Avui s’acaba un any, el 2020, que tindrà nom propi. Com l’any de la picor, l’any que va estellar (a Vila-real en deien així, les persones majors) el Moviment, l’any de la gelà, o l’any de la nevà. El 2020 serà l’any de la pandèmia.
Una pandèmia que ha deixat ben clares les febleses d’una societat que es pensava que estava segura davant de qualsevol perill o problema. Una societat que s’ha trobat dins d’una crisi econòmica (afegida a la que ja arrossegàvem des del 2008) de la què ja veurem com eixim. Amb un sistema sanitari que s’ha tensat fins que s’han esgarrat les costures. Un any on hem deixat de veure’ns, on els vells de les residències (dels asils que se’n deia abans) s’han trobat sense cap defensa davant per davant amb una mort solitària. On persones que gaudien de bona salut l’han perduda quasi sense saber com. Un any on hem arribat a canviar de vorera cada vegada que ens creuàvem amb algú. On continuem sense infraestructures bàsiques i sense que, des d’on ens manen, tinguen cap intenció de fer-ne ni una.
Un any on ens hem tancat a casa per a teletreballar o per a no fer res. On hem eixit a l’estiu per allò de salvar la campanya d’estiu per a comprovar que no hi havia quasi res per a salvar. On hem tingut espectacles taurins, fires i esdeveniments de maneres, però on els actes culturals han continuat sota mínims. I que acabarem amb l’absurd de unes “autoritats” suplicant que no celebrem el Cap d’Any mentre es manté tot obert. Malgrat que acabem l’any amb rècords d’infectats i de morts diaris. Un any que acaba, després de tot, amb el convenciment de les autoritats espanyoles de que Iberia podrà continuar volant dins d’Europa. Quan han d’eixir a defensar-ho, ja es veu que no està tan clar. La normativa europea diu que per a operar dins de la UE, les empreses han de ser d’accionariat majoritàriament europeu. I des d’aquesta nit, Ibèria (que és de British Airwais) ja no ho serà. Ja veurem què passa. També Iceta era el candidat a la Generalitat de Catalunya ahir al matí i per la vesprada ja no ho era.
El cas és que jo, per la meua banda, acabe l’any enviant a Onada Edicions l’original de El Carrer era de terra. La propera novel·la que, si no passa res més, estarà a les llibreries per a sant Jordi.
Acomiade aquest any desitjant salut per a tots els qui hageu tingut la paciència d’haver llegit fins ací. I una recomanació: Cuideu-vos, que el que tenim en perill és la salut. I tot i que de vegades no ho sembla, la salut és el més important. Bon Any Nou!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!