Des de la Plana

Josep Usó

23 de febrer de 2014
Sense categoria
0 comentaris

Trenquem-ho tot i a veure què passa.

Sembla que els nostres governants pateixen una estranya fal·lera per destrossar el territori. I, quan més de pressa, millor.

Ahir mateix, a Castelló, a Castelló de la Plana, hi hagué una manifestació amb més de cinc mil persones. De tota condició. És un fet extraordinari, a una ciutat que darrerament estava molt desmobilitzada. Però és que, a més, a les Illes, a totes, hi haguéren manifestacions semblants. I amb molts manifestants. I també amb el suport del govern de les Illes. Del govern de Bauzà.
El motiu, el mateix. Oposar-se a les properes prospeccions petrolíferes a la Mediterrània, en una gran àrea de més de dos mil quilòmetres quadrats.
De sobte, governants del PP, hostalers, ecologistes, gent de tota mena, han vist perillar el seu futur.
Ara sembla que l’objectiu és cercar jaciments de petroli en la zona. Això implicaria, en una primera fase, unes mesures d’ones sísmiques que produiríen un gran dany ecològic a tota mena d’espècies vivents de la zona. I no hem d’oblidar que estem parlant d’una important àrea de pesca. Per no parlar del turisme. Imagineu la mítica illa d’Eivissa envoltada per plataformes d’extracció de petroli. Més endavant, si els primers resultats són prometedors, es passaria a fer prospeccions per perforació. I és fàcil que els resultats siguen prometedors, tant pel tipus d’estrats que ja sabem que hi ha, com perquè en àrees molt properes, ja hi ha hagut explotacions petroleres. Per exemple, els “Casablanca” o els que encara s’exploten al davant de Tarragona, per no parlar dels que explotà la Shell fins al 1986 just on ara es vol ubicar el famós projecte “Castor”.
Aquest és un altre. El projecte CASTOR, pretén emmagatzemar gas natural aprofitant el buit que deixà l’explotació de cru situada entre Vinaròs i Amposta. Inicialment la idea sembla bona, però quan es començà a injectar el gas, tots recordem la gran cadena de sismes que obligà a aturar el projecte.
Tots dos projectes tenen uns quants factors en comú.
El primer, que en cap dels dos s’ha fet, fins ara, cap estudi d’impacte ambiental.
El segon, que tots dos projectes estan lligats a interessos molt concrets (Cairn Energy en el cas de les prospeccions petrolíferes o ACS en el cas del projecte CASTOR).
Tres. Tots dos projectes foren inicialment autoritzats per l’anterior govern, el darrer de Zapatero i s’han mantingut amb l’actual, el de Mariano Rajoy.
Quatre. Ara, en les manifestacions en contra de tots dos projectes, hi ha recolzament tant per part del PSOE com del PP.

Tot això, sense nomenar una altra espasa de Damocles que tenim els Valencians al damunt. Els projectes de “Fracking”. Unes prospeccions per obtindre gasos combustibles del subsòl a base d’injectar una barreja d’aigua i ni se sap quants components (són secrets) calenta a grans profunditats, per tal que fracturen les roques i alliberen el gas que pujaria a la superfície juntament amb aquesta barreja que es tornaria a bombar contínuament. Aquest mètode ja ha causat greus problemes en amplies àrees dels EUA i seria especialment perillós en una zona com el nord del País Valencià on, per a beure, ens abastim d’aigua subterrània fòssil.

Finalment, recordar que en els darrers anys, els nostres governants han arrasat la major part de la costa i l’han pavimentada o l’han deixada convertida en un erm abandonat. Només heu de recòrrer els pobles de la costa per veure en què s’han convertit milers i milers d’hectàrees que fa vint anys eren terres de cultiu i ara estan senzillament perdudes. 

Sembla que els nostres governants tenen una fixació per destruir el nostre territori. Primer, arrasen el que hi ha, prometent unes millores inimaginables. Només heu de recordar quan les faraòniques obres de la Ciutat de les Arts i el circuit de Fòrmula I “havien posat València en el mapa del món”.
I més tard, quan ja es veu que han arribat a trepitjar l’ull de poll fins i tot dels “seus”, per exemple el negoci dels hostalers de les Illes, es penedeixen i donen suport a les manifestacions de rebuig a unes obres que és fàcil de veure que només poden acabar malament.

Segurament fóra molt millor que s’estalviaren aquestes mostres de suport una vegada fet el mal. N’hi hauria hagut prou amb evitar posar en marxa uns projectes que, si alguna cosa amenacen, és amb una destrucció en bona part irreversible del territori en el qual vivim els valencians, catalans i mallorquins.

Vista aquesta fal·lera destructora per part d’uns governants que només semblen escoltar-se a ells mateixos i que, massa sovint acaben quedant en evidència com mers “llogats” per les empreses adjudicatàries d’aquests projectes amb sous astronòmics i opacs, pense que el que caldria seria pensar que, tan bon punt tinguem l’ocasió, caldrà canviar de governants. Dels qui ara tiren endavant els projectes desastrosos i dels qui els autoritzaren anys enrere. Que, curiosament, ara s’agafen de la mà per eixir també a les manifestacions.
Deu ser per semblar ciutadans com ho sóm els demés. I no.
El seu temps passsarà i nosaltres, els habitants del territori, volem continuar vivint ací. A casa nostra. I no volem de cap manera que ens convertesquen el nostre país en un lloc inhòspit per viure

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!