Pau Comes

Independència és llibertat

22 de novembre de 2007
Sense categoria
0 comentaris

En Mas i la prova del cotó del dret a decidir

Un mediador en el conflicte entre Israel i Palestina va dir un cop que Iàsser Arafat mai perdia l’oportunitat de perdre una oportunitat. Artur Mas va emular el dirigent palestí durant la conferència d’ahir. Ara que fins i tot els empresaris més embadalits amb Madrid ja se n’han cansat, ara que per primer cop des de la mort de Franco un President de la Generalitat d’Amunt avisa als espanyols que el maltracte que patim genera "desafecció", ara que la independència és EL tema sobre la taula, el líder convergent tenia una gran oportunitat de fer que el seu partit deixi de ser l’excepció mundial dels partits nacionalistes i es declari finalment, explícitament, desacomplexadament independentista. I ha tornat a deixar passar l’oportunitat. (segueix…)

Encara no he tingut temps de llegir-me tot el text sencer, però pels fragments que han anat apareixent pels mitjans, la decepció és inevitable. N’hi ha un, concretament, que m’ha semblat simptomàtic del problema de Mas -i, per extensió, del seu partit i la seva federació. He sentit en Mas dir que els catalans hem de tenir el dret a decidir en aquells temes en què hi hagi un gran consens. És realment decebedor tot aquest desplegament sobre el dret a decidir… i resulta que no se’l creuen.

Què vol dir això de condicionar el dret a decidir només en allò en què hi hagi consens? Si com deia Fuster, si no ens fem la política, ens la fan, què ens està dient el màxim dirigent convergent? Que si en un tema no arribem al consens, algú altre -ja sabem on, a 600 km de distància- decidirà per nosaltres, com fins ara? Això és el dret a decidir per a en Mas? S’ha aturat a pensar que això, simplement, no passa enlloc del món? S’ha aturat a pensar, per exemple, que en tots els temes en què no hi ha consens en la política estatal -per discrepàncies entre PP i PSOE-, segons el seu nou concepte de dret a decidir, algú altre (França, Estats Units…?) hauria de decidir pels espanyols? S’ha aturat a pensar que, condicionant-ho tot al consens, els contraris al dret a decidir només han de limitar-se a trencar sistemàticament els consens?

No, senyor Mas, els espanyols, que saben molt bé què és el dret a decidir, decideixen, o i tant que decideixen! Ja sigui per consens, o per majoria d’un vot. Aquí, en canvi, es veu que no només no ens deixen decidir res dels temes importants, sinó que quan es plantegen solucions, alguns l’única cosa que decideixen és que deixen la capacitat de decidir què podem i què no podem decidir en mans d’altres, no fos cas…

Malauradament, aquesta badada és la prova que una cosa és apuntar-se al carro d’una demanda social (el dret a decidir), i una de ben diferent creure-s’ho de debò. Llàstima d’oportunitat malaguanyada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!