Avui, primer de febrer, he hagut de resoldre una qüestió a la Caixa. A Vila-real. A la mateixa sucursal que ha sigut, cronològicament: Seu de la Caixa d’estalvis de Vila-real: Sucursal de la Caixa d’estalvis de València; Sucursal de Bancaixa; Sucursal de Bankia; i finalment, sucursal de CaixaBank (abans, la Caixa de Pensions). Tot consistia
Anit, com passa cada gener des de ja fa vint-i-huit anys, a Vila-real es va fer uns marxa cívica pels carrers de la ciutat. Organitzada per Acció Cultural del País Valencià i l’associació cultural Socarrats, va servir per a recordar la crema de la ciutat el dotze de gener del 1706 per part de les
Les rodalies de Renfe de València són un desastre. I no és d’ara. En els anys setanta i primers dels vuitanta, els trens que hi havia eren de segona mà. Sembla que de les rodalies de Tòquio. Eren lents, arribaven sempre tard (mai complien els horaris) i la calefacció tenia dues posicions: o et cremaves,
Ací s’acaben les vacances de Nadal per als alumnes i aquests han de tornar a la normalitat. Classes presencials. Mentre, la variant òmicron s’escampa de mala manera. D’altra banda, encara no és senzill trobar tests ràpids a les farmàcies. Ni aquestes poden fer encara els tests. Els sanitaris de l’atenció primària estan esgotats. I aquells
Anit vaig estar a Nules. Allà, el club de lectura Cosas & Musas, m’havia convidat a parlar una estona sobre el darrer llibre que havien llegit: El carrer era de terra. La veritat és que va ser una vesprada fantàstica. Perquè poques coses hi ha tan plaents per a un escriptor com xerrar amb els
Cada dia que passa estic més fartet de persones que semblen d’allò més normals; però que a l’hora de parlar, primer ho proven en castellà. Si de vegades, perquè en tens confiança, els preguntes el perquè, sempre responen alguna vaguetat de poc trellat: des d’allò tan rebregat de “l’educació” o la “cortesia” fins a un
Avui s’ha commemorat a Castelló el 89 aniversari de les Normes de Castelló. Les regles consensuades fa quasi un segle per a dotar de regles ortogràfiques el valencià. L’acte ha esdevingut una manifestació en defensa d’una llengua maltractada. Sembla que ara tot val, contra el valencià. Tant a casa nostra com al Principat. O a
Aquesta vesprada, El carrer era de terra s’ha presentat a Sagunt. Allà on es pot dir que va nàixer. I la vesprada ha resultat fantàstica. En primer lloc, per l’escenari. La presentació s’ha fet a la Via del Pòrtic, a la plaça de l’Antiga Moreria. Abans de començar hem fet una visita guiada a l’espai
Aquesta vesprada, a la BUC ha tingut lloc una conferència amb el títol “Pors i mites alimentaris”, a càrrec del professor JM Mulet, catedràtic de Biotecnologia de la Universitat Politècnica de València L’acte ha sigut organitzat per l’Associació Cultural Socarrats de Vila-real, que cada any proposa als seus socis i simpatitzants alguna conferència per aquestes
Després de molts anys de reformes de l’ensenyament, sembla que ens apropem al final del camí. D’entrada, ja fa molts anys, d’ensenyament es va deixar de parlar. Es va substituir per educació. I així, de passada, es va deixar de banda una obvietat: que l’educació ve de casa. A l’escola, o a l’institut o a
Aquest darrer diumenge, organitzat per l’associació cultural Socarrats de Vila-real, varem fer una excursió per a visitar jaciments arqueològics ibers al Baix Maestrat. Amb les explicacions de l’arqueòleg Artur Oliver, que ha participat en les excavacions de molts d’aquests jaciments, varem començar la nostra visita pel museu de Benicarló. D’allà, varem anar a veure el
En una més de les col·laboracions entre Acció Cultural del País Valencià i l’Associació Cultural Socarrats de Vila-real, es va celebrar el sopar Estellés. Un dels darrers del país, pel què sembla. Va ser anit. Era el segon sopar Estellés que es feia a Vila-real, però ben bé es pot dir que va ser el
Hui és nou d’octubre. El dia de sant Donís. La Diada del País Valencià. Un país Valencià que allà cap a la transició modèlica, es va decidir que es diria Comunidad Valenciana. Com les comunitats de veïns, de bens o de regants. Segons ell mateix, l’inventor de l’expressió va ser Emilio Attard. El cas és
Aquest cap de setmana ha sigut redó. Havia d’anar, amb el xiquet del cotxet, a llegir un fragment de “El carrer era de terra” a la setmana del llibre de la Valldigna. Al mateix monestir. I hem estirat el temps a tot el cap de setmana. El dissabte, l’hem aprofitat per a visitar, en primer
Ahir varem estar, el xiquet del cotxet i jo mateix, a la Setmana del llibre en Català. Després de la pandèmia, s’ha passat del pla de la Catedral al moll de la Fusta, just al davant del passeig de Colom. Com que fer publicitat dels llibres és difícil, des d’ahir ens acompanya un roll-up que