Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

REFLEXIÓ ACTUAL D’EN MANUEL CASTELLS

"How would you ask today’s social question? What are in your opinion the next steps that have to be taken in order to develop a more convincing idea of sustainability?

I am a researcher, not an idealogue, and I never say what must be done. However, I can see that people all over the world are increasingly critical of a civilization that has extraordinary technological and cultural potential and yet sees the persistence of humankind, together with increasing inequality, and dangerous environmental deterioration that may threaten the survival of our species (not of the planet, of us in the planet). In this sense the global movement against corporate globalization has been an important voice to activate a necessary debate about our current model of growth and social organization. Architects and planners, as experts in spatial forms of livelihood, have a major role in influencing the debate. This is indeed a political debate, but can be and must be informed by analysis and alternative design."

– Manuel Castells, in conversation with Florian Sauter and Christian Schmid in Natural Metaphor: Architectural Papers III, edited by Josep Lluis Mateo (2007).

Si pitgeu al "Vull llegir la resta..." hi ha la traducció 
Quina seria la qüestió social d’avui en dia?
Quins són, en la seua opinió, els pròxims passos que s’han d’emprendre en l’ordre social per a desenvolupar una idea més convincent de sostenibilitat?

Sóc un investigador, no pas un ideòleg, i mai no dic què s’ha de fer. Tanmateix, puc veure que qui habita, a tot arreu del món, és cada vegada més crític amb una civilització que té un potencial tecnològic i cultural extraordinari; i tanmateix, veu la persistència de la humanitat, juntament, que augmenta la desigualtat, i alhora és perillós el deteriorament mediambiental que pot amenaçar la supervivència de la nostra espècie (no ja la del planeta, sinó, la nostra al planeta).

En aquest sentit, el moviment global en contra de globalització corporativa ha estat una veu important per activar un debat necessari sobre el nostre model actual de creixement i organització social. Els arquitectes i els urbanistes, com a experts en formes espacials d’habitar i viure, tenen un paper essencial, i influent, en el dit debat. Açò és, en efecte, un debat polític, però ha de ser més conformat per l’anàlisi i el disseny alternatiu."

Manuel Castells, una conversa amb Florian SauterChristian Schmid en Natural Metaphor: Architectural Papers III, edited by Josep Lluis Mateo (2007).

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

SOLER I KOEMAN L’ENCERTEN.

Aquest post el volia deixar immediatament després de la comunicació, ahir, però no he tingut temps. L’expulsió de Cañete i Albelda.
Volia manifestar, com a seguidor del club, la meua sincera enhorabona per la decisió presa pel president, el preparador tècnic i l’entrenador.
Altrament, m’ha estrenyat els comentaris contraris a aital decisió. Quan, crec, que ha estat la correcta i caldria que hagués estat presa molt abans. Mai he estat un pro Quique, ben al contrari, des d’un mes abans de fitxar-lo, ja n’era. Amb Ronald, pot començar una nova singladura de l’equip. Un fer net. Ha estat important per un motiu tàctic. Si pelen a dos dels puntals de l’equip, més o menys emblemàtics, la resta s’haurà de col·locar els "dodotis" . I anar pujant gent de sota pot donar més ganes i garra al conjunt. Gent, com dèiem fa dècades, que senta la samarreta. Ja sabem que els "emblemàtics" estan per negocis privats que per la sort del club. Gimnassos, immobiliaris, publicitat, etc. Sempre ha vingut gent que ha desplaçat un hom, que sí sentia la samarreta; i pense i molt amb l’immens n’Andreu Palop.

Cal dir que he estat molt crític amb Joan Soler, per com s’ha deixat utilitzar, i com ha utilitzat l’entitat, malgrat que fóra d’ell accionarialment; tot impel·lit tant, pels poders públics, com per son pare. Deixant de banda, aquestes actuacions, que li han fet penjar-li la llufa de "tonto útil" li envie una salutació cordial en aquestos moments difícils, de malaltia molt greu, que cal que supere. M’ho diu un amic de l’entorn proper a ell. Com després de superar un tràngol fotut, un hom, es replanteja les coses fondes de la vida. I aquest és el seu cas i el moment, quan TOT quede arrere:

Perquè no es plantegem a mig i llarg tèrmini la consolidació d’un nou model?
A Anglaterra, Alemanya, etc., els entrenadors duren lustres i tenen trajectòria per implantar paradigmàticament el seu futbol, al futbol llatí són de temporada. I de vegades, ni això. Treballant la pedrera, etc. Actualitzar els orígens podria ser la línia crítica més eficaç, per a que el club esdevinguera un club de referència europeu. Confie, encara que li costarà d’aterrar, en Koeman. Demane un vot de confiança a mig tèrmini. 

PS: ja sabem que és una SAE; privada, però això no lleva de tenir un sentiment envers el club. Els periodistes, ignorants a balquena, encara, a tot arreu, deien si s’havia tornat "boig", si era un neòfit del futbol, si era el pare granota, caradexiquetambigot, etc.
 
Supose que el tractament, de xoc, que se li ha aplicat no és d’aquells que et pot deixar imdemne, precisament.

Endavant Soler !

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

QU’EST QUE C’EST UN ÉTAT?

Joan Fuster contava que en una trobada d’intel·lectuals  d’ací i d’allà , fa anys, la diferent concepció del món que hi havia. Deia, irònic, que mentre el bo de Dámaso Alonso anava matant-se les mosques amb palmades sobre la calba, Espriu venia a dutxar-se unes quatre vegades diàries. Sempre a remull, ironitzava el suecà.
Evidentment, el resultat de la trobada fou un fracàs. Un més.

Aquests dies, en què s’ha posat en voga allò de la ronya, més o menys encrostada, m’ha fet recordar, altrament, una altra cosmovisió de la política. De retop, també, la nostra immaduresa, escenificada pels nostres dirigents. Vull dir, els de casa, els "nostres". Aquells que tenen, dins del seu si intern, l’assumpció per a aquesta societat, un estatus equiparable a la resta de societats que anomenen "civilitzades". I parlant-ne de grau de civilització – i d’ètica-, que hi hauria de portar-hi endossada, m’arriba un correu, que m’envien la mitja ronya d’izquierdas. Malparlant de l’altra mitja ronya de derechas.

Fa anys, que hem après, que un estat és una màfia que ha excel·lit. Que, fins i tot, es presenta a l’ONU, amb tots els ets i uts.

Mirant, que no m’he errat en posar els colors, i que si els ajunte em dóna un, de resultat, conjunt fantàstic, d’allò que és i era, la Democràcia Orgànica.

Si pitgeu al "Vull llegir la resta…", trobareu el correu que m’envien, tot i ser bastant partidari de banys, dutxes, etc, a l’estil del sr. Espriu, deteste portar-ne tantes, de colònies, doncs, a mi realment, el que m’agrada i encisa, és l’essència i el perfum.

Estic convençut que us agradarà, som unes merles blanques, impol·lutes !.
Dit altrament: som del que no n’hi ha.
En parla de l’AVE, eixe anhelat tren que unirà Alacant i Perpinyà, en breu. Serà veritat?
 INFORMACIÓ SOBRE ‘EL AVE’

SABÍAS QUE EL MINISTERIO DE FOMENTO DEL PARTIDO POPULAR CREÓ Y ENCARGÓ A UN ORGANISMO AUTÓNOMO, PERO DEPENDIENTE DE ESTE MINISTERIO, LA EJECUCIÓN DE LAS OBRAS DEL AVE MADRID-BARCELONA, Y QUE ESE ORGANISMO SE LLAMA GIF (GESTOR DE INFRAESTRUCTURAS FERROVIARIAS)?
 
¿SABÍAS QUE LA PRINCIPAL EMPRESA A QUIEN, EL GIF, ADJUDICÓ REALIZAR LAS MULTIMILLONARIAS OBRAS DEL AVE MADRID-LLEIDA ES UNA UTE (UNIÓN TEMPORALDE EMPRESAS) CONSTITUIDA POR COBRA Y POR UNA EMPRESA ITALIANA DEL GRUPO DE BERLUSCONI?
 
¿SABÍAS QUE ESA OPERACIÓN TUVO UN COMISIONISTA QUE SE HA EMBOLSADO 8.000.000.000 PTS. (OCHO MIL MILLONES DE PESETAS DE LAS DE ANTES), O LO QUE ES LO MISMO, 48.000.000 DE LOS ACTUALES EUROS, POR INTERMEDIAR ENTRE LAS EMPRESAS ADJUDICATARIAS Y EL GIF?
 
¿SABÍAS QUE EL NOMBRE DE ESE COMISIONISTA ES ALEJANDRO AGAG?
 
¿SABÍAS QUE AGAG CONTRAJO MATRIMONIO CON LA HIJA DE AZNAR,
EN EL REAL MONASTERIO DE EL ESCORIAL, EN PRESENCIA DE BERLUSCONI Y BLAIR COMO INVITADOS DE HONOR, EN UNA CEREMONIA QUE PUEDE CALIFICARSE TAMBIÉN DE REAL POR EL PROTOCOLO Y LOS GASTOS DERIVADOS PARA EL ESTADO?
 
PUES YA LO SABES, EL BRAGUETAZO NO LO DIO ÉL, LO DIO JOSÉ Mª AZNAR. CON EL AVE A GUADALAJARA
 
¿SABÍAS QUE EL AVE EN GUADALAJARA, NO PARA EN GUADALAJARA CAPITAL? LA PARADA DEL AVE EN GUADALAJARA ESTA EN EL TÉRMINO MUNICIPAL DE YEBES. ESTE SITIO ESTÁ A 10 MIN EN COCHE DE GUADALAJARA CAPITAL,POR UNA VIEJA Y TORTUOSA CARRETERA DE CARRIL ÚNICO. SABIENDO QUE EL TREN NORMAL DE GUADALAJARA A MADRID TARDA 37 MIN, Y QUE EL AVE ‘SOLO’ TARDAR 27 MIN (Y EL BILLETE VALE MUCHO MÁS), PARECE CLARO QUE NADIE DE GUADALAJARA VA A IR A YEBES A COGER EL AVE. ENTONCES, ¿QUE SENTIDO TIENE HACER LA PARADA DE AVE EN YEBES ? PUDIENDO HACERLA EN GUADALAJARA?
 
SIGUE LEYENDO Y TE LLEVARAS UNA SORPRESA…
 
EL NEGOCIO ARRANCA EN 1998 CUANDO EL
PP DECIDIÓ COLOCAR LA ÚNICA ESTACIÓN DEL AVE MADRID-LLEIDA, A SU PASO POR GUADALAJARA, EN LA PEQUEÑA LOCALIDAD DE YEBES. LA DECISIÓN FAVORECIA A FERNANDO RAMÍREZ DE HARO, ESPOSO DE ESPERANZA AGUIRRE (PRESIDENTA DE LA COMUNIDAD DE MADRID), Y A SU FAMILIA QUE POSEEN EN ESTE MUNICIPIO Y EN SUS ALEDAÑOS MILES DE HECTÁREAS.
 
RAMÍREZ DE HARO Y SUS HERMANOS TIENEN 1610 HECTÁREAS REPARTIDAS EN CINCO FINCAS, SE LAS COMPRARON EN 1987 A SU MADRE A CAMBIO DE UNA RENTA VITALICIA ANUAL, ESCASAMENTE SUPERIOR AL MILLÓN DE PESETAS.
 
EL PRECIO DE ESTE SUELO RÚSTICO, AÚN NO HA SIDO RECALIFICADO,SERÍA HOY DE 1000 MILLONES DE PESETAS.
 
PERO LA MÁS BENEFICIADA DE ESTAS REVALORIZACIONES ES LA TÍA DEL MARIDO DE ESPERANZA AGUIRRE, TERESA MICAELA VALDÉS. LOS ANDENES DE LA ESTACIÓN DEL AVE HAN IDO A PARAR A SUS TIERRAS. DESPUÉS DE LAS PERTINENTES EXPROPIACIONES DE FOMENTO, ELLA HA DECIDIDO CONSTRUIR UNA URBANIZACIÓN, VALDELUZ, DE MÁS DE 9000 VIVIENDAS.

LOS TERRENOS DE ESTA FUTURA URBE EN YEBES, MÁS CONOCIDA COMO ‘AVELANDIA’ FUERON RECALIFICADOS EN 2001 EN UN PLAN DE ORDENACIÓN URBANA. ESTE SUELO ES PROPIEDAD DE EL ARVEJAL, SL, CUYOS DUEÑOS SON TERESA MICAELA VALDÉS Y SUS HIJOS, PRIMOS DE ESPERANZA AGUIRRE.
 
MICAELA LE OTORGA A ESTAS TIERRAS UN VALOR DE MÁS DE 8.000 MILLONES DE PESETAS. EL ARQUITECTO MUNICIPAL DE YEBES ES JAIME DE GRANDES, HERMANO DE LUIS DE GRANDES, DIPUTADO DEL PP,Y DE LORENZO DE GRANDES, JEFE DE PRENSA DE LA ASAMBLEA DE MADRID POR LA PRESIDENTA DE LA CÁMARA, CONCEPCIÓN AGUIRRE. QUÉ CASUALIDAD, ¿NO?

DIFUNDE ESTE MENSAJE, YA QUE POR LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN ES IMPOSIBLE ENTERARSE.
HAZ QUE TODOS TUS AMIGOS SE ENTEREN. POR UN INFIERNO MÁS DIGNO…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari