Vivim dins d’un estat on, habitualment, es donen algunes de les següents situacions:
1.- Els transports públics funcionen d’una manera molt lamentable. Només cal veure la caiguda total de la xarxa ferroviària. Ni tenim trens de rodalies ni el tan cacarejat AVE. Per a qualsevol desplaçament, és imperatiu usar el vehicle propi.
2.- La sanitat pública, que encara es publicita com “la millor del món”, està col·lapsada. Per a tindre una consulta mèdica cal esperar dies. Si es amb un especialista, de setmanes a mesos. i hi ha llistes d’espera per a tot. I que conste que encara subsisteix el sistema pel sacrifici dels professionals.
3.- En l’ensenyament, és perfectament possible que un xiquet es passe deu anys dins del sistema escolar i acabe essent analfabet funcional. Incapaç d’entendre allò que llig. No cal parlar de la resta de coneixements. Per acabar-ho d’adobar, ja fa anys que es pot aconseguir una titulació amb assignatures suspeses. Això, només es pot qualificar d’estafa. És el mateix que si tu et compres un cotxe i també val sense rodes. O sense motor.
4.- El cost de l’habitatge es prohibitiu, tant de lloguer com de compra per a la immensa majoria dels habitants.
5.- Els sous són molt baixos i no permeten que els joves s’independitzen. Com a conseqüència, l’índex de natalitat és molt inferior a la taa de reproducció.
6.- Ens arriben immigrants amb poca o nul·la formació que treballen en oficis amb molt baix valor afegit: repartidors, agricultura de temporada, turisme i restauració…
7.- La justícia és lenta i poc de fiar.
8.- En general la premsa té molt baixa credibilitat.
9.- Els imposts són molt alts. Com els dels països més desenvolupats.
10.- Els casos de corrupció s’escampen per tot arreu amb total impunitat. Des de la DGAIA fins a les adjudicacions de obres públiques de manera fraudulenta, les subcontractacions i subcontractacions de les subcontractacions que tenen com a resultat final que l’obra final no té res a veure a amb la proposada inicialment. Des de la manca d’ajudes als afectats per les desgràcies(dana del 2024, per exemple fins els afectats pel rescat dels bancs amb diners públics dels bancs enfonsats per una especulació irresponsable.
11.- Cada vegada es produeix menys. Tot s’importa.
12.- Cada negoci que es tanca, no es veu substituït per cap altre.
13.- Els polítics viuen molt millor del que podrien viure treballant amb la seua preparació. Una gran majoria no tenen cap preparació ni han treballat mai. Sempre han tingut “càrrecs públics”.
14.- Passe el que passe, mai hi ha dimissions.
15.- Hi ha un gran nombre de professionals ben preparats (metges, enginyers, matemàtics, químics, biòlegs, físics…) que han d’emigrar i que s’estableixen en altres països mentre que ací hem d’importar professionals menys preparats per a exercir aquestes professions. Sempre es per una qüestió de sou i de consideració social.
Si vivim en un país amb totes aquestes característiques, és que vivim a un país del tercer món. Allò que fa anys se’n deia “en vies de desenvolupament” per a no dir directament subdesenvolupat o endarrerit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!