1ª PROPOSTA PER A SANT LLORENÇ DE VALÈNCIA.
Publicat el 15 de maig de 2008 per josepblesa
En aquest ja podem entrar dins de l’església i fer-hi una volta.
Hi hem afegit al vídeo You Tube una música: La Dansa Hongaresa n. 5 de Brahms.
No sé que us semblarà, si tenen massa ritme, potser per a la plàstica del tema?
Hom pot veure-hi la diferència amb el vídeo de l’estat actual.
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari
Quantes capelles hi ha?
A mi les esglèsies de València em fan molt d’efecte, començant per la catedral. Poses els peus dedins i tot d’una coneixes que allò era un imperi i que tenien Papes a Roma. Els madriles queden fulminats quan els amolles que nosaltres hem catapultat Papes al Vaticà, no ho volen sentir, es posen taps a les orelles.
He reparat que a València no mirau prim amb les pólvores ‘ d’ocre’ (les velles d’aquí en diuen “polvos d’oca”, m’encanta), totes les façanes de Cavallers i els edificis de l’administració i la part guapa, veig que són, més que d’ocre, color salmó (fumat, amb la torrada amb mantega a baix). El barri de la seu de Palma està una mica descolorit en comparació. Els guiris residents aquí, sobretot els alemanys, veig que li donen també al salmó, a les casetes antigament de figueral i a l’actualitat de ‘piscinal’. De l’exterior pareix que han pintat la païssa a la somera: color de rosa. Però entres i veus que la somera no hi és, que a la boal hi ha un jacuzzi. Ah, i el que em mata és que posen el jacuzzi sense llevar les menjadores. Vaig veure una granja de porcs reconvertida en xalet, que dins el saló hi havia els ribells (menjadores) clavats a terra, tots plens de revistes, les claus, els mòbils, etc. Si hi volguessin tornar a posar porcs, ho podrien fer sense reformar res.
Realment és preciosa aquesta esglèsia. Amb la teva actuació serà més neta, més lluminosa. Veig que els detalls estan tractats amb molt d’amor.
Llàstima que l’altre vídeo no mostri també l’interior, per poder acomparar.
Enhorabona. Ja tens el meu vistiplau.
B 7
Entrada dura (façana). Detall. Vol. Tornem a la duresa de la façana.
M’agrada, i em sembla que la música s’hi adiu. Trauria velocitat en algun apropament de càmera.
Entrem, bona entrada, i m’arribes a fer veure amabilitat (cosa que no acostumo a trobar normalment pels ornaments o ganes de fer l’home petit). Fins i tot arribo a pensar si en aquest espai ens trobem gent per veure’ns i conversar.
No sé si algun “tiqui-tiqui-tiqui” del moviment de càmera és volgut, em sobren (pot ser en deixaria algun que marqui clarament la música, però sense seguir-la tant en aquest tros). M’agrada més els moviments difuminats que fas.
M’encanta el detall de la porta que s’obre, fa de bon veure l’espai interior.
El final queda una mica penjat.
Molt bé, felicitats!
És com un pinzell o llapis. Vull dir que es pot fer servir per fer les mateixes coses. Tot i que això que dius de llogar uns nous ulls em fa rumiar.
Bona nit!
quan ens programes un dia de “visita cultural” a la ciutat de València… ?
Em sona la façana, potser ens la vas ensenyar aquell dia que ens van tancar els carrers i els bars. Era molt fosc i mol tard i no ho recordo bé.
Meravella, la realitat virtual. Abarateix l’obra i per a visites de turistes de tour-operator, és mes que suficient..
Deu costar trobar-hi una música amb el ritme adeqüat. En aquest cas Brahms de la nº 5, sí que pugen al cel.
Ja han tornat a obrir l’autopista direcció nord, paralela a la palla de xuclar l’aigua de Tarragona que diuen que posaran o que es faran. Tu ja m’entèns..