Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

Arxiu de la categoria: General

Unifamiliar a Nàquera (Camp de Túria)

A la partida de Les Llomes. La coberta adopta eixa forma tan estranya, precisament, per estar encarada vers migjorn, i recollir la incidència máxima del sol, en ser composta de plaques fotovoltaiques i d’escalfar aigua corrent sanitària. Per la mateixa raó oposada, el fenestratge de la façana nord -envers la tramuntana- és pràcticament inexistent.

  1. Els plànols.

2. Les vistes tridimensionals

3. Un vídeo per a acabar-ho d’entendre

Publicat dins de General | Deixa un comentari

València, clara València

He trobat aquest magnífic vídeo elaborat per Gonçal Vicenç i Bordes a partir d’un poema d’en Toni Mestre, musicat pel cronner i cantautor Lluís Miquel Campos i una selección d’imatges que reflecteixen els antics escenaris on va transitar la meua infantesa i els nous de la Nova València, on s’hi expressen les immenses potencialitats latents del Cap-i-Casal.

D’en Toni Mestre, deixaré un parell d’enllaços que servisquen per a saber qui fou.

D’una banda què es va dir a  Vilaweb el dia del seu traspàs Commoció al valencianisme per la pèrdua de Toni Mestre

I d’una altra l’escrit que vaig fer al present bloc propòsit de la seua pèrdua mentre queien les meues llàgrimes al teclat.   Ací teniu l’enllaç.

Aprofite l’avinentesa per a reclamar que se li dedique un carrer  a la ciutat que ell tant amà, que tan el va vil·lipendiar i tan poc l’ha vindicat.

 

Publicat dins de General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Els gitanos de Paterna (l’Horta Oest) i la seua lluita: “La Mola és nostra”

Tres anys vaig viure a Paterna, el temps en que cresqueren els meus fills fins a fer-se fadrins. I puc assegurar que el que diuen aquests veïns de la barriada de l’Alborgí en el documental és ben cert. Molts d’ells gitanos, tan valencians com qualsevol altre paternenc.

Que aparega la foto d’un ex-ministre i ex-president de la Generalitat Valenciana no és casual, en marxar a Madrid deixà una societat dedicada a captar terrenys per a benzineres i altres batzucades immobiliàries de resultats inútils. Com el cas de la Mola de Paterna, on els barrancs de la Vallesa, d’En Dolçà (o l’Endolçà com diuen erròniament, crec), el Pla del Pou, la Coma a l’altra banda de l’autovia, etc.

Seria  el “pa per demà, i fam per a sempre”.

Precisament en una zona que va des de Mont-Olivar/Camp-Olivar fins l’Eliana i està agombolada de centres comercials i complexos d’esplai que tant de mal están fent a la concentració de les viles i ciutats com explica Francesc Muñoz al seu llibre  “Urbanalización“.

Urbanalizaci—n MU„OZ.fh11

Darrere de tot això està el COMPLEJO MEDITERRÁNEO, (punxeu l’enllaç per a entendre el projecte) un lloc que volia ser un port franc per a lliure comerç sense taxes ni impostos, bàsicament per a la importació de productes xinesos, en base a fer importacions amb un topall de menys de 100.000 €.  És a dir, estem parlant de construir el complex comercial, com a alternativa a la “zona franca” quatre quilòmetres terra endins del complex comercial més gran de tot Europa: 300.000 metres quadrats, que arranaria 1’4 milions de metres quadrats de Parc Natural.

Sembla ser que el Consell del Botànic, especialmente el Secretari Autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Julià Álvaro i Prat, ha tombat el projecte per qüestions mediambientals i manca d’abastiment d’aigua sufient per l’enorme volum, però no té rèplica que atraga l’interès de la ciutadania en general com fer un Parc Forestal amb tots els ets i uts, a només quatre quilòmetres fora de la Ciutat de València i proper al complex universitari de Burjassot.

En rescabalament de Manel Martí i Alfons Montserrat.

En rescabalament de l’honor del meu amic Manel Martí , arquitecte i regidor d’urbanisme, i del batle d’Alcanar -i amic també-, Alfons Montserrat.
Arxiven tan sols ?

On queda el dret a l’honor?

La calúmnia i la difamació banals poden quedar sense pena?

Als falsos denunciants els n’eixirà debades?

O sols era una (mal) calculada estratègia “política” trenada des de les clavegueres de l’Estat per a emporuguir els canareus?

http://www.diaridetarragona.com/ebre/45810/arxiven-la-causa-sobre-ladjudicac

 

 

jblesafoto

1991. Paiporta, quan quasi ningú no ho feia.

Són tantes les coses compartides durant trenta anys que, tot sabent del seu recte tarannà,  en saber de l’acusació vaig deduir que les acusacions s’estimbarien contra el mur d’ètica que posseeix.

Cover Photo

 

io-dobres-a-lajuntament-dalcanar

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

The Architecture Of Insecurity

By Alan Watts

Is it possible to observe without the thinker? I look at everything with
an image, with a symbol, with memory, with knowledge. I look at my
friend, at my wife, at my neighbor, at the boss, with the image which
thought has built. I look at my wife with the image I have about her,
and she looks at me with the image she has about me: the relationship is
between these two images. This is a fact,it’s not an invention on my
part,it’s a fact! Thought has built these symbols, images, ideas. Can I
look, at first, at a tree, at a flower, at the sky, at the cloud,
without an image? The image of the tree is the word I have learned which
gives a certain name to the tree, tells its species and recalls its
beauty. Can I look at that tree, at that cloud, at that flower, without
thought, without the image? That’s fairly easy to do, if you have done
it. But can I look without the image at a human being with whom I am
intimate, whom I consider as wife, husband, child? If I can’t, there is
no real relationship: the only relationship is between the images that
we both have. So, can I look at life, the clouds, the stars, the trees,
the river, the bird on the wing, my wife, my child, my neighbor, this
whole earth -can I look at it all without the image? Though you have
insulted me, though you have hurt me, though you have said nasty things
about me or praised me, can I look at you without the image or the
memory of what you have done and said to me?Do see the importance of
this, because it’s only a mind that has retained the memories of hurt,
of insult, that is ready to forgive, if it is at all inclined that way. A
mind that is not storing up its insults, the flatteries that it
receives, has nothing to forgive or not forgive; therefore there is no
conflict. Thought has created these images, both inwardly and outwardly.
Can the images come to an end, and thought look at everything in life
afresh? If you can do this, you will find that without your conscious,
deliberate effort to change, change has taken place, a radical change.
Most people are ambitious; they want to be somebody: authors, painters,
businessmen, or politicians. Priests want to become archbishops. Thought
has created this society and sees the advantage of becoming powerful,
dominant, an important person, which happens only through ambition.
Thought has created the image through observation of the man in power
and wants the pleasure of owning a big house, having a picture appear in
the papers, and all the rest of it. Can one live in this world without
ambition, without the image of pleasure which thought has created? Can
one function technologically, outwardly, without this poison of
ambition? It can be done, but it is possible only when we understand the
origin of thinking and understand actually, factually, the unreality of
the division between the observer and the observed. Then we can
proceed, because then virtue has a totally different meaning. It is not
the moral virtue of an ugly, corrupt society, but virtue which is order.
Virtue, like humility, is not something to be cultivated by thought.
Thought is not virtuous; it is bourgeois, petty, and thought cannot
possibly understand either love or virtue or humility.

 

https://www.youtube.com/watch?v=b6Fvp8XyJys#t=473

Publicat dins de General | Deixa un comentari

BASES PER A UNA POLÍTICA 100 % RENOVABLES

full: 1 COL·LECTIU PER A UN MODEL ENERGÈTIC I SOCIAL SOSTENIBLE març 2015 LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA DEL SEGLE XXI BASES PER A UNA POLÍTICA ENERGÈTICA 100% FONTS RENOVABLES

full: 2

NOTA BREU

Avui gairebé ningú dubta sobre la necessitat de transitar vers un nou model energètic que substitueixi l’actual. Els símptomes d’esgotament dels recursos, els conflictes armats pel control dels dar- rers recursos, els impactes greus sobre els sistemes ecològics i els éssers vius i el perill de més accidents nuclears son indicadors clars de que estem en plena franja d’alerta on cal actuar i prendre decisions de futur. Sense cap mena de dubte, la transició vers un nou model basat en l’aprofitament de les fonts d’energia renovable és la via de sortida d’un sistema que agonitza i d’entrada a un nou model de futur i possibilitats garantides de progrés. Afortunadament, avui dia tenim al nostre abast les tecnologies per afrontar aquest nou model i Catalunya disposa de recursos renovables en escreix per assegurar i garantir les nostres necessitats energètiques amb un model energètic basat en el 100% de fonts renovables. Estudis ben fonamentats així ho corroboren i, a més, demostren que aquesta transició representa un gran estalvi econòmic en la compra de combustibles fòssils, alhora que una internalització en el propi teixit productiu de la riquesa que genera, creant nous llocs de treball de totes les qualificacions i especialitats i potenciant l’autoestima per- sonal, social i com a país. L’índex de «pobresa energètica» que, avui dia ja afecta a més de 200.000 famílies a Catalunya, es un altre toc d’alerta que ens avisa que la tendència al creixement dels preus de l’energia junt amb la precarietat laboral estan condicionant cada cop més el dret d’accés a l’energia. Cal actuar !! Però, davant d’aquestes situacions, sovint les persones, les entitats pú- bliques, els partits polítics, els àgores socials ens preguntem que podem fer. Avui aquesta resposta és clara: treballar per impulsar l’accés social a les fonts d’energia renovable Les vies de solució no son tan sols proveir diner públic per atendre la factura energèti- ca (que no es pot i no es podrà pagar), sinó, en tot cas, canalitzar fons públics per fi- nançar sistemes d’autogeneració que permetin abaratir els costos i internalitzar l’estalvi de manera que s’obtingui un retorn econòmic garantit Son mesures senzilles i al nostre abast, que cal considerar i que sens dubte requeri- ran la col·laboració tant dels col·lectius socials com de les Administracions Públiques. I, les administracions municipals hi jugaran un paper primordial; però cal posar fil a l’agulla i començar a encarar la transició energètica del segle XXI.

full: 3

SINTESI DE PROPOSTES PER A UNA POLÍTICA ENERGÈTICA 100% FONTS RENOVABLES

Les propostes per a una nova política energètica obeeixen a la voluntat del Col·lectiu CMES de buscar i afavorir les complicitats institucionals necessàries per ajudar a afa- vorir decididament la Transició Energètica del Segle XXI, que nosaltres anomenem el Projecte TE21. El contingut d’aquest document és una proposta d’acció fonamentada en cinc línies conceptuals bàsiques per aquesta transició que son i exposem amb més detall en el document complementari (Bases per a una nova política energètica; CMES, febrer de 2015): 1. Assumir la necessitat d’encarar una transició vers un nou model energètic basat en un 100% de fonts renovables en un marc temporal amb data límit no més enllà de 2050 (projecte TE21) 2. Assegurar l’accés a l’energia com a un dret universal i conduir la transició amb garanties d’estabilitat tarifària i de subministrament 3. Fomentar un ús més responsable de l’energia tot transformant els estalvis en inversions en energies renovables. Potenciar la participació de la ciutadania i de les organitzacions i administracions més properes en la definició i gestió del nou sistema energètic 4. Desenvolupar esglaonadament el nou model energètic començant per imple- mentar les tecnologies més provades i aplicables a les necessitats socials més bàsiques. Fer passos per desenvolupar l’electricitat i l’hidrogen d’orígens reno- vables com a nous vectors energètics, especialment en les centrals elèctriques de suport, les grans combustions industrials i el transport de gran abast 5. Desmantellar o transformar el vell sistema energètic no renovable de forma controlada i progressiva. Prioritzar l’aturada de les centrals nuclears de fissió i les de carbó. Aprofitar el gas natural i les seves instal·lacions i infraestructures com a etapa de transició vers l’ús de l’hidrogen com a nou vector energètic. Organitzades a traves d’un full de ruta que permeti efectuar la transició amb la coo- peració ciutadana, es a dir establint sinèrgies entre institucions, ciutadans i teixit socio- econòmic per tal de : 1. Promoure i mantenir  actiu el concepte del “dret a l’energia” com a possibilitats de futur productiu i millora de la qualitat de vida. 2. Assolir el consens necessari que requerirà vèncer les possibles resiliències del model fòssil actual vers la seva transició. 3. Promoure i facilitar la difusió pedagògica del potencial de les energies renova- bles tant en l’àmbit ciutadà i social com en els àmbits educatiu, professional i empresarial I que, traves d’un programa d’accions, i aprofitant els marcs existents com ara les Agendes 21 Locals, l’objectiu “20-20-20” de la CE (comunicat 772 13/11/2008), el Pac- te d’Alcaldes i els Plans d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES) que se’n deriven i d’altres que permetin impulsar la transició energètica de forma immediata, estructura- des al voltant de quatre directrius claus:

full: 4

 1.  Objectiu immediat: Assegurar la transició del 20% de l’actual ús energètic de cada municipi (o àmbit de l’administració local) a generació a partir de les fonts renovables.

2.  Com facilitar la tasca: Establir i adaptar un pla director, les normatives urbanístiques, d’activitats i pla d’usos de manera que afavoreixin l’estalvi energètic i la implantació del model re- novable.

3.  Que fer de forma immediata: •   Prioritzar la contractació a subministradors d’energia d’origen renovable. • Emprendre, facilitar i difondre, tant en relació als propis serveis i instal·lacions municipals com en les residències dels ciutadans i les activitats econòmiques del municipi: 5 mesures claus d’estalvi energètic •   Millora dels aïllaments tèrmics. •   Control de l’aire de renovació ens els sistemes de climatització. •   Moderació dels punts de consigna dels termòstats de climatització. •   Millora dels processos tecnològics productius. •   Pedagogia d’estalvi per consum responsable.

5 accions tecnològiques claus •   Aplicació dels sistemes de bomba de calor. •   Gestió sostenible de la biomassa aplicada a la calefacció i a l’ús tèrmic in- dustrial •   Equips termosolars per la producció d’aigua calenta sanitària. •   Ús d’aparells de baix consum i electrodomèstics amb entrada d’aigua calen- ta procedent dels equips Termosolars. •   Generació eòlica i fotovoltaica per alimentació dels sistemes d’enllumenat públic

4.  Com organitzar-se: •   Crear una oficina municipal per definir un sistema d’espais públics per ge- nerar energia renovable destinada a serveis públics com ara l’enllumenat. • Crear unitats de cooperació energètica com a entitats, empreses, i comuni- tats de veïns que aportin i/o vetllin aquests espais de generació d’energia per a usos comunitaris. • Establir acords amb les escoles en base al programa Euronet 50/50, de manera que la meitat de l’estalvi energètic generat pels propis centres re- verteix en la comunitat educativa, i eventualment, l’altra meitat pugui revertir en inversions en el propi centre.  Aprofitar el gran  potencial pedagògic d’aquest programa.

full: 5

DOCUMENT ANNEX

BASES PER A UNA POLÍTICA ENERGÈTICA 100% FONTS RENOVABLES

full: 6

La transició energètica del segle XXI (TE21) Bases per a una política energètica 100% fonts renovables. CMES – febrer de 2015

Motivació La crisi de 2008 ha posat definitivament sobre la taula el problema de l’energia, no tan sols des del punt de vista del joc de poder dels diferents agents que s’hi relacionen (les estratègies de les grans companyies energètiques, els interessos dels estats, la defensa dels usuaris), sinó com les primeres manifestacions serioses dels límits dels recursos energètics no renovables de la Terra. La solució a la crisi que se sol proposar és un remei periclitat: el creixement econòmic fins ara ha anat associat a un consum creixent d’energia. Però, en la perspectiva de l’exhauriment dels combustibles fòssils i de l’urani, difícilment això tornarà a ser possi- ble: fa més de sis anys de l’esclat de la crisi i no fem més que veure inestabilitats amb oscil·lacions entre recessions econòmiques i esperances de recuperació acompanya- des de grans oscil·lacions dels preus amb tendència a l’alça. I, pel que fa al desenvo- lupament humà, estem davant d’un gran canvi de paradigma que ha començat a inci- dir en les consciències i les formes d’organització política i social. Davant de la crisi dels combustibles fòssils i de l’urani podem seguir dos camins opo- sats: o continuar passivament mentre els més forts acaparen els darrers recursos no renovables i la gran majoria s’empobreix fent una regressió de civilització; o treballar decididament i de forma col·lectiva per fer que les fonts energètiques renovables (que són suficients i molt més distribuïdes i accessibles) esdevinguin l’energia que ens sos- té: és el que denominem transició energètica del segle XXI (breument, TE21). En tot cas, això caldrà fer-ho adequant els usos, replantejant l’eficiència energètica i recupe- rant els materials no renovables. En aquest any 2015 s’obre un cicle electoral de gran importància a Catalunya i a Es- panya on es renoven els ajuntaments, els governs autonòmics i el govern de l’Estat i, en el cas de Catalunya, s’hi afegeix un «procés» obert que pot conduir a la indepen- dència com a Estat. A fi de contribuir a la reflexió sobre la situació actual, de promoure noves actituds ciu- tadanes i d’articular solucions polítiques de futur, l’associació CMES (Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible, www.cmescollective.org) proposa les pre- sents «bases per a una política energètica» en el marc de reflexió que està duent a terme sobre la transició energètica.

Crisi de recursos energètics no renovables1 Avui dia, els recursos energètics no renovables (petroli, gas natural, carbó i urani) ali- menten el 84% del sector energètic (prop del 80% de combustibles fòssils i poc més de 4% d’energia nuclear), proporció que quasi no ha variat en les tres darreres dèca- des mentre que el seu ús ha crescut en un 86%.

1 Carles Riba Romeva, Recursos energètics i crisi. La fi de 200 anys irrepetibles. Editorial Octaedro 2012 (hi ha una traducció al castellà)

full: 7

Si les tendències actuals dels consums es projecten vers el futur i es confronten amb les reserves (recursos obtenibles des dels punts de vista tècnic i econòmic), el conjunt de les reserves s’exhauriria totalment vers l’any 2060 començant per les de petroli (vers el 2042), seguint per les de gas natural, urani i carbó. Els hidrocarburs no convencionals (sorres bituminoses, petrolis extra-pesants, hidro- carburs en aigües profundes i en el mar Àrtic, petroli i gas d’esquist obtinguts per frac- king) són recursos fòssils d’última frontera, cada cop més costosos i amb impactes ambientals i territorials cada cop més grans, que tan sols poden allargar uns pocs anys l’agonia dels recursos fòssils convencionals. En canvi, estan acaparant els mi- llors esforços i inversions. Des del punt de vista ambiental, si continuen consumint totes les reserves de combus- tibles fòssils fins al seu exhauriment, ens dirigim vers els pitjors escenaris de canvi climàtic. En el moment actual, amb 400 ppm (parts per milió) de CO2 a l’atmosfera i amb un increment d’unes 2 ppm per any, ja estem a les portes d’assolir l’escenari d’un escalfament global de 2 ºC (450 ppm) amb greus conseqüències per a la vida humana (escassedat d’aigua, trastorns en l’agricultura, episodis climàtics extrems). Altres es- cenaris més severs apunten al desglaç de Groenlàndia i de l’Antàrtida que, amb el temps, podria comportar una pujada dels nivells dels mars i dels oceans en diverses desenes de metres. L’energia juga un paper determinant en la geopolítica mundial on la disponibilitat i les oscil·lacions de preus són al rerefons de molts conflictes. Ara mateix, la combinació de la crisi econòmica persistent amb diferents interessos geoestratègics (eufòria dels hi- drocarburs d’esquist, shale gas i shale oil, als EEUU amb l’esperança transitòria d’una menor dependència energètica, o la sobreproducció de petroli a Aràbia Saudita i altres països del Golf Pèrsic per apartar competidors amb majors costos d’obtenció) alteren els equilibris mundials i produeixen inestabilitats i incerteses que desestabilitzen el sector i dificulten les inversions i l’accés a noves formes d’energia renovable. Europa, –i en especial Europa del Sud i, amb ella, Espanya i Catalunya–, és la regió del món amb més dependència de combustibles fòssils importats (60% a Europa, més del 90% a Europa del Sud) quan la seva economia en depèn en un altíssim grau. A Espanya, els combustibles fòssils cobrien el 2012 el 73,9% del consum energètic total (dels que n’importava el 97,1%) i, l’energia nuclear, un 9,4% addicional (l’urani també és un recurs importat). A Catalunya la situació és encara més crítica: el 2009 (darrer any de les dades d’Idescat), els combustibles fòssils aportaven el 71,9% del consum energètic (dels que n’importava el 99,5%) i, l’energia nuclear era un 20,0% addicional.

Necessitat de la transició energètica (TE21) 2 La perspectiva de l’exhauriment dels principals recursos energètics no renovables, base del model econòmic avui dia dominant, obliga a una alternativa que passa per les energies renovables, les úniques que poden garantir una autonomia energètica permanent i estable. Afortunadament, es constata que els fluxos energètics de fonts renovables (hidràulica, eòlica, solar, geotèrmica, marina, de biomassa) poden cobrir amb escreix les necessitats humanes amb l’avantatge que són més distribuïdes i ac- cessibles, tot i que sotmeses als ritmes de la naturalesa.

2 Ramon Sans Rovira i Elisa Pulla Escobar, El col·lapse és evitable. La transició energètica del segle XXI. Editorial Octaedro 2014 (hi ha una versió en català amb el cas de Catalunya i una versió en castellà).

full: 8

Per tant, cal plantejar una transició energètica decidida des de la situació actual (do- minada per les energies no renovables) vers un nou sistema basat en el 100% d’energies renovables que situem en un marc temporal d’uns 35 anys entre 2015 i 2050 i que denominem transició energètica del segle XXI (o TE21). Com s’indica a con- tinuació, la transició energètica no tan sols és un imperatiu obligat des de les perspec- tives energètica i ambiental sinó que, en un país importador com el nostre, és clara- ment favorable des dels punts de vista econòmic i social. En efecte, les hipòtesis de desplegament de la transició energètica donen que l’estalvi en les factures d’importació de recursos fòssils és molt superior a les inversions ne- cessàries en energies renovables, els recursos de les quals no tenen cost . Encara més, de no fer-se la transició energètica, els costos de renovació de les instal·lacions del sector energètic no renovable seria d’un ordre semblant a les inversions en ins- tal·lacions del sistema energètic renovable en el ben entès que els primers creixen a mesura que els recursos no renovables van esdevenint més escassos mentre que els segons decreixen a mesura que les tecnologies renovables són més madures. En base a les hipòtesis de Sans i Pulla, la transició energètica entre 2015 i 2050 (TE21) a Espanya proporciona  un benefici econòmic de 1.760 milers de milions d’euros (1,6 vegades el PIB espanyol), diferència entre l’estalvi de 2.230 en la impor- tació de combustibles fòssils primaris i la inversió de 470 en nous sistemes energètics renovables; en el cas de Catalunya, el benefici és d’uns 280 milers de milions d’euros (1,4 vegades el PIB català), diferència entre l’estalvi de 350 en la importació de fòssils i la inversió de 70 en sistemes renovables. Cal assenyalar, també, que les energies renovables (solar, eòlica, hidràulica) dema- nen àrees importants de captació que requeriran una nova gestió del territori. Aques- tes àrees, però, són relativament petites en relació a les superfícies dels països i força menors de les ja afectades avui dia per les activitats humanes (superfície artificialitza- da: àrees urbanes, infraestructures i mineria, excepte l’agricultura). En base a les hipò- tesis de Sans i Pulla, la nova àrea necessària per a instal·lacions renovables a Espa- nya s’estima en 310.000 hectàrees (el 0,62% de la superfície del país i el 25% de la superfície ja artificialitzada) i, a Catalunya, en 39.000 hectàrees (l’1,22% de la superfí- cie del país i el 19% de la superfície ja artificialitzada). La transició energètica del segle XXI (TE21) també permet obtenir altres beneficis com ara la seguretat en el subministrament energètic amb recursos del propi país, una par- ticipació social més gran en el control de l’energia i la generació de noves activitats que fomenten l’ocupació i la redistribució de la riquesa. Cal aprofitar les oportunitats que ofereixen les eventuals baixades en les oscil·lacions dels preus del petroli per re- invertir en el futur del sistema energètic renovable. Finalment, cal dir que la Transició Energètica del Segle XXI (T21) no es limita a qüesti- ons tècniques i econòmiques sinó que comporta canvis socials, polítics i culturals que la població ha de conèixer, entendre i fer seus. Caldrà tenir en compte les inestabilitats i les oscil·lacions inherents a la crisi i a la transició i buscar les aliances més conveni- ents i més àmplies per assegurar que es du a terme de forma participada i descentra- litzada en el marc d’una transformació de les relacions de poder en el sector on serà imprescindible la visió a llarg termini i el paper ferm del regulador que rebi per encàrrec del govern democràtic i la societat.

full: 9

En tot cas, cal prioritzar els interessos generals de les famílies i les empreses i assegu- rar que la transició energètica es faci en un marc d’inclusió social, de garanties de sub- ministrament, d’estabilitat tarifària i sense perjudicar l’economia, sinó afavorint-la. L’objectiu final és la transició energètica global, no tan sols la creació d’illes energèti- ques renovables.

Punts bàsics de la política energètica 1. Compromís amb la transició energètica En la perspectiva de l’exhauriment dels recursos energètics no renovables que, de no variar els ritmes actuals de consum, podria esdevenir vers el 2060 i constatant que els fluxos de les fonts energètiques renovables (hidràulica, eòlica, solar, geotèrmica, ma- rina, biomassa) poden cobrir les necessitats energètiques humanes, cal plantejar una transició energètica des de la situació actual vers un nou sistema d’energies renova- bles. La transició energètica no tan sols és imprescindible des de les perspectives energèti- ca i ambiental sinó que també és clarament favorable des dels punts de vista econò- mic i social. Criteris i compromisos concrets: 1a) Donar suport decidit a una transició energètica vers el 100% d’energies renova- bles en un espai temporal que finalitzi no més enllà de 2050 (transició energètica del segle XXI, TE21) 1b) Establir els marcs legislatius i reglamentaris, així com els sistemes de regulació per fer que l’accés a l’energia sigui un dret universal 1c) Entendre que l’opció de la transició energètica és un projecte de societat que comporta una transformació tant en els àmbits tecnològics com en els polítics i so- cials 1d) Elaborar plans de transició energètica per a l’aprofitament de les fonts renovables en àmbits territorials a diferents nivells 1e) Optar per un model descentralitzat i participatiu establint espais de cooperació co- ordinats de les iniciatives ciutadanes, del teixit empresarial productiu i de les ad- ministracions.

2. Garantia d’accés a l’energia en condicions d’estabilitat Avui dia, la qualitat de vida no es pot concebre sense l’accés a formes desenvolupa- des d’energia. Alhora, la ineludible transició energètica comportarà transformacions tècniques, econòmiques, socials i polítiques necessàriament complexes que poden crear situacions d’inestabilitat. Davant de les resistències del vell sistema energètic fòssil i nuclear, de la poca infor- mació i debat sobre el futur de l’energia i de l’acomodació i despreocupació d’una part molt considerable de la ciutadania, les transformacions del sistema energètic poden ser presidides o bé per l’egoisme i la violència a favor dels més forts o bé per la parti- cipació i la cooperació a favor de tothom. A fi d’impulsar aquest segon camí, cal assegurar que la transició energètica es desen- volupa sota certes condicions d’inclusió social, ordre i estabilitat.

full: 10

Criteris i compromisos concrets: 2a) En base al principi que l’accés a l’energia és un bé universal, treballar per un nou model energètic inclusiu que eviti la situació de «pobresa energètica» 2b) Assegurar en tot moment la garantia bàsica de subministrament 2c) Procurar que la transició energètica es desenvolupi en un marc d’estabilitat tarifà- ria 2d) Oferir vies de transformació del vell sistema energètic basat en les energies fòssils i l’urani vers serveis específics (determinades funcions de distribució i acumulació, certes transformacions, compensació de sobrecàrregues) d’acord amb un regula- dor neutral que tracti de forma equilibrada tots els generadors i consumidors.

3. Usos eficients i adequats de l’energia i intervenció de la ciutada- nia Tot sistema energètic ha d’assegurar l’equilibri entre la generació d’energia, el seu aprofitament i els sistemes d’emmagatzematge. Tot i que l’aspecte més rellevant de la transició energètica és la progressiva substitu- ció dels recursos fòssils i l’urani per les fonts energètiques renovables, una part de la crisi de recursos no renovables es pot resoldre amb una millor eficiència i uns usos més adequats de l’energia disponible. «Eficiència» és la capacitat d’obtenir un resultat amb els mínims recursos (per exem- ple, obtenir el mateix servei d’il·luminació amb menys energia) i «usos adequats» és usar els recursos per allò que proporciona un benefici humà (il·luminar un edifici en la justa mesura i tan sols quan es necessita). Els itineraris energètics3 són una magnífica eina per analitzar aquests dos aspectes. L’eficiència energètica i els usos adequats reverteixen en disminucions de les necessi- tats energètiques i en estalvis econòmics, sovint sense costos addicionals o amb in- versions molt baixes. A més, una adequada gestió dels estalvis energètics pot tenir uns efectes pedagògics molt potents sobre la ciutadania i, alhora, generar recursos econòmics que incentivin les transformacions. Criteris i compromisos concrets: 3a) Analitzar els usos energètics de les diferents activitats humanes (edificis, proces- sos productius, transport, habitatges) i diagnosticar possibles estalvis 3b) Informar i educar a la població sobre el valor de l’energia i els seus usos 3c) Aprovar lleis, reglaments i sistemes tarifaris que fomentin l’estalvi energètic i un sistema proporcionat d’assignació i distribució dels costos energètics 3d) Establir programes d’estalvi energètic a diferents nivells (administracions, empre- ses, llars) que reverteixin part dels beneficis com a incentius als agents que els han fet possibles 3e) Potenciar la participació de la ciutadania i de les organitzacions i administracions més properes en la definició i gestió del nou sistema energía.

3 Sans i Pulla, Ibic.

full: 11

4. Implantació esglaonada del nou sistema d’energies renovables El nou sistema energètic basat en les fonts renovables ha de ser implementat de for- ma esglaonada i exitosa a fi d’invitar la ciutadania, el teixit econòmic i les administraci- ons a realitzar la transició energètica i evitar fracassos que es converteixin en regres- sions. En aquest sentit, les tecnologies híbrides entre renovables i no renovables po- den ser un gran estímul per a la transició energètica (per exemple: dispositius d’aigües sanitàries en base a panells solars amb resistències elèctriques d’emergència; l’ús d’hidrogen barrejat amb gas natural en determinades xarxes de distribució d’aquest darrer recurs, etc.). La implementació cronològica ha d’impulsar, en primer lloc, les tecnologies provades i disponibles (com ara la termosolar per a aigües sanitàries, la biomassa per a calefac- cions, petites instal·lacions fotovoltaiques o eòliques) tot prioritzant la seva aplicació en els àmbits locals (particulars, agrupacions veïnals, indústries o municipis) de mane- ra que, sense grans inversions generin satisfacció i confiança en els productors- usuaris, si cal, compartides amb les tecnologies tradicionals (sistemes complementaris o d’emergència). S’han d’acompanyar de reglaments i procediments administratius adequats i d’accions com campanyes d’informació i la formació d’instal·ladors i man- tenidors. Posteriorment, cal generalitzar la transició energètica aplicant les tecnologies emer- gents (com ara el vector hidrogen, els sistemes d’emmagatzematge d’energia, les xar- xes elèctriques intel·ligents adequades a la generació distribuïda, les xarxes d’electrolineres i hidrogenares, o el desenvolupament de les fonts energètiques mari- nes) en base a un sistema equilibrat de producció – demanda. Els governs, les univer- sitats i les empreses han d’impulsar ja des d’ara la recerca i el desenvolupament d’aquestes tecnologies emergents. Finalment, hi haurà unes darreres etapes encara difícils de precisar en què s’haurà de consolidar el futur nou model energètic renovable com a sistema energètic bàsic. Criteris i compromisos: 4a) Comprometre’s (les administracions i els reguladors, cadascú al seu nivell) a fer compatibles els drets dels ciutadans en relació a l’energia i les eventuals funcions que realitzin les companyies energètiques 4b) Facilitar el desenvolupament tecnològic a través de lleis, reglaments i ordenances adequades (segons cada nivell d’administració), a afavorir econòmicament i fis- calment les iniciatives privades i empresarials per l’aprofitament de les fonts reno- vables. En concret, no gravar la generació i consum propis i facilitar el “balanç net” 4c) Realitzar estudis dels recursos i de les necessitats energètiques en diferents àm- bits (domèstic, de serveis públics, d’empresa, de municipi, de comarca, de país) com a base per establir plans d’estalvi energètic i de transició vers les energies renovables 4d) Promoure  instal·lacions d’energies renovables en les edificacions (particulars, comunitats de veïns, indústries, dependències administratives, escoles, hospitals, pavellons esportius, altres serveis). Contractar l’energia elèctrica a comercialitza- dores que assegurin una producció neta. 4e) Promoure la mobilitat sostenible especialment a través del foment dels viatges a peu, en bicicleta i en transport col·lectiu.

full: 12

Promoure altres experiències de transport sostenible (vehicles elèctrics alimentats per bateries o piles d’hidrogen) especialment a través de flotes (autobusos, taxis, vehicles municipals, furgonetes de repartiment) 4f) Facilitar ponts de diàleg entre entitats mediambientals, propietaris i empreses per utilitzar de forma sostenible el potencial de biomassa del territori 4g) Promoure i facilitar la difusió pedagògica del potencial de les energies renovables tant en l’àmbit social com en els àmbits acadèmics, professionals i empresarials.

5. Desmantellament controlat i progressiu del vell sistema energètic no renovable Cal planificar acuradament el desmantellament del vell sistema energètic basat en les fonts energètiques no renovables. La transició energètica s’ha de fer sense pauses (el temps disponible no és molt gran, els costos dels combustibles fòssils s’incrementen i el perill d’accident catastròfic d’unes centrals nuclears envellides és cada cop més elevat) però, alhora, cal mantenir l’equilibri entre el sistema de generació i el d’aprofitament dels recursos disponibles. Les etapes del desmantellament poden passar per la immediata aturada de les cen- trals nuclears, emprendre les accions per possibilitar el tancament o la reconversió a gas natural de les centrals de carbó i deixar la reconversió de les centrals de gas a combustible hidrogen per a les darreres etapes. En relació a la substitució del petroli, caldrà fer grans esforços per articular la mobilitat sostenible del futur a mesura que escassegi i la reconversió dels sectors a la tracció elèctrica alimentada a traves de bateries, per els desplaçaments moderats i amb l’hidrogen com a futur vector energètic per els desplaçaments llargs i de gran tonatge. Criteris i compromisos: 5a) Aturar qualsevol tipus de inversió econòmica de prospecció per obtenir noves fonts de combustibles fòssils i nuclears (en especial, les de fracking i les marines) 5b) Aturar qualsevol tipus de nova inversió econòmica o adreçada a perllongar la vida útil de les instal·lacions energètiques relacionades amb els combustibles fòssils i nuclears actuals 5c) Estudiar els projectes de grans línies elèctriques de transport a fi d’analitzar si són adequades a les necessitats de la futura generació distribuïda i a la interconnecti- vitat general. Segons el cas, redissenyar l’actuació o aturar-la. 5d) Planificar el relleu de les instal·lacions d’energies renovables segons la seqüència següent:

1. Aturada immediata de les centrals nuclears, per a la qual cosa cal impulsar els estalvis d’energia i els sistemes renovables que les han de substituir 2. De forma prioritària, substituir les centrals tèrmiques de carbó per centrals de gas de cicle combinat (si n’hi ha de disponibles en excés, com és el cas d’Espanya) 3. En darrer lloc, procedir a la reconversió progressiva de les centrals de Gas a ci- cle combinat, al nou combustible hidrogen, obtingut a partir de les fonts renovables.

CMES – febrer de 2015

http://issuu.com/josepblesa/docs/cmes-2015-03-bases_per_a_una__pol__/1

Publicat dins de General | Deixa un comentari

BASES DEL CONCURS OBERT BENIMACLET-EST DE SUTURA HORTA URBANA I LA CIUTAT DE VALÈNCIA.

El període d’inscripció estarà obert fins al dia 15 de març.

Participeu-hi !

Si pitgeu sobre l’enllaç vos eixiran les bases:

http://www.slideshare.net/josepblesa/150116-benimaclet-est-valniabenimaclet-est-bases-definitivesvlc