Ara que sembla que fins i tot els presos polítics (que la major part hi van anar sols a que els tancaren) acceptaran els indults, no em puc estar d’explicar algunes imatges que em venen al cap. Abans de la funció teatral del Liceu, va haver fins i tot una intervenció, celebrada pels seus, del presoner Oriol Junqueras, on va renunciar a qualsevol via no negociada amb un estat que ja es pot comparar (European Council dixit, i per golejada) amb Turquia. A nivell de drets humans i llibertat d’expressió.
El senyor Junqueras em recorda un personatge que apareix a una escena de la vida de Bryan, la genial pel·lícula dels Monthy Python. Quan els romans tanquen a Bryan a la presó, justament per revoltar els jueus, un dels soldats li escup, per humiliar-lo. Llavors, la càmera enfoca el personatge, que està penjat de la paret, subjectat amb argolles i que lloa sense parar els romans. I li retreu a Bryan que “acabes d’arribar i ja t’han escopit a la cara. Quina enveja et tinc”.
D’altra banda, amb la decisió del Consell d’Europa, el silenci de la premsa del Règim del 78, quan no allò de dir “ens donen la raó” em recorda la premsa i la ràdio de l’Egipte de Nasser en la guerra dels sis dies de l’any 1967. Els israelians els acabaven de deixar tota l’aviació de combat inutilitzada (atacant abans i destruint els avions a terra). De manera que Egipte ja no tenia aviació i estava derrotat. Quan això ja havia passat, la ràdio egípcia feia grans proclames anunciant els seus avanços davant l’enemic i fins i tot que havien abatut un avió israelià. El que van callar fins que els israelians estaven a punt d’arribar a Damasc i quan les baixes egípcies eren terribles (imagineu que us bombardegen i que no podeu respondre) era que el primer dia, abans de començar les hostilitats, els més de dos-cents avions de combat d’Egipte havien sigut destruïts. Caldrà veure què van dient, quan les sentències judicials vagen arribant. O quan els fons europeus no arriben, s’hagen de retornar o s’ordene els cessament del CGPJ, per exemple.
Finalment, em sorprèn la reacció de molts principatins, que tot ho veuen difícil, feixuc i impossible. Difícil va ser sobreviure a la batalla de València del segle passat. I els valencians ho varem fer. Amb més motiu els principatins, que ho tenen guanyat. I que no poden defallir, que val la pena. Per ells i per nosaltres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!