De sobte, s’han fet públics els esperançadors resultats d’una investigació d’una empresa sobre els assajos clínics d’un possible vaccí contra la COVID 19 i les borses s’han disparat. En especial, els preus de les empreses farmacèutiques (en general) però també els de les empreses dedicades al turisme. I han aparegut notícies esperançadores de moltes altres empreses farmacèutiques també dedicades al seu propi projecte de vaccí.
Molt probablement, en pocs mesos ja hi haurà en el mercat diferents tipus de vaccí per aquesta malaltia. No de bades, la major part d’empreses farmacèutiques del món, aliades amb els departaments d’investigació d’algunes de les més potents universitats, duen mesos dedicant molts esforços a combatre aquesta pandèmia que ens ha canviat la vida.
El problema que se’ns planteja és que, al mateix temps, molta gent, moltes empreses, grans o petites, han hagut d’interrompre la seua activitat. I això ha dut a la ruïna moltes persones. Fins i tot hi ha sectors sencers que no veig gens fàcil que puguen arribar a recuperar-se mai. En general, el turisme de masses; aquell que es basa en transportar moltíssima gent per amuntegar-la en un lloc concret a passar uns dies de lleure. En particular, aquella moda dels creuers, en el què el lloc és un vaixell. Només per citar dos exemples que a nosaltres en afecten prou.
Aquesta vegada ha segut un virus. Però el cas és que amb el model de civilització que ens entestem a continuar, seguim afavorint que algun altre virus o bacteri que fins ara només afecta alguna altra espècie ens arribe. Perquè aquesta pandèmia estava anunciada. Els experts ja feia anys que avisaven. I fa anys, van saltar les alarmes amb la grip aviar o la síndrome SARS. El cas és que, com al final es va poder evitar l’expansió massiva (cosa que aquesta vegada no ha passat), els governants de una bona part del món es veu que van arribar a pensar que això només eren manies.
Els mateixos governants que, al començament de la pandèmia s’omplien la boca parlant d’ajuts de tot tipus per a tots els afectats i que ara ja s’ha vist que, per exemple en el cas del Principat, han consistit en una almoina de 2000 euros als primers 10000 autònoms que han aconseguit entrar a una web que es col·lapsava. 10000 autònoms d’un país que en té 500000. Un de cada cinquanta. Per a la resta, res. Mentre, els aturats han augmentat sense fre. Els mateixos autònoms que no poden treballar o que han perdut percentatges altíssims de facturació han de continuar pagant imposts com si el negoci els anés bé. I els treballadors sanitaris han d’afrontar una segona onada de contagis sense haver tingut temps de recuperar-se, ni física ni mentalment, del sotrac de la primera. Per no parlar dels centres educatius, que semblen haver-se convertit en centres assistencials per a mantindre els xiquets i els adolescents tancats mentre els seus pares van a treballar (els qui encara tenen treball). Dels qui es dedicaven a la cultura, músics, actors, empresaris teatrals, artistes diversos, millor no parlar-ne.
Només recordar que, quan arriben els vaccins, com que els compra la UE, al regne d’Espanya n’arribaran els que ens assigne el govern europeu. Que significa que, com que n’arribaran menys que persones som, caldrà establir alguna mena de prioritats. Esperem que aquestes prioritats tinguen alguna mena de sentit i no vagen davant els qui manen i els seus amics i saludats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!