L'astrolabi

Segurament existeixen poquetes coses més penoses que un
individu que s’autoproclama "intel·lectual". Aquest és un adjectiu
que incorpora una elevada dosis de pedanteria
i suficiència quan es fa servir per descriure’s a un mateix.

Quan a aquest element hi sumem dos factors més com
són ara la profunda mediocritat, la pobresa d’esperit i misèria argumental per
un cantó i els salaris, ajudes, publicitat gratuïta amb que compten els
esmentats “intel·lectuals” provinents de les institucions de Madrid i la premsa
messentenca. Aleshores, aquest element comença a ser patètic.

Quan mirem la composició del sel·lectíssim grup d’intel·lectuals
oprimits, hi trobem progressistes nats com Ivan Tubau (opinador professional del
diari que a Barcelona només llegeixen militars d’extremadreta, La Razón). A Girona hi trobem
un conegut periodista que en paraules dels seus amics valorant la seva desició
de signar el manifest comenten “Ja saps que té problemes amb el beure”. A la UB hi trobem l’expedientat
professor Caja, riojà afeccionat a llençar bidells escales avall i a insultar
companyes de feina davant dels alumnes. Qui més hi tenim? A sí el catedràtic
constitucional que fa asseveracions com Cuánto han costado al erario público, en estos años de autonomía, las
políticas que tienen como único objetivo reforzar la llamada “identidad
catalana” li podriem contsestar “Ni un 1% del dèficit fiscal
anual que paguem per a tenir el gran privilegi de poder ser espanyols”. O bé “Ni
un 1% del que es gasta espanya mantenint les colònies marroquines” o bé, “ni un
0.00001% del que es va gastar l’any passat l’Intituto cervantes”. Què més,
teatres buits, fracassos editorials, ànsies de protagonisme…

I a Madrid? Ooooh allà sí,
allà ens reben amb els braços oberts i es que l’Ansón i l’Aguirre sí que ens
entenen. Oh i a més ens donen diners! I ells sí que reconeixen el nostre elevadíssim
nivell intel·lectual! Ostres quin glamour a Madrid, això sí que és universal i
no-nacionalisme! Oh quina llibertat que es respira! I a més no es veuen
funcionaris vividors, ni nacionalistes d’extremadreta, ni extremisme religiós
que posa bombes a teatres, ni banderes opressives, ….

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!