Des de la Plana

Josep Usó

20 de desembre de 2020
0 comentaris

Vila-real és notícia.

Fa anys, quan jo era un xiquet, Vila-real era un poble desconegut. Desconegut fora de la comarca, vull dir. Hi havia indústria, agricultura i comerç. Però si anaves a Barcelona, ja havies d’explicar on estava a partir de Castelló. I si eixies només a França, l’havies de situar prop de València o fins i tot de Barcelona. Aquest desconeixement feia que els d’ací del poble tinguérem un sentiment íntim de poqueta cosa.

Però els temps van anar canviant. Primer, va ser la Porcelanosa. Que va fitxar, d’això ja fa anys a Gina Lollobrígida per als seus anuncis. I els passaven per la televiió a final d’any. D’aquells que hi havia anuncis que licitaven el lloc per ser el darrer de l’any o el primer de l’any nou. Quan van fitxar a Isabel Preysler, el camí ja estava fet. El poble era el poble on estava la Porcelanosa (sense el “la” davant, no eres de Vila-real) i el coneixia tothom. Però a nivell d’Espanya.

Va ser molt després, quan Vila-real es va fer famós a tot el món. I ho va ser gràcies al futbol. El Vila-real va passar en poc temps, de ser un equip de poble a jugar una semifinal de la Champions. O subcampió de la Lliga. Llavors sí que es va convertir en un poble famós. Anaves a Praga, per exemple, i allà a qualsevol casa d’apostes podies jugar a favor o en contra de l’equip del teu poble. I va arribar a ser més famós el poble que València. És el poder del baló.

Amb els anys han arribat les crisis, que això ja passa. Primer, la econòmica del 2006 i 2007, que s’havia d’acabar el 2008 però que no se n’ha acabat d’anar. I després, quan ja semblava que volia escampar, ens arriba la pandèmia. La primera onada, per al març. Tot tancat a picamartell. A l’estiu tornem a eixir a veure què queda del que ens varem deixar als carrers i ara, per acabar l’any, tornem a estar malament.

De fet, Vila-real torna a ser famós. És la cinquena ciutat de més de cinquanta mil habitants de tot l’estat espanyol amb més incidència de malalts.

Però és que abans d’això ja havíem tingut un cert ressò per haver tingut una plaça de bous, portàtil, per a fer bou embolat i vaques, però en un recinte tancat, amb gel hidroalcohòlic i distància de seguretat. I no es va fer la fira de santa Caterina però sí que es va posar una fira d’aquelles d’atraccions. Al mateix lloc que la plaça de bous. I hi ha una fira de Nadal al mig de la Murà, que no sé si s’acabarà de posar en marxa o no.

De sobte, el fet de ser una ciutat amb una incidència que depassa els 400 infectats per cada 100000 habitants ha catapultat la fama del poble. I les autoritats, que per això ho són, han reaccionat. I han suspès totes les activitats que s’havien de fer en locals tancats. I aquelles que organitzaven altres que no foren l’ajuntament, s’ha recomanat suspendre-les. Ha segut, per cert, el cas del tradicional concert de Nadal que organitza l’associació cultural Socarrats, que s’havia d’haver gravat aquest dissabte per a fer-la pública el dia 23. I s’ha suspès.

En canvi, aquest mateix dissabte, la fira de les atraccions està oberta i funcionant. Dic jo que serà perquè es fa a l’aire lliure. O perquè el virus té horari.

Un altre tema que també amenaça amb fer famós el poble és Carlos Fabra. Aquell senyor que va ser president de la Diputació i també de la Cambra de Comerç. Es veu que entre els molts negocis no massa clars que ha fet en sa vida, n’hi ha alguns que afecten deferents empresaris de la Plana. I un d’ells, resulta ser el president del Vila-real. A veure si ara que l’equip juga bé i va dels primers, ens el destaroten.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!