L’altre dia, vaig llegir al Vilaweb un article sobre una pràctica que es veu que té un cert èxit. És l’Stealthing. Un terme que en anglès significa “sigil” i que consisteix en treure’s el preservatiu en mig una relació sexual sense el consentiment de l’altre participant. El cas és que l’article em va suggerir de seguida una petita història, que us deixe ací per si us agrada. La vaig titular justament així: Stealthing.
Stealthing.
Christian va aprofitar perfectament el moment. La dona, que ja estava molt excitada, es va remoure i ell es va retirar un instant, mentre ella es donava la volta i es posava de quatre grapes al seu davant. Quan la va tornar a penetrar, just després d’acariciar-li els pits i els mugrons que els tenia erectes com a tatxes, ja s’havia tret el preservatiu. Sentia les gotes de suor regalimant-li pel front i notava que la carn d’ella també estava entresuada. Va tancar els ulls, la va abraçar i es va moure rítmicament fins que ja no va poder més i es va deixar anar. Només un instant abans ella havia fet un crit de plaer que el va acabar d’encendre.
Un minut més tard, tots dos es van deixar caure, l’un al costat de l’altra, damunt dels llençols rebregats. Panteixaven. I ell, somreia, també, satisfet per la petita trampa que li havia parat.
—És molt millor sense condó. No hi ha cap dubte – estava pensant. I just en aquell instant, ella li va demanar:
—Què t’has tret el preservatiu?
Abans de respondre, ell va somriure, sabent que el que estava fet ja no tenia remei.
—És que – començà— jo em sent molt millor sense. Obtinc molt més plaer. I si jo en gaudesc més, també et puc fer gaudir a tu, Alícia. A més a més, ara hi ha mitjans per evitar les conseqüències indesitjables d’una relació com la nostra. Perquè està, per exemple, la píndola de l’endemà i…
Ella es va alçar del llit d’una revolada. El seu rostre, irat, estava encisador, amb aquella màscara d’indignació.
—Però nosaltres havíem pactat. Havia de ser amb preservatiu. Ho havíem decidit així. I tu has trencat el pacte. Saps que això es podria considerar una violació? Ho saps?
Tal i com anava parlant, anava alçant el to de veu. I de sobte, Christian es va sentir molest. L’empipava que li cridaren en general; i que ho fes una dona en particular. Ell encara era del qui pensaven que els homes tenien un plus de superioritat n0omés pel fet de ser-ho.
—Al capdavall, nosaltres no tenim la regla.
Explicava sempre a qualsevol que gosés discutir-li la seua peculiar opinió. De manera que va respondre, també alçant la veu:
—Un moment, un moment. Tu i jo hem vingut ací, lliurement, a cardar. I si hem decidit que ho faríem amb condó, ha sigut només perquè tu t’has entestat; però jo ja t’he dit que jo m’ho passe millor sense. Molt millor, ja t’ho puc dir. I ha sigut fantàstic; jo m’ho he passat molt bé. I tu també, que no has fingit. Jo, això ho distingisc molt bé, que ja tinc una experiència. Així que ara no sé de què et queixes. Si tens por d’haver-te quedat prenyada, et prens la refotuda pastilla i en paus. Però a mi no em vingues amb monsergues, que no estic per orgues. A més a més…
I Christian va veure com ella, sense respondre-li, feia mitja volta, se n’anava al bany i tancava la porta al seu darrere.
—Que es fota.
Va mussitar, mentre buscava a la tauleta de nit el paquet de tabac. Encara només havia pogut fer un parell de xuclades al cigarret quan ella va eixir, nua i preciosa. Sense ni mirar-lo, va anar fins l’armari, el va obrir i va començar a vestir-se. Ell, en silenci, va continuar fumant.
Està bona i té una bona rebolcada, però el millor serà que no ens tornem a veure. Si per una bajanada ja s’ha posat com s’ha posat, només faltaria que la relació s’allargués. Massa problemes.
Estava ell pensant, al temps que observava el fum de la cigarreta que s’enlairava amb cabrioles capricioses. Per fi, Alícia, des de la porta de l’habitació, li va dir:
—No t’amoïnes. Efectivament, hi ha la píndola de l’endemà. Per a mi. Per a tu, perquè m’has fet pena i t’ho vaig a dir, també hi ha tractament. Però no et pots descuidar. Ves a l’hospital i que et facen les proves, que jo sóc seropositiva. De res.
Abans que Christian pogués respondre, ella ja havia eixit i havia tancat la porta al seu darrere. Amb els ulls esbatanats d’incredulitat, ell es va alçar i es va mirar l’entrecuix.
—I ara, com li ho explique jo, a la meua dona? És que no sé ni tan sols com es diu, la dona aquesta.
Va sospirar. Després, es va deixar caure altra vegada damunt del llit, completament desesmat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!