Tots, una vegada o altra, hem vist un espectacle de “màgia”. En realitat, sempre hi ha trampa. I una bona part d’aquesta, consisteix en atreure l’atenció de l’espectador cap a un lloc, o un objecte, per tal d’evitar que es fixe en un altre lloc o en una maniobra que resulta clau per al resultat final.
Sembla que, ara mateix, estem en un procés de prestidigitació. Els diners europeus per a eixir de la crisi on ens ha enfonsat la COVID encara no han arribat. I per a que arriben, calen unes quantes condicions. Després de l’estafa de la crisi del 2008, els estats europeus que paguen volen garanties de rendibilitat dels diners que han de deixar. I garanties vol dir garanties. No promeses. Per això hi ha un mecanisme, pel que sembla, que permet a qualsevol país europeu, bloquejar els diners cada sis mesos, en funció que es destinen a allò per a que s’han deixat. I ja fa mesos que els de sempre, els de l’IBEX 35, s’han repartit el pastís. Els altres també han presentat projectes, però no està gens clar que els arribe res. Perquè el govern central, aquell tan progressista i tan d’esquerres, fa com que no existim, els altres.
Un altre tema serà que, al final, arriben els diners; perquè ja se sap que els de l’IBEX 35, més enllà de regular preus de serveis bàsics i construcció de grans “infraestructures” de dubtosa utilitat, des de AVEs fins a ampliacions de ports com el de València o autopistes fallides, no arriben. Ara, pel que sembla, la cosa pot anar de plantar grans extensions de panells solars. Que vol dir que són els de sempre.
Però, em direu: On està la distracció per a que no en parlem d’això?
És evident. Mentre tot això es decideix, ningú en parla, en mitjans oficials. Allà només es parla de les eleccions a una autonomia del centre de la península ibèrica, dels seus candidats, de la seua inconsistència, de si se’ls envien bales o navalles per correu o de si van o venen o diuen o s’insulten. Com si tinguera la més mínima importància, per a nosaltres. Mentre, ací no hi ha ajudes per a res. I sembla que, com a mesures immediates (que sembla que n’hi haurà més), l’autopista tornarà a ser de peatge, de passada, també ho serà l’autovia que arriba fins l’aeroport de Castelló, s’eliminarà la deducció de la renda per declaració conjunta i ja veurem què passa amb l’edat de jubilació, el sou dels funcionaris, les pensions dels jubilats, o la privatització de la Sanitat i l’Ensenyament.
Però d’això no en parlem. No fora cosa. Ja veureu com després d’uns mesos, algú ens ho dirà i culparà Europa, els catalans o la pluja. O la sequera, que això ja ho feia Franco. Pertinaz, li deia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!