Pau Comes

Independència és llibertat

23 de setembre de 2009
Sense categoria
2 comentaris

Per què Arenys és important. (4) Cap a la transversalitat en l’adscripció nacional?

La tercera pota sobre la qual s’ha d’estendre la transversalitat del suport a la independència seria, a grans termes, el que podríem englobar dins l’adscripció nacional. Per entendre’ns, allò que pregunten les enquestes sobre si ens sentim més o menys catalans o espanyols. Aquesta tercera pota és més complicada que la intergeneracional o la ideològica, i pot ser la que acabi decidint el com i el quan de l’accés al nostre Estat propi. El 13-S ens pot donar alguna pista? Ho veurem. (segueix…)
Segons els estudis demoscòpics del CIS i l’ICPS, hi ha una influència clara de les diferents adscripcions nacionals a l’hora de definir-se sobre la independència. Fins ara, els partidaris de la independència es defineixen com a més catalans que espanyols, només catalans, o igual (per aquest ordre, i amb poca diferència). Els contraris es defineixen, molt majoritàriament, tant catalans com espanyols, amb les altres opcions força per sota. Curiosament, aquest perfil és el mateix que el dels indecisos.

Com que és molt difícil canviar l’adscripció nacional d’una persona, el que ens convé és deslligar-la de la votació sobre la independència. El 13-S ens dóna una idea de com podria tenir èxit una iniciativa per la independència, tenint la composició demogràfica que tenim: més de la meitat de la població se sent tant espanyola com catalana, més espanyola, o només espanyola, cosa que a priori és descoratjadora, si recordem que els independentistes quebequesos van perdre el referèndum amb un 80% de fràncofons…
 

A Arenys, els unionistes es van abstenir en massa. Corresponien als que se senten espanyols? No ho sabem, però imaginem que sigui així. Aquest no seria l’escenari ideal (que seria que votessin SI), però és el millor dels més probables. És a dir, com que és difícil convertir un espanyol convençut en independentista català, almenys intentem que no en sigui contrari, que es quedi a casa i no voti en contra de la independència -ja sigui en unes eleccions al Parlament, o en un referèndum.

Mentre la participació superi el 50%, si els unionistes es queden a casa, cap problema.
El dubte del 13-S és què passaria si els nacionalment espanyols veiessin que es tracta d’una votació transcendent, i no d’un gest simbòlic. Per això cal treballar intensament per a desactivar la possible reacció contrària quan les coses vagin de debò. 

Els veterans d’ERC expliquen que fa molts anys, mentre muntaven una paradeta a la festa de l’Hospitalet, van sentir uns avis que comentaven entre ells: “si éstos ganan algun día, nos echarán de Catalunya”. Hem de combatre aquesta por, fomentada pels partits espanyols, que els volen com a vot captiu. En aquest sentit, ERC ha fet una feina simbòlica inestimable fent President de la Generalitat un català nascut a Còrdova i que ni tan sols ha renunciat a la seva espanyolitat. Molts dels possibles contraris a la independència ja tenen un argument menys (i no és poc!). Però en calen més. Esperem que els propers referèndums ens donin més pistes sobre el comportament futur d’aquest col·lectiu.

  1. Ni més ni menys company  i conseller! totalment d’acord amb el que escrius. molt millor tenir-los d’abstencionistes que no pas en contra! de totes maneres, i si em permets el matís, crec que un petit percentatge de vots negatius en consultes de l’estil de la d’Arenys crec que li haguéssin atorgat a la convocatòria un cert plus de credibilitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!