L'astrolabi

Amb la previsible supressió de nombrosos articles o de l’estatut sencer, quines opcions li quedaran a l’autonomisme? Tornarà el PP a actuar de catalitzador de l’independentisme? Serà el Partit d’Aznar -el teòric defensor d’Espanya- el que accelerarà el procés de la seva destrucció?

No seria el primer cas en el que un nacionalisme d’estat radicalitzat estira tant de la corda centralista que aquesta es trenca i llavors apareixen els montenegros, els kosovos,… . En un nou episodi quixotesc, els descobridors de la balcanització de l’Estat Espanyol, en seran els principals potenciadors.
I en un altre sentit se’ls planteja un repte als defensors de l’actual estatut, i de la via de la reforma de l’estat. Se’ls acaben els arguments, els hi seguen l’herba sota els peus. Què faran? Acceptaran una nova retallada? Acceptarien una hipotètica rebocació de la totalitat del text? (Pensem que això últim és el que defensava el PP!).
Es posarà en evidència per mitjà d’una doble contradicció la condició d’irreformabilitat de l’Estat espanyol. La justícia espanyola amb olor de naftalina, retrògrada, polititzada i perquè no dir-ho clarament plena d’elements feixistoides demostrarà clarament la seva funció d’Alcázar de la unitat d’Espanya, i l’Estat en el seu conjunt ens ensenyarà els límits de nou.
Esperem que nosaltres sapiguem estar a l’alçada…