Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

JUGUESCA VALÈNCIA-BARÇA:

Fa quasi un mes aproximadament vaig predir que el València CF guanyaria l’eliminatòria entre ambdós equips nostrats. De conya, en Jordi Carbonell em replicà. I li vaig proposar una juguesca en que podríem participar els blocaires futbolers i no, per tal de fer una "quedada"……de resultes de la propera eliminació de l’equip de Frank Rijkaard. Les "condicions" vos les explique si passeu al "Vull llegir la resta de…."
Tot creient que aquestes condicions poden ser modificades a vist-i-plau dels participants de la juguesca entre blaugranes i albinegres…s’hi admeten suggerències……que ens les facen millorar.

PS: Ja veient que les coses a can Barça no anaven gaire bé i preveient l’eliminació, els cervesers barcelonins d’Estrella Damm s’han afanyat a fer-se patrocinadors del València CF. També podreu veure-hi l’anunci que s’han marcat……amb els Xes. 

Les condicions són que cal cercar 15 culers i 15 xotos. Emparellar-los: un xe amb un culer i que quede escrit en aquest bloc. Qui perda paga el dinar o sopar de l’emparellat a Les Cases d’Alcanar. És a dir, a mig camí d’ambdues ciutats. En dia i hora assenyalat després del dia de Sant Josep, per exemple, pels dies de Pasqua.
S’admet que es puguen emparellar membres del mateix equip. Ho dic perquè com els blaugranes estaran acolllonits i són tan garrepes no hi haurà suficient Quorum blaugrana i algun xoto pot fer el favor de fer-se passar per Blaugrana ni que siga per  un dia. Ja es confessarà !

Ací vos dese el vídeo. Què són de llestos aquests de Damm i…….previsors !

  

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

APOCALIPSI EN EL TEATRE ROMÀ DE SAGUNT?

JOSEP VICENT LERMA *Arqueòleg.

L´estrena fa ja quasi deu anys (23-7-98) en el teatre romà de Sagunt de l´obra Apocalipsis, voz de mujer, de la mà de la despatxada actriu grega Irene Papas i del cant de Carmen Linares, amb motiu de la celebració del Quint Centenari de la Universitat de València (Estudi General), va suscitar llavors lògicament les opinions, bàsicament favorables, de la crítica especialitzada en la matèria, a les quals des de la disciplina acadèmica que m´és pròpia, l´arqueologia, no em resistesc ara i ací amb independència de dolorosos aspectes legals ja sentenciats o precisament per això mateix, a sumar la meua modesta reflexió personal, al voltant de una qüestió tal vegada un tant accessòria a aquest tràgic debat patrimonial, però de cap manera neutra en aquella magnífica representació litúrgica de l´èxtasi de Joan l´Evangeliste, com va ésser el propi escenari teatral dissenyat per Yannis Metzikof.

Continua en "Vull llegir la resta…."
 
No sé si s’heu adonat la manera de fer d’INFOTV,  amb una praxis més prompte equànime que partidista. Tv valenciana i plural. Igual que certs programes de Canal 8 / Buit.

Els treballs de rehabilitació del monument antic realitzats pels arquitectes G. Grassi i M. Portaceli, amb l´inestimable recolzament de l´ofici i saber fer de J. J. Estellés, van dotar a l´històricament espoliada càvea de l´imprescindible contrapunt de la scaena de semblant alçada, en impecable paral·lelisme conceptual amb allò que s´ha sostingut pel violletià Salvador Vila en aquestes mateixes pàgines, en punt a què el nou volum de la reconstruïda volta neogòtica amb falsejada armadura interna de redó de ferro del refectori del monestir de la Valldigna, resulta arquitectònicament imprescindible per a completar aquesta vella edificació monàstica.
Scaenafrons de gran austeritat, a penes animat per la puntual anastilosis arqueològica de dos dels seus ordens columnaris superposats, de traça coríntia, que en el passat recent ha demostrat àmpliament les seues virtuts en les escenificacions tant de les clàssiques comèdies romanes de Plaute, en histriòniques versions de Rafael Álvarez, el Brujo (la Bella Casina), com de severes tragèdies gregues com ara les Bacants d´Eurípides.
En aquesta precisa línia argumental el decorat d´Apocalipsi, subliminal o conscientment, va optar per alçar una nova realitat arquitectònica que ocultava i revestia els reassentats fusts de pedra calcària dolomítica grisa de les columnes originals, per a oferir al modern espectador per mitjà de l´artifici del mecano tub invisible i els nous paraments entelats de rajoles simulades, una forta recreació visual de la valva règia esbossada per Grassi, que l´escenògraf Metzikof va fer pujar potentment fins a la utilitària coberta de fusta i en aparença avançar cap a la orchestra, flanquejada per monumentals filacteris tèxtils o tires verticals de daurades miniatures bizantines i pels aleshores recuperats taüts simbòlics de Yoko Ono.
Circumstàncies que en cap moment ens van deixar d´evocar la memòria de l´ús primordial del auleum o teló desplegable en alt des de la pròpia base del prosceni per mitjà de mecanismes elevadors subterranis, recuperats en les excavacions que es van efectuar en el seu interior amb caràcter previ a la intervenció arquitectònica, sota la intel·ligent supervisió de l´arqueòloga Carmen Aranegui.
Suggestives eleccions escenogràfiques que van reeditar en aquest memorable muntatge, les velles tradicions mediterrànies de les arquitectures efímeres terencianes (pulpitum), en les quals deambularen els actors llatins fins a la seua monumentalització definitiva en el romà Camp de Mart, auspiciada pel mateix Pompeu l´any 55 abans de la nostra era comuna, i que d´alguna manera continuen venint a proporcionar major legitimitat dramàtica si cap a l´exigent nuesa ornamental conferida des del principi pels arquitectes-rehabilitadors a aquests espais teatrals purs, ara en perill de fatídica desaparició física per imperatiu legal.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

ENDEVINALLA:

A Vilaweb s’és tan seriós, que de vegades crec que així és impossible d’incorporar molt més de personal nou. Allò que intentava esmenar la Psicoestètica d’en Muñoz Espinalt en temps més difícils que els actuals. Ens cal una mena de sex-appel, ganxo o digueu-l’hi com vulgueu. Ja sé que ens calen moltes més coses. També ens cal el neonoucentisme actual tan estès per ací i dellà. Tan embafador com beneducat. Tan autolimitat. Tanmateix, però, sense caure en el xaronisme, ens caldria una mena de "salsa" de fondo, ball, música, maneres de fer més divertides, etc. fàcils i encomanadissos, amb grapa que enganxara massivament la gent……………de tot pelatge……..i actual, contemporanis com ha estat en tants moments de tostemps.

Per cert, una pregunta i la pista-resposta la trobareu al "Vull llegir la resta….

Pregunta: Nom de l’autor de la novel·la intitulada "L’ANY QUE VE FARÉ SEXT"
 
La resposta, correcta, vos la donaré demà a les 24:00 H. O’clock.

ho sabeu o no? 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

AMB LA UNITAT PER SES ILLES

AMB PERE SAMPOL I TOTS LLURS AMICS. LA VEU DE SES ILLES I, TAMBÉ, SA NOSTRA VEU.

I UN PREC PER AL SENYOR SAMPOL…… Al "vull llegir la resta…"

Mirau Pere, sereu no sols sa veu des ciutadans de Ses Illes Balears, però també, la dels dotze milions que vivim enfront de vós. Bon vent, i endavant ses atxes; AMIC !

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

FINAL D’OBRA A NÀQUERA.

Projecte començat a esbossar a la darreria de 2004, entremig d’una zona estranya d’ús mixt entre residencial i petita indústria. Amb el Pla general d’ordenació urbana sense una definició clara. Redacció d’un nou Pla General que s’entravessa. Més de quatre-centes al·legacions. Incendi de la Serra Calderona. Desconcert generalitzat. Aturada general de clarificació de les directrius urbanístiques. Concessió de llicència d’obres condicionada.
Zona periurbana. Vistes acollidores envoltada de serralades. Boscatges. Vistes envers la Font de l’or. També vers les Llomes i el Coll dels llops. Des de la coberta fins la mar, entremig queda Massamagrell i Montcada de l’horta. Hi dissenyem una piscina a la coberta. A nord, amb les vistes naturals les terrasses d’estar i relació social. La junta de dilatació divideix en dues menes de edifici. Apartaments-habitatges per a singles i els habitages de tipologia d’eixample per famílies més nombroses. Terrasses davant en façana i darrere a pati interior. Ventilacions creuades en totes les estances. Disseny actual, amb la posssibilitat de tria ad hoc. Simplex i dúplex. L’espai superior amb les esplèndides vistes es conforma en l’espai de relació comunitari. Els promotors, en aquest cas, no han posat impediment en el disseny; per tant, tots els errors són imputables a nosaltres mateixos. 
El sistema de supervisió existent en el formigó ens va permetre redreçar una ciscumstància que ens podria haver ocasionat molts problemes. Una de les formigoneres, per error de la central, que anava cap a Bétera es confongué d’adreça d’obra. Una formigonada de solera de formigó menys resistent abocà el seu contingut en un dels forjats. En aquell tram teníem un dels test. Allò provocà la paralització durant dos mesos de les obres. Una extracció de microprovetes i els corresponents assaigs. Recàlcul de l’estructura. Hi havia dues opcions: enderrocar o reforçar. Prenguérem en consideració la segona. Nous plànols. El sistema de detecció és lent: car quan s’hi n’adonem ja teníem un parell de forjats per dalt. Per tant la primera opció és difícilment aplicable. Aquestes contrarietats ensenyen a muntó. La vida real sols és perfecta en el cine, els llibres i en el teatre.
 
El disseny del vestíbul, com era molt i molt llarg hem triat anar segmentar-lo mitjançant tires de pedra natural estrets de calcària verda polida. L’enlluït d’algeps, amb màquina projectiva, és una passada per a igualar paraments.  

Errors: 
Si pitgeu al "Vull llegir la resta…"

1. El color gris de la façana ha quedat massa esmorteït, caldria que fos més obscur.
2. La cantonada en coberta està resolta sense seguir la corbatura que és angle obtús, no recte. La geometria descriptiva i enginy ha fallat, per part meua.
3. L’acer inoxidable esmerilat de les baranes no sabem perquè deixa anar amb el temps es recobreix d’una subtil i fina capa de rovell. El manteniment i neteja hi haurà de ser continu.
4. El vestíbul tingué una dolenta solució en el lliurament de la llosa d’escala amb el forjat; amb un pèl d’esbiatge que es percep des de l’entrada al edifici. No és molt visible, però per a qui coneix l’edifici fa mal als ulls.
5. La coberta originalment industrial s’ha reconvertit en una teulada de teula plana de formigó negra-grisa que ha corformat i induït o agreujat el problema del punt 2.
6. La il·luminació de les terrasses no acaba d’ésser suficientment "fina" i subtil. Per a compensar vaig optar a deixar bases d’endoll per a que cada usuari l’acobles al seu gust, personalitzant la seua peça. En general l’estudi de la il·luminació és una assignatura pendent de fa llarg temps. Que siga una partida d’elements finals i de remat sempre comporta un retall per qüestions crematístiques. No canvia un edifici ben il·luminat a un altre que no!
7. Els trencaigües industrials de composit a les entrades a les vivendes, des dels corredors de façana no han estat rematats en la perforació i queden massa industrials, "bruts" i vius.  
8. Hi ha un detall que mai no acabe de fer: la col·locació "arran" de l’entornpeu a plom amb l’enlluït. Caldrà que m’hi esforce en els propers detalls. Hi ha un problema de coordinació constructiva entre aquestes dues peces. En l’actualitat, com estem treballant amb elements prefabricats de cartó-guix encara la solució és més difícil. Tanmateix, la solució de passar instal·lacions i la finalització són congruents. L’entornpeu, necessari, un destorb també imprescindible de la bona solució constructiva.

Al capdavall, un hom, es pregunta:

A) Què coses cal millorar?
B) Quins punts constructius i disseny veieu que no acaben d’encaixar?   

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Resum de l’Any 2007

 Volia donar les gràcies a tots els meus amics que van enviar-me un e-mail cadena aquest any, ja que gràcies a ells:

-1r He llegit unes 175 vegades que 
MSN i Hotmail
anaven a esborrar el meu compte de correu.

-2n He acumulat 3317 anys de
desgràcia i he mort 67 vegades per
tal de no reenviar algunes d’eixes cadenes.

-3r Quan isc de l’Ikea no mire mai
a ningu, no vaja a ser que em segrestren i em droguen, per a després, traure’m un ronyó amb el propòsit de vendre-se’l en el mercat negre.

-4t Tinc diversos préstecs amb el
banc, per tal d’intentar que la
pobre xiqueta
 Amy Bruce poguera,
per fi, finançar-se la 89ena operació
que li salvaria la vida.

-5è Apuntí el meu nom junt al d’
altres dos mil per la petició de salvar del perill d’extinció a la puça roja nana de Zimbabwe.

-7è Per fi conec la recepta de l’
amor
garantit: Apunta el nom de la persona que t’estimes en un paper, pronuncia’l 5 vegades. Després, passa’t el paper per l’engonal mentre pegues voltes al voltant d’un Seat Panda verd del ’86, en el sentit de les busques del rellotge. (I mira que ja no se’n veuen d’aquests !)


8è M’he passat 98 nits en vetla, amb tal de “pillar” el virus SUPER MEGA destructors que ni Microsoft ni Norton podien combatre i que anava a destruir-me el disc dur, la minicadena, la tele, la cafetera i el meu raspall de dents elèctric.


 
!ATENCIÓ!
 
SI NO ENVIES AQUEST E-MAIL EN
ELS PRÒXIMS 10 SEGONS A 8736
PERSONES, DEMÀ A LES 17H:32, UN DINOSAURE MUTANT VINGUT DE L’ESPAI EXTERIOR, ENTRARÀ EN EL TEU SALÓ D’ESTAR I DEVORARÀ  TOTA LA TEUA FAMÍLIA.

Gràcies a tots… xD

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

HABITATGE DE PROMOCIÓ PÚBLICA

Això és un habitatge unifamiliar. Ara sí, cal investigar el tema de subvencions i ajudes. N’hi té 118 m2 de superfície útil. S’ha aconseguit que més del 50 % fóra a càrrec de l’administració. Si voleu, podeu. En arribar eren quatre murs de pedra seca. Els sostres i coberta solsits. Així podem resoldre un doble problema: el de l’accés a l’habitatge a baix cost i el manteniment urbà amb un cert decòrum ambiental en les nostres viles i pobles. A més a més, de que, òbviament, l’interior ha d’ésser adient per a persones del segle XXI. La planta superior és un espai-estudi diàfan ben il·luminat naturalment. Per exemple. Com la resta amb espais a doble altura. La gruixa dels murs ens assegura la inèrcia tèrmica tot l’any. Important: evitar la remunta d’humitat des del subsol pels murs i barandats. Tu pots ser l’autopromotor !.
Els documents administratius i orientatius, de base, al "Vull llegir la resta de…" 

Per a valencians:
R.D. 801 / 2005. D’1 de juliol del Ministerio de la Vivienda. BOE 13/7/2005.
D. 81 /2006. Conselleria. DE 9 de juny. DOCV: de tretze de juny.

Per a la resta: el primer i el corresponent a la Conselleria escaient. Generalment es gestiona en finestra única, ambdues. Autopromoció+rehabilitació.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Life Marina Ibiza. Jean Nouvel.

 

Mentre visualitzava el vídeo escoltava el trombonista Bennie Green. No reconec aquell Jean Nouvel de finals dels anys setanta, vuitanta i fins i tot els norantes que em feia pelegrinar per tota França per veure-hi la seua arquitectura, quan ací gairebé era un desconegut. I qui el coneixia era, bàsicament, per la deriva més o menys àcrata i sindicalista. En els què tenia una pregona preocupació urbana i edilícia innovadora. I molt menys hedonista-bobo. No són genis el que ens cal a hores d’ara.
 
Necessitem: Més ètica i menys estètica

Si el voleu visualitzar passeu al “Vull veure +”  

 PS: he improvisat aquest petit dibuix, dicòtomia de l’illa a la què en els primers anys d’aparellador vaig anar a treballar amb molta d’estimació. 
Speakin’ out : big shit to him !

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

SAGUNT A ESCENA.

Per una volta podem estar plenament d’acord amb el COACV. Gràcies en Joan Carpio i Castillo. Degà del Col·legi. I jo que no donava un duro per tu quan vas arribar al càrrec !. Mea culpa.  

 I també, i amb açò. Arribe tard a l’encàrrec de na Carme-Laura i de Josep (L’osser). Fa anys ho vaig dir. Però en fa més de quinze que ho dic. El que més m’ha fotut en tota aquesta dècada i mitja han estat els canvis de parer. Possiblement per prudència no escric del tema. Perquè tinc por d’acabar en la Comissió Deontològica del Col·legi.    

Uns flaixos: el Teatre Romà, tipològicament no és del tot romà sinó un híbrid amb el teatre grec. És un teatre excavat, alerta!. L’important, en aquest cas, no és la materialitat sinó l’intangible: l’espai interior que és allò que és recupera amb la intervenció d’en Grassi (l’ideòleg), Portaceli (el compositor) i Estellés (l’executor). Massa grisa per a tan poca matèria grisa en aquesta societat. No m’han agradat les tombarelles d’en Julià. Ni amb l’abraçada en època d’en Llorens ni ara amb les abraçades amb Muñoz, Pérez, etc. Tots podem canviar de parer. Però tots sabem llegir arquitectura, veritat, o no?. No fa 15 anys que renegue de la llei del Patrimoni, sinó 20. Per retrògrada i per española. Recordes Julià quan discutíem a classe del Màster sobre Domènech i Montaner? Clar jo, sempre tan radical !

Recordes quan parlàvem de la intervenció del Cap del Servei de Patrimoni de Barna, en Martorell a Sagunt en contrast amb la d’en Ferrant o Pons Sorolla?
Ara va una d’onada de conservacionistes integristes. Aquelles collonades madrilenyes del benpagat pel Ministerio de la Arquitectura y  Vivienda, aquell tal Fernadez-Galiano, titlant d’artefacte filoMazinger la intervenció a Sagunt. I a tu Voro, que has subministrat la munició: abans no véiem el teatre romà, ni ara tampoc. Però no n’hi havia de teatre !. Amb coneixement de causa de pujar per la Vilanova jueva fins a dalt i al Castell. Les restes disperses del camíd ne dalt.  Pels anys setantes quan ningú sabia res. Durant la recuperació per a actuacions teatrals i musicals en època de  Manolo Girona i Emèrit Bono. He vist dibuixar Portaceli els plànols amb la capsa de retoladors en sa casa. He baixat a la claveguera central amb l’Estellés durant la reconstrucció del teatre. O com encertadament Carme-Laura, amb fi olfacte, em digué: re-creació. Hem revisitat durant els ’90 els resultats de les obres amb l’incipient Tribunal de la Inquisió disfressat de màster.  

Tinc un dubte: És correcte incomplir la llei seguint la pràctica habitual d’en Paco Camps a conveniència?
 Ara que vos veig a tots allà baix, a la claveguera soterrada que travessa de prop de l’scena: Heu de pagar la voluntat de ser uns pobres provincians subalterns sense criteris propis ?.

Aqueix és el dubte que retrona al meu cervell després de la sentència.

Aneu a convertir-vos en simples barbuts i malgirbats de manifestació esquerranosa els benvestits de corbata i tratge com a aquells indecents?

Molt bona M. M. Ets un artista !. Des de l’arraconament de la portaveuria del grup del partit a la primera plana dels mitjans de comunicació. Patata calenta. Escorrialla saplanista. Amb poc de trellat marca el dit: Voro, per la munició, Rafa pel tribunal inquisitorial i un del poble, per la corda. Per al soterrar. Pobre Paquito !

Si pitgeu: El Manifest i un article de l’Albert Ferrer i Orts. Que ho diu de manera més fina que no pas jo.  

L’ARTICLE d’ALBERT FERRER al Lermante-EMV.

MANIFEST:

PERQUÈ ESTIMEM EL NOSTRE POBLE, rebutgem enèrgicament que les obres de rehabilitació del teatre romà de Sagunt s’enderroquen perquè esta actuació, donat el seu traumàtic impacte urbanístic, trencarà el desenvolupament urbà, cultural, turístic, social i econòmic del poble.

Demanem a la Generalitat que, des del respecte a la sentència del Tribunal Suprem, estudie totes les alternatives legals que existixen abans de procedir a la demolició perquè si es dóna esta possibilitat complir la sentència serà enfonsar el poble. Es posaria en perill la consolidació del Festival Sagunt a Escena i tants altres esdeveniments culturals –com ara el Festival Grecollatí dins de la Setmana de Cultura Clàssica- que ens resulten essencials per a la promoció turística de la ciutat. Apostem perquè el teatre romà continue sent un teatre i tinga un ús funcional en la seua dimensió educativa i cultural perquè el disfruten saguntins i visitants. Que siga un monument viu i no un monument mort.

Demanem a la Generalitat que els diners que costaria una hipotètica demolició s’invertisquen en projectes de present i futur lligats a la revitalització econòmica i cultural de Sagunt. Que s’invertisquen en el patrimoni saguntí: que s’invertisquen en el museu didàctic del teatre que fomentaria el seu ús educatiu, que s’invertisquen en que el teatre siga un monument accessible per a tots, que s’invertisquen en el Sagunt a Escena, que s’invertisquen en el castell, que s’invertisquen en infraestructures turístiques, que s’invertisquen en plans de dinamització turística, que s’invertisquen en la dinamització del comerç local, que s’invertisquen en millorar el barri jueu, que s’invertisquen en ciutat vella, que s’invertisquen també en el nostre patrimoni industrial.

PERQUÈ ESTIMEM EL NOSTRE POBLE, no ens pronunciem ni a favor ni en contra de les obres de rehabilitació del teatre romà, respectem totes les opinions, però considerem que això és una polèmica que ja forma part del passat i que ha perjudicat molt la ciutat de Sagunt. Ha sigut una baralla estèril que ens ha condemnat a l’oblit i ha paralitzat les inversions en el nostre patrimoni, només cal veure l’estat actual del castell de la ciutat, i que, en tot cas, ha sigut utilitzada políticament i no ha beneficiat als ciutadans.

Perquè estem orgullosos del nostre teatre, perquè estem orgullosos del Festival Sagunt a Escena i del Festival Grecollatí, perquè estem orgullosos del barri jueu, perquè estem orgullosos del castell, perquè estem orgullosos de la ciutat vella, perquè estem orgullosos del nostre patrimoni històric i també de l’industrial, volem fer una aposta definitiva pel futur i que els diners públics de tots els valencians no es malgasten en enderrocar, sinó en construir, que els nostres fills continuen sentint-se orgullosos del llegat que els hem deixat, un patrimoni viu i revaloritzat que siga també orgull de tots els valencians.

SAGUNT, 14 DE GENER DEL 2008

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

VALOR AFEGIT I LA JUSTÍCIA DE VISTA GUERXA.

Avui ha eixit una sentència que, em tem, hi haurem de recórrer. No dic que tots els jutges siguen així, però sí que hi ha una gran quantitat d’ells que tenen poc o gens de contacte amb la realitat del carrer i la societat amb la qual conviuen. Unes oposicions llarguíssimes i profundes, no deixen espai temporal per a saber que es cou en la crua realitat empresarial. tampoc pretenc que ho sàpiguen tan bé com l’exjutge Estivill. Però entre poc i massa, la mesura passa. Enraone de diners, sols, però això és un fet que commina a que les empreses (de no tangibles) perdem l’ànim d’afegir valor d’allò en què treballem……continua amb la carta que vaig trametre al Col·legi Territorial d’Arquitectes de València. Inici del procés judicial que avui ens ha dut a que la nostra demanda fóra estimada parcialment solament. No m’hi done per vençut. Continuaré bregant per a que es faça justícia. Sols dir, que un solar que -es pènsava el propietari- que podia construir 35 habitatges li vam estudiar i treballar per a convertir-lo en locals comercials, necessaris en aquella zona de la població. 52 habitatges i unes 80 places d’aparcament. En diner: un salt qualitatiu i quantitatiu d’1.700.000 € a quasi 4 milions d’euros.  Es fa difícil creure en la qualitat empresarial dels nostres conveïns. Açò no és Suïssa, on es valora el Know How (dispenseu-me el vocable), malahauradament…..anem encara, massa, amb saragüells en aquest país. I açò té un reflex negatiu en d’altres àmbits socials, al meu parer. I hi ha la santa barra de parlar d’innovació, I+R+i, etc. Mots buits de contingut. Paraules, paraules, paraules….que cantaven na Feliu i en Clotas….fa ja molts anys. Allò dels llauradors que deien que la seua paraula valia més que la seua signatura……….irremeiablement s’ha perdut………per sempre més.

I, un hom, es pregunta: Qui és el sr. jutge per a reduir a la meitat els honoraris unilateralment, quan aquest extrem no era motiu de discrepància entre les parts durant el procés judicial ni, àdhuc, durant la vista en cap moment?

Ens sentim en situació d’indefensió manifesta. A més de que les costes serien adjudicades a les parts. I el interessos del principal?
Set mesos de faena de mig despatx, delineants, aparelladors i enginyers, etc. a l’aiguera?
 
Segueix en l’escrit al CTAV…(+)  

 A L’ATENCIÓ  DEL SENYOR A.C.C, ARQUITECTE EN CAP DE VISAT DEL CTAV:                                                                                                                              
A València, a 24 de gener de 2005.

 
 Distingit senyor, el motiu de dirigir-me a Vós és per a demanar-vos que tinga a bé obtenir els honoraris justos corresponents al  treball desenrotllat per la mercantil ESTUDI D’ARQUITECTURA JOSEP BLESA SL, col·legiada del COACV, amb el nº 09168. Este escrit es compon de dos fulls numerats. El promotor i propietari del projecte és el senyor VGS. Al full de ressenya s’hi ha adjuntat fotocòpia de NIF que ens envià el mateix senyor en el mes present. En l’actualitat s’ubica la mercantil XXXXXXXXXXX, SL. Empresa d’exportació, centrada bàsicament, en la ceba. La idea els sorgeix perquè pensen desfer-se’n del centre de logística que s’ubica al dit solar, per dedicar-se en exclusiva a la gestió de l’exportació. Amb la qual cosa, sols els calen oficines, sense centre logístic. L’operació que se’ns comentà, a l’inici, que als volts de falles de 2005, la promoció calia estar en marxa, que és quan desmuntarà el local per a dedicar-lo a la promoció. Això explica l’esforç del despatx per a tenir-ho tot enllestit. En sis mesos de feina intensa hem donat resposta al requeriment del propietari.   Cal avançar-vos que la petició que li formule rau en el fet de l’amistat que m’uneix de més de vint anys i que donades les actuals circumstàncies m’ha posat en una situació molt incòmoda. Cal advertir que s’hi ha aportat el treball “final” consistent en un INFORME TÈCNIC I ECONÒMIC té un rang que es situa entre l’avantprojecte i el projecte bàsic, per a la promoció i construcció d’edificis de vivendes amb locals comercials i aparcaments. D’ací la dificultat de traure uns honoraris objectius. La promoció es situa al solar ubicat a c./xxxxxxxxxx, XXX, i un carrer posterior, al municipi de  XXXXXXXXXXX. Com es pot veure en el plànol de situació i emplaçament. Propietat dels srs. VGS, i son germà. El mateix treball s’ha fet a partir d’un estudi de mercat , fet “in situ” de les diferents promocions que s’estan portant a terme en els darrers temps. Això, explica, les diverses propostes que se han generat per a arribar a la solució final. Per això, fora del treball presentat, s’hi ha afegit les diferents propostes anteriors que vam barallar. Al final vam optar per la flexibilitat donant lloc a un ventall o segment poblacional que pogués donar una iniciativa empresarial més exitosa. Maximitzant-hi el número de peces registrals, i , alhora d’obrir l’accés a gent més forta econòmicament o menys. També establint, ja que donem a dos carrers, un d’ells la via principal de la població i un altre ja secundària. Inserint-hi locals comercials i un bon nombre de places de garatge. Tot això ve donat pel sistema de Gestió de Projectes (Project Management) que tenim implantat en la nostra empresa, on facilitem el desenvolupament integral d’una promoció.  S’hi acompanyen 8 plànols de les diferents plantes, un d’ells corresponent a la secció, ja que els dos carrers es presenten situats sobre plans separats topogràficament considerablement.També s’hi afegeix un informe econòmic de la viabilitat econòmica de l’operació, sempre des d’un punt de vista pessimista. Amb les envistes de desenvolupar-la, com a promotor o bé amb un  partner promotor-constructor, amb els sistema de canvi per obra.
 
La Cronologia:

28/02/2004 (dissabte): entrevista de VGS i Josep Blesa, on el propietari anuncia les seues intencions. 
Mesos de maig a juny: recopilar normativa, plànols, contrastem entre el solar real i el cadastral. Alguna reunió amb el propietari en la seua empresa per constatar i aclarir algun extrem de la forma i propietat del solar.

02/06/2004:
L’arquitecte tècnic Jaume S…….. visita el solar sobre el que s’ubicaran els edificis. S’hi procedeix a establir un planejament d’activitats, tasques i temps. 

03/06/2004
: s’inicia formalment l’expedient, ja que la nostra empresa d’arquitectura és certificada ISO-9001 i ISO-14001 de Qualitat i Mediambient. Amb el nº d’expedient ISO: 04/16. 

23/07/2004
: entrevista de DP, concertada amb anterioritat, amb l’arquitecte municipal (P….S…) on s’aporten un esbossos fets a mà per tal de donar peu a conèixer les limitacions i possibilitats, així com és la interpretació que en fan els tècnics respecte del desnivell entre carrers, donat que l’edificabilitat és la total del solar. Conèixer els criteris en què ens veiem immersos. Com s’interpreta els espais sota-teula, etc. Vinculats a planta inferior o independents, etc.

08/07/2004:
Amb el que ja podem muntar la FITXA URBANÍSTICA. (D……P…..). 

Mesos de juliol, agost:
Josep Blesa i Jaume S………, arquitecte i aparellador, preparen uns esquemes gràfics (ja en Autocad i manuals) i conceptes a implantar en  el disseny. Simultàniament es contacta amb diversos API’s, com per exemple J…… M……., d’Immobiliària Nova de la P…….de V…………, amb algun corredor del mateix municipi, etc. Simultàniament anem preparant l’estudi de mercat i població, baixant informació de les Fonts de l’INE, de la Generalitat Valenciana (Població), etc.

Mesos de setembre, octubre i novembre:
Es realitzen diferent propostes realitzades pels arquitectes vinculats a l’estudi d’arquitectura (J. Blesa, L……….S……… i Jorge L……………) començant-se a destacar, al final aquella  que acompleix més les expectatives. Es contacta amb l’enginyer Industrial F. Nebot (ICS Ingenieros, SL), que ens dóna les “pistes” de la necessitat d’ubicar, quin i on de P. Baixa i superfície un CT (centre de transformació elèctric) i els seus honoraris en tota la promoció.

Principis d’octubre:
El sr. VGS ens comenta sobre la possibilitat  de presentar-li la proposta dibuixada a un promotor “experiment” de la nostra confiança, ja que ell no ho és en matèria de priomoció. Per tant se li demana permís per a mostrar els plànols confeccionats. Ja que són de la seua exclusiva propietat. A la mercantil H………, SL.Se li presenten uns plànols en Autocad, però se li adverteix que estem millorart-los. No obstant se’ls queda per anar estudiant l’oferta.

11/11/2004:
Reunió a les instal·lacions de ………………SL, és a dir, al mateix lloc on es pretén portar a cap la promoció. Estan presents el sr. VGS i sa filla CGG. De la nostra part hi assitim DPe, com a responsable de Qualitat i del departament d’administració i qui subsccriu, Josep Blesa.  Se’ls explica els extrems sobre els que hem fet incidència, se’ls expliquen les diferents plantes, el perquè s’han modidificat les altres opcions, perquè hem cregut convenient no esgotar l’edificabilitat , ja que se n’eixirem de la “forquilla” de mercat, etc. La concepció d’una tipologia novedosa que dóna lloc a traure 52 vivendes, quan en iniciar-se el procés el sr. GS tan sols ens en parlava d’unes 35 vivendes, etc. Establint dos nivells d’economia, uns més poderosos en XXXXXXXXX i un altre més mitjà adreçat a gent jove que és on s’ubiquen dúplex, etc. El sr. GS, ens comenta, que necessita parlar amb son germà, per a convidar-lo a l’operació o saber el preu que li demana per la seua meitat.  Per tal de veure si la promoció la fa ell tot sol i amb la nostra col·laboració en la gestió o amb un  promotor. Per una altra banda que li donem els plànols dibuixat definitius a un promotor experimentat per a ell resituar-se mentrestant.  Quedem, per tant, a l’espera de la seua resposta i signem el FULL d’ISO, que diu textualment dos conclusions: 

1. 
L’informe està fet des d’un punt de vista pessimista.
2.  La propietat considera l’oportunitat de mantindre una propera reunió amb la intenció de continuar avançant el el projecte.  Signat pels quatre assistents. En tornar de la pobla passem per Paterna i li entreguem a la mercantil HXXXXX, SL, un joc de plànols del projecte, -els nostres- sense l’estudi econòmic, per a salvaguardar el secret de l’operació. 

12/11/2005:
Rebem informació de l’oferta de la promotora i constructora HXXXX, SL, que ens envia informació sobre la seua oferta para remetre-li-la al sr. VGS, per a que l’estudie. Se li envia per fax al sr. VGS l’oferta.

12/01/2005:
Sóc convocat pel Sr. VG a les oficines seues  a la localitat, a les 9’00 h. Per a notificar-me que la promoció la realitzarà amb un amic seu promotor, anomenat XXXXXX, SL i que este, ja té el seu arquitecte. Que li passem costos del nostre treball.

14/01/2005:
Ens remet fax de la fotocòpia del seu NIF i el CIF de l’empresa XXXXXXXX, SL. 

      I per a que conste, a fi i efecte, d’obtenir el càlcul que hem comentat en l’encapçalament de l’escrit, i qualsevol altre que poguera derivar-se’n del present assumpte, signe a, València, 24 de gener de 2005.  

 josep blesa i morante, en representació d’ESTUDI D’ARQUITECTURA JOSEP BLESA,SL.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

EL SENYOR DURAN I LLEIDA ELUDEIX EL MEU COMENTARI

Mitjançant el bloc de Saül Gordillo m’assabente que el proper diputat de les Corts Españoles sr. Duran i Lleida, ha obert un bloc. En una de les entrades apareix acompanyat dels srs. Espadaler i Xuclà visiten el pantà de Sau. El títol és impactant “EL WHISKI ÉS PER A BEURE, L’AIGUA PER A BARALLAR-SE“.

Aprofiten, electoralment, el bloc per  a exposar les seues previsions i propostes de com fer minvar l’escassesa d’aigua. Em va semblar un tema interessant i vaig desar-hi un comentari anit. Avui, he retornat per veure si havia passat el “control” i si hi havia resposta a l’efecte. HI veig que ni està el comentari ni tan sols la resposta. Per això us el dese ací mateix. El comentari, crec, que més correcte no pot ser, tanmateix, em tem que he tocat algun punt feble que s’escapa dels plantejaments que té el futur diputat. I fóra bo que gent del seu voltant ens aclarira què pensa fer tal i com jo li plantege la crua realitat de l’aigua, les infrastructures, etc, des d’un punt de vista territorial i global. Donat com tenim les peces a l’escaquer.

En al·lusió, i que conste, per endavant, que al Sr. Duran me l’admire. Tan debò en tinguérem uns quants per ací baix. Sobre el títol m’he recordat de l’entrevista a d’aquell coronel escocès que es passà mitja 2ª guerra mundial perseguint el general Erwin Rommel, la guineu del desert, per tot Àfrica. I que deia: vam anar durant tres mesos batallant a tal lloc del sud,….i sense una gota de whisky, després quatre més i………….sense tastar ni una gota de whisky, i sis més pel nord del Marroc, ….i sens una gota de whisky…..fins que el periodista li va interrogar:

Què no hi tenien aigua? i el coronel escocès li va etzibar:
 
Mire, fill, en aquelles circumstàncies ningú no pensava en dutxar-se.  

Doncs, m’he sentit com el militar aquell escocès…….de fet el vaig guardar perquè no tenia totes amb mi que el pengessen. La tècnica ens ajuda a intervenir en els afers que ens afecten, heus ací la meravella dels temps actuals. Malgrat que no el puc votar, malhauradament, sí puc influir-hi. 

Ah, fotre!!!! i com s’assemblen en Josep Antoni i n’Erwin !

El comentari, si voleu, el teniu al “vull llegir…+”


Hola sr. Duran:
Abans de tot felicitar que, per fi, algú de primer rang, tinga bloc i s’hi puga desar comentaris. Vaig estar a l’Octubre en la seua intervenció de presentació del seu llibre de fa un mes aproximadament. Com sap molt bé, el tema de l’aigua és candent ací baix. El PP valencià l’utilitza “electoralment” tothora i durant tota la legislatura. Amarat del gran perill català, com no podia ser altrament. Vós eixireu elegit diputat per BCN a Corts Españoles. Vós representareu la voluntat dels votants de la dita província. Tanmateix sou, i sereu, no ja el representant de 7’6 M, sinó de 13 M. No parle ja de llengua, cultura, etc….. sinó de que la necessitat d’aigua, d’infrastructures, etc. en ple segle XXI no es poden contemplar des d’una visió curta dins d’una circumscripció administrativa. Sí Sau és una foto de precampanya. El Priorat, els Ports, l’Alcalatén, la Marina han d’ésser motiu també de la vostra preocupació. Perquè tot el territori va sempre “lligat”, com també les seues gent. Exercici que mai, des de CiU s’ha fet. No és qüestió, com li va etzibar a l’Eliseu Climent que quan el visitava era per  a “pidolar” diners. Els temps i -les circumstàncies- han canviat. Ni es pot entendre la xarxa d’aeroports, ni de ports, ni de ferrocarrils, ni d’abastiment d’aigües d’una manera unilateral.  Han passat 35 anys i vostès encara no tenen cap cap de pont ni a les Illes ni a  València. Sí podran intentar portar aigua des del Roine, però vostès, sols, no tenen pes específic suficient per a portar-ho endavant. Com també passa amb l’energia elèctrica. I aquesta és una assignatura pendent per defecte de miopia aguda volgudament expressada i amagada.

Com hi veig que porta a la vora els senyors n’Espadaler i en Xuclà, pregunte-los si vaig errat o què ?

Cordialment. Gràcies de bestreta, hi reste tot esperant resposta.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

LLEI DE BOYLE I MARIOTTE


Química i Física recreatives
Assumpte:
EXAMEN DE  FÍSICA-i-QUÍMICA

Pregunta:
 ¿És l’Infern exotèrmic (desprén calor) o endotèrmic (n’absorbeix)?

La majoria d’estudiants escrigueren llurs comentaris, lacònicament, sobre la Llei de Boyle-Mariotte (el gas es refreda quan s’expandeix i  s’escalfa quan es comprimeix).

Un estudiant, tanmateix, escrigué el següent:

En primer lloc ens cal saber en quina mesura la massa total de l’Infern varia amb el temps. Per a això ens cal saber a quin ritme entren les ànimes a l’Infern i a quin n’ixen. Tenint en el ben entès, que una volta dintre de l’Infern, les ànimes ja no n’ixen d’ell. Per tant, no s’hi produeixen eixides. En quant al nombre d’ànimes que hi entren, vegem què diuen les diferents religions:
 
la majoria d’elles declaren que si no pertanys a ella, aniràs a l’Infern. Donat que hi ha més d’una religió que així ho expressa, i donat que la gent no pot pertànyer a més d’una, podem concloure que totes les ànimes van a l’Infern.

Amb les taxes de naixements i morts existents, podem deduir que el nombre d’ànimes en l’Infern creix de forma exponencial.

Vejam ara, com varia el volum de l’Infern: segons la Llei de Boyle-Mariotte, per a que la temperatura i la pressió de l’Infern es mantinguen estables, el volum s’ha d’expandir en proporció a l’entrada d’ànimes. N’ni ha dues, a partir d’ací, de possibilitats:

segueix en el “Vull llegir +”

1. Si l’Infern s’expandeix a una velocitat menor que l’entrada d’ànimes, la temperatura i la pressió a l’Infern s’incrementaria fins que aquest es desintegrara.

2. Si l’Infern s’expandeix a una velocitat major que l’entrada d’ànimes, la temperatura i la pressió minvarà fins que l’Infern es congele.

¿Quina possibilitat és la vertadera?

Si acceptem el que em digué l’Empar en el primer curs de carrera “farà fred a l’Infern abans d’anar-me’n jo al llit amb tu”, i tenint en compte que anit em vaig gitar amb ella, la possibilitat nombre 2 és la vertadera i, per tant, donarem per bo i cert que l’Infern és exotèrmic i que ja està congelat.

El corol·lari d’aquesta teoria és:

Que donat que l’Infern ja està congelat, ja no n’accepta més d’ànimes, doncs, està extingit; deixant el Cel com a única prova de l’existència d’un Ésser diví, el que explica per què, anit, l’Empar no parava de cridar:

¡Ooooh, Déu meu, ooooooh! Déu meu,………! 

Òbviament l’estudiant aprovà amb excel·lent.  

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

SIGNES GLIPTOGRÀFICS.

Els signes de pedrapiquer és un element afegit que ens lleguen del passat els constructors i que als monuments valencians no s’ha estudiat d’una manera sistemàtica i que considerem d’una importància rellevant. Els quals ens poden fer llum, a nivell documental i històric, per tal d’esbrinar els moviments del constructors d’aleshores, les etapes de construcció d’un edifici o conjunt, etc. Manta vegades, en no tenir documentació fefaent escrita, hem de recorrer a determinar aquests signes o marques de pedrapiquers que, a hores d’ara, llur estudi encara es troba a trenc d’alba. Estudis parcials i individualitzats en cada construcció, sense lligam entre sí, no ens donen una visió de conjunt del desenvolupament constructiu de dalt a baix del nostre país, a diferència de l’Aragó o estudis francesos

        

. Cal destacar-ne els de Poblet, Santes Creus, Hospital de St. Miquel de L’Espluga de Francolí, els de la Seu Vella de Lleida, Montblanc, Vallderoures (La Franja de Ponent) i a València (la Llotja, Miquelet, St. Nicolau, Sant Joan del Mercat, etc.) que sense una sistematització no podem tenir una idea clara de la funció d’aquests signes lapidaris. Observe´s que sí que n’hi ha unes línies de treball a tota l’àrea occidental del nostre país que ben bé caldria d’aprofitar-ne.
Malgrat l’obscurantisme que presideix aquests signes i la diversitat d’opinions que genera la interpretació dels gliptògrafs, doncs, uns creuen que es tracta de distintius gremials, d’altres de pedreres, d’altres de signes d’identificació familiar, de clan o colla, d’altres d’una mena de control de faena realitzada en la jornada. Tots en tenen els seus pros i contres. 
Si per una banda sembla lògic que tingués un caràcter econòmic en una certa època, p.e. tenim el cas d’Arnau Sanç (o de les Meses) de Lleida contractat a Tarrés, per la seua rapidesa, que tallà 2000 carreus entre l’11 de juliol i el 12 de novembre l’any 1.397; per contra ens trobem signes que portarien una bona estona a confeccionar, degut a afiligranament, la qual cosa contrasta amb el caràcter lucratiu anterior.

Si ens remuntem als temps de signes de Creta, Knossós, etc. trobem que eren fruit d’una significació cabalística i esotèrica, que després de l’edat Mèdia desemboca en casos com el de J. de Herrera i francmasoneria en època moderna. 
Les gliptografies que ens preocupen en aquest treball -les medievals- que van des del segle XII fins a les acaballes del XVI, sembla que al nostre país, siguen més aviat fruit tant de signes identificatius de clans o familiars en el sentit ampli del terme, doncs ens explicaria la simultaneïtat de signes en llocs diversos i la durada temporal al llarg dels segles que supera la consideració individualitzada d’un personatge – atesa la transmissió de coneixement constructiu de l’època- com per, d’altra banda, servir de control de faena elaborada al cap de la jornada. I la cobrança corresponent a cada colla.


Dues qüestions hi han enterbolit l’estudi de les marques de pedrapiquer al Temple de St. Vicent de la Roqueta : d’una banda el caràcter NO OFICIAL,  d’aquest estudi universitari i els subsegüents entrebancs i impossibilitat per tal d’accedir a cobertes per explorar contraforts; a més de la manca de possibilitats de picar (fer-hi cales) per veure les fàbriques puix en la majoria de casos són protegides mitjançant revocs, eixalbats, etc. posat que es tracta d’una parròquia en servei de culte en l’actualitat. La impossibilitat d’accedir al claustre renaixentista, malgrat tots els esforços que s’hi han esmerçat, doncs el mur septentrional hi ha marques, com sabem, i que d’una manera esquemàtica han introduït Amadeu Serra i Francisco Soriano al seu llibre de "San Vicente de la Roqueta".

De l’altra que en desmuntar les voltes i murs gòtics als segles XVII i XIX molts carreus antics varen ser reutilitzats en d’altres zones inferiors i que han estat ocultes rere la protecció de revestiments continus, i que ens impedirà de conéixer les colles que van intervindre a cada zona i època.

No obstant està prevista a l’estiu vinent una intervenció duta avant per en Manuel Galarza i Tortajada sobre el mur meridional que ens deixarà a la vista tot el mur per tal adobar la remuntada d’humitats per filtracions del subsol. Amb la qual cosa podrem esbrinar noves marques.
Les marques que hem pogut detectar estan en zones accessibles i que fruit del despreniment dels revestiment hi ha deixat a l’aire els carreus.

En aquest anex anem a presentar els signes lapidaris que hi hem detectat, tot i que és un camp per explorar en profunditat en St. Vicent i que ens donarà força coneixement i si cap sorpreses. Les marques trobades a la façana davantera caient a c/ de St. Vicent són originaris per la seua situació baixa i pertanyents a un mur original que avançava sobre el carrer i que conformava el mur de cadascuna de les capelles laterals a l’absis. Els de la Capella de la Comunió ( Cap. del Crist del Rescat. Segle XVII) són reutilitzacions de carreus desmuntats.

Tot i que no es tracta d’una marca de pedrapiquer cal esmentar-hi i comentar un carreu trobat al mur meridional, al qual adjuntem fotografia, que té treballat, en relleu, una mena d’arbre o cep i dos xanglots de raïm o móres dins d’un triangle isòsceles ; a més a més, d’una mena de cercle a l’angle superior esquerra. Com han deduït Serra i Soriano pot tractar-se d’un carreu reutilitzat pertanyent a un fris del mateix tall dels que decoraven les esglésies i basíliques d’època visigoda (segle VII) com per exemple el fris que recorreix els murs exteriors de Quintanilla de las Viñas (Burgos, Espanya).

Seran acompanyats de la fotografia de cadascú i un plànol general reduït en planta de la situació. En alçat, la seua situació es troba al plànols generals de patologies que els en detecta, ajudats de la llegenda. Afegim els signes detectats per A. Serra i F. Soriano del mur nord. D’altra banda hi introduïm un resum de diversos signes més significatius i coincidents amb els de St. Vicent d’altres monuments com ara : Poblet, Montblanc, Lleida, Vallderoures, Miquelet, etc.

SIGNES COMUNS LAPIDARIS D’ALTRES LLOCS I MONUMENTS.


Vallbona de les Monges
Santes Creus
Ermita de St. Ramon ( Pla de Cabra)
Seu Vella de Lleida
Verdú
Conesa
Cervera
Montblanc
Monestir de Poblet
Hosp. St. Miquel (l’Espluga de Francolí)
Vallderoures
Bellpuig
Llotja de València
Miquelet
Sant Nicolau
Sant Joan del Mercat

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

ENHORABONA REI EN JAUME.

282. E quan uench altre dia a hora de uespres enuiam a dir al Rey e a Raiç Abulhamalet, per tal que sabessen los christians que nostra era Ualencia, e que negun mal nols faessen, que metessen nostra senyera en la torre que ara es del Temple. E els dixeren quels playa. E nos fom entre la   -320-   rambla el reyal915, e la torra, e quan uim nostra senyera sus en la torre descaualgam del caual, e endreçam nos ues hoirent, e ploram de nostres vyls, e besam la terra per la gran merce que Deus nos hauia feyta.

Dedicat a la gran, sensible i tendra Sílvia Martínez. d’Amer.
He penjat un vídeo amb el toc de campanes manual des del Miquelet; que el gremi de campaners de València, ha reintroduït amb el volteig i tocs tradicionals, tot desconnectant el fluid elèctric, a més de recuperar els diferents drings. Bo i mercés al gran Francesc Llop i Bayo, fill del campaner de la Seu de tota la (meua) vida. Qui ha reorganitzat el tema i l’afecció nova, a nivell europeu, des d’ací estant, en tot allò relacionat amb la recuperació dels tocs eclessials.  

En contra del que diu Vicent Partal he de dir que El Penó de la Conquesta fou hissat a dalt de la torre d’Alí Bufat de la porta de Bab al-Sakhar. Situada als environs de la actual plaça del Temple, front el riu (la rambla) i a l’altra banda el (Palau) reyal. La torre fou enderrocada l’any 1865 i el Palau Reial (prop dels actuals Vivers i c/ General Elio) queia a l’altra banda del riu, també enderrocat pels propis valencians davant la invasió imminent del Francès per tal dificultar el seu setge i enrocament des del Palau.

Aquest text del Llibre dels Feyts ha d’ésser una reelaboració doncs ni el Temple (dels templers) ni el Palau Reial podien estar fets, crec.

Òbviament el Penó no fou aixecat des de les torres de Quart (de Poblet) que és a ponent de la ciutat i està allunyada del riu o rambla a bastant distància. En morir el rei fou dipositat a l’abadia de Sant Vicent de la Roqueta (creada i depenent de Poblet). Quinze anys després eren traslladades les seues despulles, definitivament, al Monestir de POBLET. 

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari