A Vila-real, com a tot arreu, es nota i molt l’efecte econòmic de la pandèmia. El petit comerç agonitza. Els carrers del centre de la ciutat estan plens de locals amb el cartell de “es lloga” o “es ven”. A qualsevol carrer s’hi poden veure rètols semblants. El mercat immobiliari viu hores baixes. Els bars sí que tenen ocupació; però poc consum. És per les restriccions horàries i per la impossibilitat d’estar pel carrer a la nit. El seny del lladre, que tots diuen en Castellà: la queda. Es noten les butxaques escurades. I la por, la incertesa davant d’un futur tèrbol.
Sembla que algú ha decidit que si la gent està molt apurada, potser arriscarà el poc que té amb l’esperança de guanyar. Mal pervindre. Cal recordar, com ja va explicar Jesús Bernat l’altre dia, que un sinònim de penya-segat és timba. I d’ací, el derivat estimbar-se. I una timba és també una sala de joc.
Ves per on. Cancel·lem la fira de santa Caterina, que té una tradició de més de set-cents anys i que només dura un dia. Tenim una fira d’atraccions d’aquelles de cavallets, autos de xoc i tren de la bruixa i ara ho rematem amb sales de joc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!