La curiositat dels xiquets és immensa. Tot els crida l’atenció. Per això, malgrat que sembla que quan juguen estan concentrats en el joc i no tenen ulls per a res més, també estan al cas de tot allò que passa al seu voltant. Com el menut de l’autet de pedals que pilota el seu bòlit amb una seriositat digna d’un professional.
Com veureu, això dels cotxes encara era un privilegi per als rics. Ni hi havia guals, ni semàfors, ni embussos, ni res de tot això. Eren altres temps. Fins i tot es pot veure perfectament que “El carrer era de terra”.
Si no passa res, la portada serà molt semblant a aquesta imatge. I, molt probablement, a hores d’ara ja deu estar a la impremta. Agafant calor, en un mes de mars atípic, amb més fred del que és habitual per aquestes dates.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!