Des de la Plana

Ahir, l’ABC, diari centenari que encara no ha arribat a la d, anunciava a bombo i plateret que molt socis i dirigents de l’ANC, tenen no se sap quina mena de vincles amb membres d’ETA, passats, presents o futurs. No he llegit l’article perquè la mala literatura de ficció mai m’ha agradat i no malbarate el meu temps en aquestes coses, però em sembla que l’únic que es pretenia era el titular. I avui, la confirmació. D’una banda, La Razón (només n’hi ha una) afirma que els independentistes baixen, segons una enquesta que els ha fet algú a mida i que hauran interpretat com ha de ser. D’un diari que té com a director un personatge com Francisco Marhuenda i com a editor a Planeta, no es pot esperar menys. Al mateix temps, El Mundo afirma que el 46 % dels espanyols suspendria l’autonomia si hi hagués consulta. El PP i Ciudadanos, anuncien grans fractures socials a Catalunya i un enfonsament en una violència inimaginable si no s’atura la deriva sobiranista de ja no saben ben bé qui. En poques paraules. Anuncien l’Apocalipsi. Afortunadament, però, ells tenen l’antídot. Bruce Willis, en la versió casolana de Alícia Sánchez Camacho o de Alberto Rivera (quina casualitat, té el mateix cognom que aquell generalot de la dictadura d’abans de la Guerra. Ho esmente per fer  per fer veure com n’és de fàcil establir relacions entre persones que no tenen, segurament, res a veure entre elles).

Tot això s’adoba amb l’enèssim anunci de recuperació econòmica. Gran ocupació turística, perspectives immillorables en tots els sectors i uns auguris de creació d’ocupació que ens obligaran a importar mà d’obra de l’estranger. En poques paraules. Si continuem a Espanya, les perspectives són tan optimistes que el més probable és que la pròpia Alemanya demane l’ingrés en l’il·lustríssim, i mil·lenari, reino de España. Que, a més, té una selecció de futbol envejada a tot el món i al Real Madrid campió de la Copa del Rei. Que el propi Rei, de poc no hi arriba, per cert. Es veu que estava a Kuwait amb els seus amics venent armament. Una cosa d’aquelles que es veu que fan els reis. Els mags no. El d’Espanya i els de l’Orient… Mitjà.

Què passa? A què, tantes notícies desgavellades? ¿Com pot ser, que passen tantes coses, bones i dolentes a un temps, en només dos dies i que ja hi haja profetes i salvadors explicant-nos, a nosaltres que som ignorants  no en sabem, què és el que hem de fer. A saber: renunciar a tota esperança i deixar que ells continuen remenant unes cireres cada vegada més escasses?

No és difícil. Veureu. Ja ha passat el diumenge de pasqua, els xiquets ja s’han menjat la mona i ja estem a vint-i-un d’abril. I en només trenta-quatre dies seran les eleccions europees. I ací sembla que està la mare dels ous.
Ells, que han passat molt temps amb la campanya “No vages a votar, que tots són iguals”, es veu que no tenen massa bones perspectives. Perquè son, justament, els “seus” els qui s’han cregut la cosa. I es veu que preveuen una bona catàstrofe electoral. perquè, a més, en especial al País Valencià o a les Illes, però també a la resta del reino, el desencís amb els governants és majúscul. I, clar. El vot a favor dels grans partits baixarà. I cal afegir que els ha eixit molta competència, UPyD, VOX, Ciudadanos, PxC, Falange Española… Molta gent per a pocs vots. I va i, de rebot, com ells nomes anuncien catàstrofes i plagues bíbliques i els independentistes anuncien il·lusió, es veu que aquests sí que tindran vots.
I clar; La perspectiva és esgarrifosa. Per a ells.

Perquè la opinió pública mundial, que és a hores d’ara la què compta per decidir sobre la independència de Catalunya, cada vegada n’és més favorable als interessos dels catalans i menys als de l’Imperio constitucional.

Amb això, i veient que fins ara no se n’han sortit i que ja han malbaratat més de la meitat del temps que els restava per al referèndum sense profit, han decidit canviar d’estratègia. I han començat amb la violència. Model Ukraïna, o l’Ulster, o el que siga. Si cal, anunciaran el model Guerra de les Galàxies, sense caure en el detall que aquella guerra també es lluitava en contra d’un imperi tirànic i injust.

No es pot badar. Ni poc ni gens; però cal no perdre de vista el món. El temps els juga en contra i cada dia que passa estan més i més prop d’admetre la derrota que de cap altra cosa.
De moment, la violència terrible només l’anuncien, però no seria descartable que ho intentessin de debò. Al Principat, vull dir. Fora, ja han començat. Mireu, sinó, l’apallissament de l’afeccionat culer de Cadaqués al camp del Mestalla.I, poca, broma, a càrrec de vuit policies nacionals. O de l’advocat detingut a l’aeroport del Prat. Sembla que, tots dos, per la mateixa causa. Per ser catalans. O, com ells ho pensen, “dels altres”. Però això tampoc els està eixint massa bé. Recordeu que el culer ha denunciat la policia espanyola davant dels mossos d’esquadra. Impressionant! L’advocat, per la seua banda, haurà denunciat la guàrdia civil i, per si no n’hi hagués prou, ara s’estan jutjant tres agents i un sotsoficial de la guàrdia civil per apallissar uns anglesos ja fa uns anys. Sembla que això darrer no s’acabarà amb un no res, perquè el Regne Unit de la Gran Bretanya està força emprenyat, amb l’altre Reino. El d’Espanya.

En resum; de nou, poca cosa. S’apropen les eleccions europees i les victòries a celebrar en el camp de la espanya única son cap ni una, de moment. Per això van deixant enrere ens nervis i van entrant, espere que per un cert temps, en la histèria.
De moment, doncs, feliç Diada de sant Jordi. I recordeu que jo també soc autor de ficció.

Cada dia, queda un dia menys.