Vam sortir a pescar tonyines el dissabte 29 cap a les 10 del matí, després de voltar tot el dia i veure una sola tonyina saltant vam veure els bufecs d’una balena a menys de mitja milla de distància.
La vam seguir a poc a poc però es va enfonsar. Al cap d’una estona en Toni va cridar que havia vist un llom gris i brillant a uns 150m de la barca. Ens hi vam tornar a acostar però res. I quan ja tornàvem, desanimats per la pesca, però contents d’haver vist ocells (baldrigues, gavines, xerracs, corbs marins), un dofí, i alguns peixos lluna, de sobte ens apareixen dues balenes a estribor, una cria d’uns 5 metres i la mare d’uns 12 o 15! Esbufeguen davant nostre, tornen a sortir i després se submergeixen de nou i desapareixen cap a les profunditats. Nosaltres, tots cinc ben callats, emocionats ens mirem i somriem. Veure els cetacis, tan a prop de la costa (8 milles escasses!) i veure una mare i una cria, t’omple d’alegria, de pensar que encara en queden i la màgia d’aquests animals, et provoca admiració i sentiment d’humilitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!