Aquest divendres farà un mes de l’aiguat sobre València. El balanç fins ara és de 222 morts i algun desparegut, encara. Però aquest és només un balanç de víctimes mortals. A pràcticament un mes de la tragèdia, el responsable màxim de no haver avisat a temps a la gent per tal que es posaren a recer del què arribava continua ocupant el seu lloc. Amagat, perquè si el veuen pel carrer l’escridassen, però continua fent la seua veritable feina. Adjudicar contractes a les empreses dels seus. Deuen ser els seus amos, perquè també són empreses propietat dels empresaris condemnats per la trama Gürtel. Com l’encara conseller d’educació, universitats i ocupació. Un subjecte que va arribar amb l’únic objectiu de fer desaparèixer el valencià de les aules. A hores d’ara, encara no ha anat a veure ni un sols dels centres devastats. Per a què? Allà no hi teníem res a fer. I també tenim família i dret a estar amb ells. Va tindre la barra de dir quan li van retreure no haver anat al centre on una solsida va matar un treballador i en va ferir un altre. Un centre que feia tres setmanes que s’havia declarat roig. A derribar. Si per ell fora, es prohibiria parlar del tema. Una cosa semblant a el què es va fer quan a l’accident del metro.
La diferència està en que ara, la informació ja no circula pels mitjans oficials. Ho fa a través de les xarxes socials. I contra això, ni ell ni els que són com ell, poden fer res.
De seguida, van arribar els voluntaris. Alguns, només amb voluntat. Altres, els llauradors, amb maquinària pesada, com tractors. Al mateix temps, des de totes les instàncies oficials, es va rebutjar ajuda. Des del ministre de l’interior fins el indigne president de la Generalitat valenciana. Només quan els van enfangar a tots, rei inclòs, van pensar que potser calia fer alguna cosa. I es va desplegar l’exèrcit. Abans però, van fer fora a tots els voluntaris. Ara, pel que es veu, hi treballa l’exèrcit i l’empresa pública Tragsa. Fins i tot han nomenat un general (retirat però general) com a màxim responsable de la “reconstrucció”. Ja fa una setmana que l’han nomenat i encara no ha aparegut pel territori. Un territori que desconeix, perquè com tots els generals de l’exèrcit espanyol, tenen un currículum amb més pa que formatge. Aquest senyor, que es pensa que serà el salvador d’alguna cosa, té, com a gran mèrit, la “reconstrucció” d’una zona d’Afganistan amb un pressupost de deu milions d’euros i que incloia “cursos de castellà” per als nadius.
Mentre, a les comarques afectades, amb una població propera al milió de persones, hi ha més de cinquanta mil empreses aturades, des de la Ford fins a la darrera tenda, taller o despatx d’advocats A hores d’ara, encara no s’ha acabat de retirar el fang, ni l’aigua de tots els soterranis ni els vehicles destrossats del carrer. Pel què sembla, hi ha més de cent mil vehicles destrossats. Que suposen un problema medioambiental i també un calvari per aquells que el necessiten per anar a treballar. En les zones més afectades, no hi ha transport public, perquè els busos llançadora annunciats per l’encara president de la Generalitat es vau que no funcionen, a més de ser més que insuficients. Hi ha desenes de mileres d’habitatges fets malbé. Un nombre indeterminat d’estructures d’edificis que s’hauran vist afectades pel fet d’estar inundats setmanes, un ambient tòxic a tot arreu, perquè les aigües fecals s’han barrejat amb el fang, amb les substàncies provinents de les deixalles de tota mena i amb els productes derivats de la fermentació de tot plegat: fongs, bacteris (aerobis i anaerobis), virus i tot el repertori que vos pugueu imaginar. I centeners de milers de persones continuen vivint en aquest ambient tòxic.
Però l’altre dia ve una ministra del govern central i, quan la gent li pegunta a què ve si no és per ajudar, s’enfada i els diu allò de que “perquè tinc huit mil treballadors aci”. Com si foren seus! Ja es veu, perquè ja han passat vint-i-sis dies, que aquests treballadors, ni l’exèrcit, no són prou. No acabaran mai.
Al parlament del palau dels Borja, el psoe no vol recolzar una moció de censura contra l’indigne (i inútil) govern autonòmic. Els de Compromís, no presionen a Madrid. I ho tindrien fàcil. Ells sols poden fer caure el govern central, si no fa el que ha de fer. Però tampoc. Es veu que perdrien els sous. No se m’acut cap altra explicació.
Mentre, el conseller d’educació universitats i ocupació (quin títol, Senyor, per aital personatge) va ordenant que es reprenguen unes classes que és impossible reprendre. Encara es creu que les seues ordres de paper serveixen per alguna cosa, davant de la realitat. També és cert que la seua realitat ha de ser una altra, perquè ell no ha anat mai a veure què és el que ha passat de veritat. Li té por al fang. I possiblement a les pedres, també.
D’avui en un mes, serà sant Esteve. Haurem passat el Nadal i tot estarà igual. Perquè els ajuts que han promés, ja veureu que seran difícils, llargs d’aconseguir i, al final, si algú encara viu per a oder-los cobrar, tindran retenció de l’IRPF o alguna estafa semblant. Com quan a la pantanà de Tous. Igual però amb molts més morts (222 ara, 40 llavors) i moltes més destrosses.
La sensació que dóna és que a uns i a d’altres, embrancats en una guerra que no és la nostra allà al seu Madrid, els valencians no els importem gens ni mica. Com encara ens entestem en parlar valencià, el que ens passe, siga el que siga, és que ens ho mereixem.
Però per més que s’enfaden consellers, ministres i presidents, un estat que després d’un mes d’una tragèdia com la que s’ha patit a València encara està com està, és un estat fallit. Quan fa uns mesos, l’indigne president de la Generalitat va dir aquella estupidesa de “la Comunidad Valenciana será turística o no será”, no sabia la raó que tenia. El país Valencià no serà turístic. Serà com sempre ha sigut. Divers, emprenedor, dinàmic i pròsper. Això sí. L’encara president i els qui el defensen o són com ell, no hi podran tornar. Ni de visita.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!