajuntament (abans i després del succés) amb un amic regidor del PPCV i tots dos muntàrem “guàrdia” i posàrem espelmes a la plaça. Al final vaig plorar d’impotència.  Despús-ahir vaig restar mut i esmaperdut. Vaig recordar amb conhort l’esforç d’en Carod-Rovira per a que hi haguera entesa entre ambdues bandes. Possiblement el personatge públic i polític que més els ha entès com a mitjancer. De vegades, crec que tant el conflicte español com el basc es retroalimenten. NO s’entèn, completament, ambdòs fets nacionals l’un sense l’altre.
Enguany han assassinat al periodista armeni aquell per bandes paramilitars turques. Hi han mort un fotimer de persones humanes a Palestina i Israel. S’han carregat a un candidat neerlandes. S’han carregat un exregidor basc d’ARRASSATE. I no sé quantes kurdes, a l’Àfrica subsahariana, un altre fum….etc.
 
No sé quanta gent més cal matar fins que entenguem, els de l’espècie humana, que no hi ha cap idea que valga ni una gota de sang humana. Ni tan sols la de la llibertat. La vida d’una persona és tan curta que l’acció assassina sobre una d’elles és insignificant per a assolir qualsevol finalitat; i que l’espècie humana porta irremissiblement cap a un món millor. Eixes barbaritats no modifiquen ni un bri, per a millor  ni per a pitjor, el moviment natural de la massa humana. Són accions infantils i inútils. Per a que m’entenguen els més espavilats: sols a l’Estat Español moren anualment 55.000 persones, víctimes directes  del tabaquisme; 1.550 en accidents laborals, etc.

Societats mediàticoarmades basca i española: SÓN VOSTÈS DOS COLLES D’IMBÈCILS (En el sentit etimològic llatí de mot).

 
———————————————————————————————
Bo senyores i senyors, continuem ara amb el que vaig desar inconclòs fa tres dies:

 Segueix més avall, si voleu acompanyar-me:

01. PPCV.

Gran partit valencià. Un trencaclosques que ha sabut aunar moltes sensibilitats diferents en la seua trajectòria política. Hi ha des de l’extrema dreta fins a la Convergència (liberal) i Unió (democratacristiana), a més de l’extinta Unió Valenciana (sector madrileny dels Chiquillo, Ramon-Llin, etc). També aunar les moltes i dissemblants sensibilitats territorials. Res a veure entre un popular d’Oriola, amb un de la Marina Baixa, Alta, Safor, l’horta o de l’Alcalatèn. La qual cfosa  no té poc de mèrit. I no sols perquè “unisca més el formigó que les sigles”. Com alguns han volgut desfigurar i caricaturitzar. La població valencianoparlant, en bloc, vota popular. I això el valencianisme (digueu-li catalanisme) no ho vol veure-hi.

Hi ha extrems que em costen d’entendre d’aquest partit. Qüestions personals i de cosmovisió política. Quan jo era militant del PNPV d’en Paco Burguera militaven amb nosaltres, un bon nombre d’empresaris d’hoteleria de les Marines i la Safor, així com exporadors de taronja, etc. Quan UCD donà el colp de gràcia mitjançant la tenalla mediàtica de Las Provincias i el CESIC de Manglano, aquesta gent fugí esperitada cap a Aliança Popular i PP, després. No és casualitat que un membre “nostre” com és Roc Gregori ha estat fins fa quatre dies dirigint els viaranys i atzagalles del turisme valencià. El perfil d’aquest grup no és molt diferent d’aquells que funcionen a les comarques tarragonines i gironines. Pròpiament Convergents i unionistes. S’ha deteriorat i sucursalitzat tant que és el grup que esperona al cartagener Zaplana cap a l’alcaldia de Benidorm i al capdamunt de la Generalitat valenciana. Producte d’un braguetasso pegat a can Barceló han encimbellat un fulano que és un triler. Ni liberal a can Barceló, ni tradicionalista ara. Saplanista of course. A la filla d’en Barceló li ha fet passar les mil i una. M’estranya com aquest no l’ha collat per sempre més. També ell els tindria agafats del sonall, dic jo. Si fóra filla meua eixe estaria a hores d’ara exiliat defora l’estat. No es pot anar tapant tot forat que et queda a l’abast. Si serà ceporro el tio, que damunt és curt. Sabem que té dues filles, però la majoria de la gent descone¡x que el “fenomeno” té un fill amb síndrome de Down.        
I l’amaga tant com pot. Doncs, bé, eixe estupendíssim personatge va arribar a les més lates instàncies valencianes. Sort que un dia pegà un bot d’alegria en ficar-li un gol el R. Madrid al València, perquè si no ací no s’entera ningú del personatge que embrutava aquesta Generalitat d’Avall. Si fóra intel·ligent i no un depravat com és, el seu fill l’acompanyaria a tot arreu. Ell, però, es dedica a tapar forats i no de golf precisament. I això amb l’assentiment de la resta de populars valencians. A mi el missatge carlista de l’últma temporada campsiana m’agrada. Amara el terreny. Cosa que un socialista mai no faria. La gran Rita Barberà. Una crack. La millor. Mai un socialista, ni convergent, ni republicà ha dit: ” Què se cree el Gobierno de España que puede hacer lo que quiera de los valencianos?. Pues NO !. Esquerra hi hauria de provar a fitxar-la. És una dels nostres. Ah, a Castelló, Fabra, el meu ídol !. Un estat a banda. Necessitem gent d’aquesta mena. Tota la plana popular acudeix invitats però cap no pinta ni fava. Són tots susceptibles de ser expulsats. No està bé l’ultim flirt, Carlos, amb la diputada de la Dipu de la Vall d’Uixó. S’ha de guardar les (bones) formes, Vòs no sou un Saplana qualsevol. Aquell és morralla españolista i trilera. Encara, gràcies a Déu hi ha classes. El sr. Fabra coneix a tothom a la província de CASTELLÓ. Sap de la seua família, dels seus problemes de tota mena. És el primer a solventar-los. Fins i tot si no ets de la seua colla. Ell t’ho recorda quan li fas falta. És el mateix cas d’en PePe Cholvi a la Marina ALTA. Coneixen el territori i les seues gents. Baraten tot allò que cal. Fan proximitat ni que no sigues del seu partit. I això la gent normal ho agraeix. Quan Jordi Pujol ho feia, li ho lloaven, si ho fan els populars valencians, els mateixos, ho critiquen. Perquè?   González Pons: el millor i més intel·ligent polític popular valencià, el més mediàtic i ràpid. Aquestes eleccions són un càstig per a ell. Paco Camps el veu com un seu competidor dins de casa. Camps el posà a la Conselleria de territori i habitatge en el moment de la moguda amb Brussel·les, ell frenà l’activitat dels PAI’s perquè no podia fer altrament i el sector del totxo el condemnà a l’ostracisme. No s’entèn el sector de l’Alacantí amb els Alperi, Ripoll, & Co estintolats per la CAM. Camps ho està fent molt bé al sud. Ja els arribarà la degolla a aquesta gent; els Campsistes són gent que sap negociar i de proximitat. Una dada: quan Joan Cotino era Delegat del gobierno baixava a esmorzar tots els dies al bar amb els treballadors del Palau del Temple. Saben quantes voltes ho ha fet n’Antoni Bernabé?. Re: cap. Jo, treballador de la delegació del gobierno mai no votaria socialista. Malgrat les hernies discals d’en Bernabé. No és excusa. En Cotino és un crack dels oposats. Jo tinc bons amics pertanyents al col·lectiu de l’Opus Dei i/o Comunidades (Kikos). També en el d’homosexuals. És estranya la combinació. Jo amb la família de tant en tant també puge al Racó d’Ademús. Vós, Joan, ja ho m’enteneu. Caldrà afermar amb nous contiguts i noves idees l’straussisme bavarès imperant.

02. PSPV

N’existe point !

Són l’acrònim hipocorístic que usa el nacionalisme español intel·ligent per a engatussar els valencians socialdemòcrates amb un regionalismo bien entendido. El PSPV morí el dia que eixiren del Palau de la Generalitat d’Avall, el M.H. President en Josep Lluís Albinyana i el savi i periodista n’Alfons Llorenç. Uns 7 anys després a la Facultat d’Economiques de València vaig tenir un combat dialèctic amb l’eurodiputat n’Alfons Cucó i Giner (d.e.p), ell em deia que jo estava equivocat i m’errava i que es podia fer molta faena allà dins. No arribaria una dècada després era ell qui abandonava el PSOE per a muntar Valencians pel Canvi.

Per als socialistes del Principat: EL DIA QUE ISQUÉ PASQUAL MARAGALL  del Palau de la Generalitat d’Amunt començà el vostre compte enrere.   

07. CiU.

Són els partits que caldria tenir ací baix. És el perfil que quadra amb la gran majoria valenciana sinó fñora pel noucentisme de què estan amarats. La meua família mantenia relació amb un bon gruix d’empresaris d’allà dalt. Els Saurí, Casadellà, Blanco, Costabella, etc. Era la classe dirigent empresarials dels ’70, els ’80. El seu discurs està esgotat. Igual que observem amb el de Paco Camps. Cal una reelaboració del paradigma. Dels objectius amb més abast mundial. Una anàlisi més permenoritzada dels havers i dels deutes. En Saurí parlava amb la meua família i els deia que quan arriba a Elx entrava a sa casa, a la seua Nació. Això posava a parir els meus familiars. Ja no en queden de Saurins, Ciuranes, etc. a Convergència, i menys encara a Unió. Mai cap burgesia nacional ha estat tan poregosa. Encara no es sap que sense València el Principat és terra erma. S’ha d’haver corregut molt de territori i persones per a copsar aquesta realitat. Un dels problemes és que aquesta gent no entén els valencians, ni els illencs.  I a sobre són uns prepotents que volen imposar el seu criteri. Ni tan sols són capaços de contactar amb algú que en sàpiga, i recolzar-los. No és casualitat que a les terres del baix Ebre siguen una mena d’esquimals. No és estrany que LA CAIXA ací baix siga pepera i allà dalt convergent. És congruent.

    
08. Esquerra Republicana del PV i Catalunya.

Per a mi és d’obligada remembrença l’actitud política del tan denostat Carod. Divendres feien aquella barbaritat a Arrassate. Des d’ací sols puc humilment  donar les gràcies per intentar buscar una eixida negociada que evitara més vessaments de sang. També la tasca ingent dels vuit diputats a las Cortes españolas.  També la tasca, especialment, d’Agustí Cerdà en pro de tant i tants temes valencians. Ell tot sol més que els diputats socialistes i populars valencians junts. Gràcies Agustí per haver enganyat al PSOE i al PPCV amb la solució del trasvassament de l’Assut de la Marquesa entre el Xúquer i el Segura. Haver posat en solfa el pacte hídric entre José Bono i Edu Saplana; que fotia els llauradors valencians. Gràcies BERNAT JOAN que modificà a Brussel·les el destí de fons comunitaris que anaven a parar a transformadores de fruita de Múcia i Andalusia en comptes dels soeferts laluradors valencians. Gràcies per m¡odificar el nom d’ERC per a fer el nom estensiu a tot el territori nostre. Gràcies a Tresserres per intentar de millorar el nostre espai comunicacional. GRÀCIES a Marta Cid per que a hores d’ara veiem com era de bo el seu Pacte Nacional per l’educació en contrast amb el desficaci vigent de l’actual conseller MARAGALL. Es una pena veure-vos penjada una llufa que amaga la molta  tasca silenciosa desenvolupada. Gràcies Joan Puig per recuperar la piscina i per la tasca desenvolupada a favor de l’illa de Mallorca. Gràcies per no ser sols regionalistes, i no sols nacionals, i no sols socials. Les societats som un tot multipolièdric. Gràcies per l’ambigüetat i flexibilitat demostrada. La gestió de les quals amb les condicions de 2004 no era fàcil.   

PS: la meua capacitat política i les ganes queden ací aturades per a una bona temporada. Siguen i continuen vostès feliços. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

UN PARÈNTESI:

PERÒ QUÈ FEM DINS D’UN ESTAT EN QUÈ EL MINISTERI D’AGRICULTURA, PESCA I ALIMENTACIÓ ES DEDICA, SOLAMENT I EXCLUSIVAMENT,  ALS CEREALS, A L’OLI I ALS BANCS DE PESCA DEL NORD D’ÀFRICA ?

EL BUCLE SOCIOPOPULAR: EL LLAURADOR NO POT VIURE DE LA SEUA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA. LA TERRA PERD TOT L’INTERÈS I ELS CAMPS ESDEVENEN SOLARS.

TAMPOC NO S’INCENTIVA LA REELABORACIÓ, MANIPULACIÓ, MANUFACTURACIÓ I COMERCIALITZACIÓ CONSERVERA AMB LA INCORPORACIÓ DE VALOR AFEGIT……AL PRODUCTE.

US HI DESE UNS VÍDEOS ACÍ BAIX. 

Alerta al moment en que s’explica “que en la segona part de la campanya hi han dedicat 9 milions d’euros compartida al 50 % amb fons europeus”. ZP dixit. I la claca socialista aplaudeixen. És a dir, dediquen a pal·liar 750 milions de les antigues pesetes.  (?) Xato, ZP, no t’hernies !

DEFINITIVAMENT: no sap de què està parlant i els de la claca recorden els “encaraors” de la verga del bou a dins de la vagina de la vaca. 

FAIG MEMÒRIA: EL DIPUTAT ESTE ÉS UN DELS ENCARCERATS EN LA GARZONADA DEL 1991. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

AL CONTINENT VOTARÉ A….(2)

Vinga, i com a gentilesa per la vostra acollida, continuaré analitzant el panorama dels partidets que tenim:

01. PPCV.
02. PSPV
03. EU-IU
04. Iniciativa pel PV.
05. República Valenciana.
06. Opció Valenciana.
07. CiU.
08. Esquerra Republicana del PV i Catalunya.
09. Coalició Valenciana.
10. Ciudadanos. 

Començarem per

10. Ciudadanos.
Estan fent campanya a sota de casa. Bàsicament quan hi ha mascletà, al migdia. Aquest partit nostrat condensa tot el blasquisme i lerrouxisme que hom pot trobar al nostre país. Concentra eixe mínim comú denominador que genera identitat -entre els nostres conveïns- a partir del Boletín Oficial (o orteguià) del estado. És l’expressió primerenca, i nostrada, del que vol ser el partidet de na Rosa Díez. Partit de funcionaris i professionals liberals que tenen com a activitat lúdica llegir ab una mà aquell serial. Eixia ben mudat dissabte a la vesprada del portal de casa i un sr. ben vestit em donava un pamflet del dit partidet. I afegia agradosament: “somos un nuevo partido” …i jo li vaig interrogar immediatament: Què hi ha del Tren d’Alta Velocitat cap a Brussel·les i París? …i de la millora del rodalia cap a Rafelbunyol?….ell em respongue tremolós i en valencià……”hem de millorar-los“. Això és el que diuen tots els partits. Un nou partit per a unes idees de més 300 anys. Li vaig replicar sense parar. Sort que els progres del franquisme ens donaven Unamuno i La Regenta com a gran panacea, mentrimentres, d’altres  ja llegíem Pedrolo i Fuster, com a antiviral. No em va agradar allò de donar-se la llengua amb el seu espòs la sra. Climent d’Alacant en les anteriors eleccions. Dime de qué presumes y te diré de qué careces.

03. EU-IU

És difícil entendre des del meu parer a este partidet. Al PCPV que ha subministrat tota la ideologia esquerrana, de base gramsciana, i que a hores d’ara estiga tan malmés i desorientat. He sentit pena de veure el míting de Polinyà de Xúquer. La capacitat mobilitzadora i de llurs bases durant els ’80 i ’90 ha estat fenomental. Però clar, allò que remenaven era el leninisme i estalinisme de toda la vida. Sense creure en allò pel què deien lluitar, tot era un plantejament del tipus de Frutos i Montero. Amb un estatatisme que ja el voldrien el PSOE i el PPE. Em quede amb les paraules de Glòria Marcos: “L’important és el projecte d’Izquierda Unida
Vaig veure R. S. farà quasibé un any, una nit, pegant una pixarrada al carrer de sabaters poc abans de les eleccions anteriors que feu un riu que arribava al c. de NAVELLLOS, front de les Corts Valencianes i A.S. mirava. 

 05. República Valenciana.

Xicotet però digne hereu d’aquell 1918 dit Estat VALENCIÀ. I dels primers valencianistes, com ara, el Dr. Faustí Barberà, Josep Puig i Torralva, Vicent Tomàs i Martí, etc. correlat del seu homònim del nord valencià, amb gent esplendorosa i lleial com ara l’Enric Borràs.  Ens calen polítics i no -sols- bona gent. 

06. Opció Valenciana.

Xicotet però gran partidet. Partit de classes mitjanes amb emprearis fets des de baix. Una descoberta gran per a mi. Digna correlació de la Convergència més sobiranista. Llàstima que siguen tan pocs i gairebé sols de la Ribera Alta. Saben que estem 300 anys expremuts. Saben també que els catalans són uns valencians descolorits. No ens mancarà mai ni l’allioli ni la maonesa. Té molt de recorregut si juga les cartes com toca, convergint, més endavant, amb el Bloc. 

04. Iniciativa pel PV.

Han confeccionat el millor vídeo de tota la campanya electoral. Sentit d’una banda a l’Enric i de l’altra a Isaura Navarro i Casillas (cosina del gran Íker), veiem que això té torna. La creació d’un espai de centre tindrà uns costos molt grans, tanmateix, és necessari. Els desitge el millor. No cal ser endeví per a creure que entre uns (EU) i d’altres es perd el diputat. M’encantaria equivocar-me. No acabe d’entendre la deriva esquerrana d’un partit de’extracció burgesa i mig-i-alta. Pels que no ho coneixeu: Si veiem el mapa on vota el PP allà és on hi ha més vot del BLOC. 

09. Coalició Valenciana.

Xicotet però gran partit. Liderat per la línia dura provinent d’Unió Valenciana que després de l’escissió entre els “convergents” que van a parar al PPCV i els de la línia foralista de Juan Garcia Sentandreu. És digne d’estudi la base teòria encetada per la direcció fent referència a un austracisme premodern. Deixant de banda la base falangista primigènia de l’organització, quee ra més moderna i social (Ridruejo i fins i tot primoriverista). Molt bona l’agitació i la propaganda. Amb una línia d’activitats que abarca moltes vessant com ara Colectiu Vinatea, GAV, Real Acadèmia de Cultura Valenciana, etc. bon assot de valencians catalanistes.  M’he criat amb ells. Conformen allò que podríem dir la València Profunda. Els tinc en molta estimació tret de que hi ha una sèrie de punts que no els entenc:  notícia d’en Garcia Sentandreu tinc en conèixer un amic de classe d’aparelladors que se’n deia Toni Roca i Junyent. El germà d’ell era una mena de lloctinet d’ell (de Juan Garcia). Això era pels ’80, com podran comprendre amb eixos llinatges se’m feia difícil que, a banda d’haver-nos robat la paella i al cheperudeta, els catalans caldria afegir, que també mos havien robat els llinatges ! extrem que em va sorprendre que no reivindicaren !, doncs….corria per Madrís un tal Miguel que era convergent, a totes llums, el pressumpte malfactor i lladre.

Ahir era dia 3 de març, dia de la Llengua Valenciana, commemoratiu de la mort d’Ausiàs March. Vam fer els actes celebratius a La Beneficència. JGS isqué abans de que acabara l’acte, passà junt a mi i això em va fer molt mala sensació. Tot deixant el notari en Vicent Simó i Santonja a mig discurs. Per a mi, una falta de respecte al President de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Coalisió Valenciana ha contactat amb grups de Catalunya, Balears, Aragó….a mi això em fa què pensar. Això és el negatiu dels Països Catalans de Joan Fuster. Qui m’assegura a mi que quan el sr. Lladró i Dolç deixe de subvencionar i finançar el valencianisme no se’ns faça “panca” dita Coalició ?    Serà una estratègia per a que els valencians puguem dominar els comtats catalans?

Ja sabeu la sentència d’en Nieztche: “qui persegueix el drac durant quaranta anys i no el mata, ell mateix esdevé drac….
Ningú, mínimament entenimentat, pot dubtar que els valencians centrals som el centre de l’EURAM. Que els valencians del Principat i els illencs, sense els valencians centrals no seran mai res. Cal dominar Catalunya, puix és la manera d’eixir cap al nord amb els nostes productes, sinó tanquem l’aixeta de que els del nord puguen negociar amb el sud africà. On són les matèries primeres. Coalisió sap que ací tenim la manilla i els trumfos.   

Bo senyores i senyors demà més…..dese els que en queden a sota…per a continuar. 

01. PPCV.
02. PSPV
07. CiU.
08. Esquerra Republicana del PV i Catalunya.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

AL CONTINENT VOTARÉ A….

He estat meditant sobre el significat d’estes eleccions a les Corts Españoles. A diferència del parer general que s’expressa a Vilaweb, estes eleccions em semblen cabdals. I no poques coses i esdeveniments es produïran arran dels seus resultats. A cada posta ens cal un guany. No diré que ha estat difícil. D’entrada, i per descartament no entren en el “bombo” aquells que no són d’obediència valenciana. Per dir-ho en paraules d’un tio meu “que facen olor a valencià“. Mon tio era militant de l’extinta Unió Valenciana….o com jo dic “Autocentrament valencià“. Per tant, ja m’he estalviat un bon gruix de partidassos que ens ixen en els mitjans audiovisuals. Tanmateix, dese , dins del “bombo” el PP, que per als que llegiu aquest bloc, sabeu que els considere una “cosa” pròpia i molt allunyada i diferent d’aquella homònima que hi ha a Madrís……fins i tot donarem un vot i anàlisis de confiança als amics del PSPV…., cal no ser apriorístic, crec jo, vaja!

Partim de la base de que un servidor té un pensament de centre-dreta i valencià…i des d’aquest punt de vist procediré a analitzar. Si voleu saber el resultat de l’anàlisi passeu al (Vull llegir la resta…..)
Partidets que em queden d’estricte autocentrament valencià:

01. PPCV.
02. PSPV
03. EU-IU
04. Iniciativa pel PV.
05. República Valenciana.
06. Opció Valenciana.
07. CiU.
08. Esquerra Republicana del PV i Catalunya.
09. Coalició Valenciana.
10. Ciudadanos. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

BREVE POEMARIO DE AMOR DESESPERADO.

Així és L’amor,
entre agre i dolç
Mentre a uns esperona
als núvols tocar
a d’altres condiciona
de la terra no saltar.

Aquest és un dels poemes inserits en aquesta obra. N’és d’un alumne d’Albert  Ferrer que a hores d’ara estudia als Estats Units.

Nova editorial engegada per n’Albert FERRER I ORTS. (Gessamí Edicions). Meliana 2008.

EL LLIBRE `BREVE POEMARIO DE AMOR DESESPERADO´ ÉS UNA PETITA JOIA BIBLIOGRÀFICA PER ALS SENTITS, PUIX CONTÉ 21 POEMES IL·LUSTRATS PER 10 CREADORS PLÀSTICS DE RECONEGUDA SOLVÈNCIA EN EL CAMP DE LES BELLES ARTS I DE LA DOCÈNCIA (COM ARA N’AURORA VALERO, CARLOS PÉREZ-BERMÚDEZ, JOSEP RAUSELL, ENRIC RUIZ, JOSEP-MARÍ GÓMEZ, ARNAU BELÉN, CLARA AGUILAR, ADAN LIU, MARÍA JOSÉ TORRES I ENRIQUE FERRER).

EL SEU FORMAT (21 cm. x 21 cm.), LA SEUA NOVEDOSA MAQUETACIÓ I ATREVIT DISSENY SÓN, ENDEMÉS, AFEGITS QUE FAN DEL POEMARI UNA OBRA PERFECTA PER A REGALAR I, SOBRETOT, PER A ENCISAR  EL PERSONAL QUE ENCARA NO ESTIGA AVESAT A LA LECTURA.

LLURS POESIES TENEN UN FIL ARGUMENTAL QUE TRASCENDEIX LES PLANES ESCRITES I LES EXQUISIDES IL·LUSTRACIONS A TOT AQUELL QUE S’HI DEIXE ARROSSEGAR PER LA SEUA APASSIONADA TENDRESA.

EN SUMA, UNA OBRA QUE INVITA A SENTIR, AMB INTENSITAT, L’AMOR.

I un altre:

Demà. Qui sap a hores d’ara?
podria trobar-me
ben arrupit al si de qui estime
o, ans al contrari, sentir-me
arraconat en l’oblit
per més que ho evite.

Així és la vida
construïda de petites sensacions
i experiències magnífiques,
malgrat eixir-se’n dels cànons
de qui, més que gaudir-la, 
en regular-la es capfica. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari