Des de la Plana

Ahir divendres, a la seu de l’Associació Cultural Socarrats de Vila-real, es va fer entrega als representants de AVEDIT (Associació Valenciana d’Empresaris de Dansa I Teatre) afectats per la DANA del 29 d’octubre , de l’import íntegre de la recaudació de l’actuació a L’Auditori Municipal de Vila-real de la companyia Horta Teatre el passat 31 de gener.

Val a dir que, amb un preu gairebé simbòlic de 10 euros per entrada/invitació, es van arribar a recollir 4.340 euros. Aquesta quantitat significa, per a l’associació cultural Socarrats, la satisfacció d’haver organitzat l’acte amb major assistència de tota la seua història. Varem aconseguir omplir l’auditori que té poc més de cinc-centes localitats.

Vull també recordar que aquest any, la companyia Horta Teatre ha sigut elegida com a Socarrat Major, per la seua trajectòria de cinquanta anys fent teatre en valencià, defensant, fent crèixer i lluint la nostra cultura. El proper dissabte 8 de març, al restaurant El Casino de Vila-real, se li farà entrega del guardó en el ja tradicional sopar.

És evident que amb tot el desastre que va ocasionar la DANA, la nostra contribució és més que modesta; però val a dir que per a nosaltres, i també per a l’Ajuntament de Vila-real, que ens va permetre disposar de l’Auditori o per a tots aquells que van vindre al teatre (o els que no podien vindre, però igualment van comprar una entrada) és un esforç considerable. Veient la reacció de la gent, hem comprovat que la solidaritat és un valor en alça.

Mentre encara hi ha qui tracta, en va, d’espolsar-se responsabilitats, nosaltres fem allò que podem per ajudar els afectats peruna catàstrofe que té moltes causes. Des de no haver fet obres de contenció als barrancs fins a haver permés construir i edificar en zones inundables. No està de més recordar que, tot i que els danys materials eren molt difícils de mitigar, les més de dues.centes persones mortes sí que tenen uns responsables molt clars.

En tot cas, nosaltres ahir vam fer el possible per alleugerir una mica el patiment. Perquè la dansa i el teatre, com l’esport, també ajuden a refer-se a aquells que ho han perdut tot.

Fotografia d’Ester Iserte.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!