Ahir ens vam assabentar que el Tgv, quan funcioni regularment (deu ser un dir), anirà a 300 km/h i prou. Que allò promès dels 350, res de res -i 400, ja ni t’explico! Això és el que passa quan es dóna el peix a algú altre que decideix quantes rodanxes te’n torna per ficar al cove, i quan i com te les torna, en lloc de decidir per un mateix sobre tot el peix que pesca.
La gràcia és que aquesta xifra, que podria conduir al pessimisme tan estès per aquests verals, coincideix amb d’altres que ens ajuden a aixecar l’ànim.
Per exemple, coincideix amb el nombre d’anys des de la batalla
d’Almansa. Des d’aleshores, l’Estat Espanyol no només no ha aconseguit
fer-nos desaparèixer com a nació, sinó que aquest trist aniversari ha
fet que molta gent sortís al carrer a València per dir que amb 300 anys
ja n’hi ha prou, que ja no en volem ni podem aguantar més. Com també ho
han fet a Mallorca. Aquí sí que no ens queixarem pas si no arribem als
350 o als 400… Per no parlar dels 300 anys de la unió d’Escòcia amb Anglaterra. Allà també han dit prou, i segurament aviat ho diran en referèndum.
També
és motiu d’optimisme comprovar que 300 persones, i prou, són suficients
per aturar l’aparell de l’Estat -en forma de funcionaris autonòmics i
de guàrdies civils- quan intenta tancar un repetidor de TV3. Eren pocs,
i mira la feina que van fer. Aviat en serem molts més. I tampoc podran
amb nosaltres. Al capdavall, també foren 300 i prou els espartans del
rei Leònides que van aturar l’exèrcit persa a les Termòpiles, com ens
recorda una pel·lícula estrenada fa poc.
Per cert, ja us heu adherit a estatpropi.cat?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola
estic completament d’acord amb tu.
Visita el meu web i si pots i vols pots trobar-me al facebook
Visca Catalunya Lliure ||*||