Anit, a l’auditori de Vila-real, l’actor Sergio Caballero i la periodista i poeta Sussanna Lliberós, tots dos fills de la Vila, van oferir el què s’havia anunciat com un recital de poemes de Vicent Andrés Estellés. L’acte està emmarcat dins de l’any Estellés, en commemoració del centenari del naixement del poeta, el 4 de setembre del 1924.
El cas es que allò no va ser un recital. O no va ser un recital, només. Tots dos dalt d’un escenari on només hi havia un teló de fons amb una cortina que podia volejar quan l’empenyia el vent, una cadira i amb projeccions d’imatges, ens van oferir una hora llarga d’actuació on van teatralitzar alguns dels més coneguts poemes d’aquell home menut i amb ulleres que encara ara es capaç de remoure consciències i de lligar un país, barrejats amb d’altres que no ho són tant.
Tot i que a la sala no hi cabia ni una agulla, tan bon punt va començar l’espectacle, un silenci sepulcral ho va envair tot. Després, a mesura que els poemes i l’actuació anaven avançant, els espectadors buscàvem algun moment addient per aplaudir, per fer notar l’enorme admiració que ens provocava el què estàvem veient, sentint i escoltant.
Amb aquest acte, la ciutat de Vila-real comença la celebració de l’any Estellés. Les invitacions s’havien pogut recollir des del passat dilluns a les deu del matí. I a les deu, ja hi havia cua, davant de la finestreta. Cap al dimarts, quasi no hi havia entrades.
L’ovació final va ser antològica; d’aquelles que no vols que mai s’acaben. Amb la sala, pena de gom a gom, d’empeus aplaudint amb força, mentre la malaguenya de Barxeta ens enardia encara més.
Per a no allargar-ho massa, tothom amb qui ens varem trobar en eixir, estavem encantats, sorpresos i admirats. I hi va haver gent que no va poder accedir al local i es va haver de quedar fora. Ara, cal esperar que aquest espectacle es puga tornar a representar a més llocs. Perquè val la pena i molt.
Hi ha qui encara preten negar un dels millors poetes del segle XX. Anit però, va quedar clar que Estellés continua sent un referent per al poble. Que “qui fuig de Déu, corre de bades”, tal i com diu la saviesa popular. I que a Vila-real, com a la resta del País, tenim molt de talent. I no hem de permetre que el silencien o ens el facen ocultar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Espectacular